Les tres vies per a la investidura: Illa, Puigdemont i l'as a la màniga de Junts

Com a guanyador dels comicis, amb 42 diputats, Illa té la intenció de presentar-se a la investidura. La seva voluntat és teixir un acord amb ERC i els Comuns que li permeti assolir els 68 parlamentaris que marquen la majoria absoluta de la Cambra. Tot i això, els socialistes són conscients que difícilment podran tancar un acord en els pròxims 15 dies.

Els republicans, que aquest dilluns van pactar amb Junts i la CUP per mantenir la majoria independentista de la Mesa del Parlament -tot i haver-la perdut a les urnes-, ja han anunciat que sotmetran a una consulta interna si permeten amb els seus vots que Illa arribi al Palau de la Generalitat. Una possibilitat no exempta de condicions, ja que ERC demana a canvi un finançament singular -és a dir, que el Govern passi a recaptar els impostos, a l'estil del concert basc- i avenços al referèndum. Es tracta de dues demandes difícils per al PSC i que necessitaran negociacions a foc lent.

Davant d'aquesta situació, els socialistes podrien assumir el risc i que Illa se sotmeti a un primer debat d'investidura, tot i saber que molt possiblement seria fallida, o renunciar-hi en primera instància i esperar tenir els suports suficients per presentar-se i sortir victoriós.

Junts també contempla poder presentar a la investidura el seu candidat, Puigdemont, tot i que les seves opcions reals d'arribar a la presidència són remotes. Amb 35 diputats i sense majoria independentista, el líder de Junts no només necessita ERC i la CUP, sinó també una abstenció del PSC. Illa ja ha descartat aquesta possibilitat -en una entrevista a La 2 ho ha arribat a fer fins i tot en quatre idiomes- i ha assegurat que insistir-hi és "perdre el temps". Però els postconvergents mantenen que la "restitució" del seu líder és possible i juguen amb la dependència del Govern de Pedro Sánchez dels set parlamentaris de Junts al Congrés.

Tot i això, volen evitar ara una investidura fallida de Puigdemont, ja que una derrota parlamentària debilitaria el seu poder i donaria ales a la candidatura d'Illa, que podria presentar-se com l'única opció davant una repetició electoral.

Per aquest motiu, Jordi Turull ha deixat clar el guió dels propers dies: "No volem fer un Feijóo", ha manifestat en una entrevista a TV3, fent referència a la investidura fallida a què es va sotmetre el líder popular el mes de setembre passat. Així, ha donat per fet que no farà el pas de demanar la seva investidura fins a tenir els suports lligats i ha reptat Illa a ser el primer si està convençut de tenir els vots necessaris per superar el tràmit.

Puigdemont va firmar aquest compromís durant la campanya: tornaria a Catalunya per assistir a la investidura del proper president de la Generalitat, fos ell o no el candidat, i estigués com estigués la llei d'amnistia. Però tornar per ser derrotat a la Cambra catalana o per a la investidura del seu contrincant, i davant el risc de ser detingut perquè encara no s'ha retirat l'ordre de detenció que pesa sobre ell, no semblen les millors cartes amb què jugar.

Arribats a aquest punt, què passa si ni Illa ni Puigdemont decideixen fer el pas a primera instància i esperar? Podria haver-hi una altra opció sobre la taula, ja que hi ha un precedent en què es va activar el rellotge cap a noves eleccions -hi ha un termini de dos mesos- sense necessitat que un candidat es presentés a la investidura. Es tracta del mecanisme que van assenyalar els lletrats després de la inhabilitació de l'expresident Quim Torra per evitar el bloqueig parlamentari, i que consistia a fer un "acte equivalent" a una investidura fallida, comunicant als grups la inexistència de candidatura efectiva i l'inici del compte enrere. Aquest podria ser l'as a la màniga de Junts, que ara controla els temps des de la presidència de la Cambra catalana, per posar el comptador en marxa sense necessitat de desgastar el seu líder.