El Govern admet que l’oficina de mediació per les immatriculacions no ha funcionat

La Generalitat va posar en marxa l’estiu del 2020 l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, un servei adreçat a resoldre una problemàtica, la de la inscripció de béns per part de l’Església, que a Catalunya es va començar a fer aflorar al Bages (de la mà d’Unió de Pagesos) i on s'han fet públics diversos casos. I va ser també al Bages, davant l’ermita de Sant Pere de Vallhonesta de Sant Vicenç (una de les primeres que es van fer públiques com a afectades per aquest procediment) on el llavors vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la qui era consellera de Justícia, Ester Capella, van presentar públicament l’obertura d’aquesta oficina. Dos anys i mig després, l’executiu reconeix que no ha tingut el resultat esperat.

Ho ha fet l’actual consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, en seu parlamentària, atenent una interpel·lació del grup de la CUP, en què la diputada Montserrat Vinyets preguntava què pensava fer el seu departament i el Govern «per acabar amb les immatriculacions fetes per l’Església catòlica».

En una balanç de les gestions realitzades des que es va conèixer la problemàtica, Ubasart va recordar la creació de l’oficina de mediació sobre immatriculacions, que pretenia «oferir una sortida dialogada en possibles conflictes entre l’Església i particulars derivats de la propietat de béns». La consellera afirmava que els resultats que han donat aquesta oficina en aquest temps «no han estat satisfactoris». Segons les dades que ella mateixa va aportar, en dos anys i mig només han sol·licitat informació 16 persones a títol individual i 4 ajuntaments. I només en cinc d’aquests casos s’ha aportat la documentació que l’Església requeria per tal d’iniciar la mediació. Dels cinc expedients tramitats tots han rebut una resposta negativa per part de l’Església catòlica.

Gemma Ubasart valorava que, «en primer lloc, la iniciativa no ha funcionat perquè per iniciar el procediment calia que els particulars aportessin documentació sobre els béns afectats i no tothom en disposa. Aquests requeriment ha actuat com una barrera d’entrada». I hi afegia que «dos no medien si un no vol, i en aquest cas l’Església no ha volgut cooperar amb l’oficina de mediació d’immatriculacions». En aquest sentit, hi afegia que en aquests moments «estem en contacte amb la direcció general d’Afers Religiosos i el departament de Presidència per tal de repensar el paper de l’oficina per ser més eficaços en l’abordatge d’aquest tema».

Tanmateix, la consellera de Justícia, Drets i Memòria va argumentar en aquesta compareixença parlamentària que «més enllà de la determinació, que la tenim, tenim un problema competencial». Així, afirmava que l’únic que pot fer la Generalitat en aquests moments és impulsar processos de diàleg i negociació, «però no canvis legislatius, que és competència estatal. El Govern espanyol ha fet alguns passos tímids en la línia de revertir privilegis històrics de l’Església, com ara la publicació de llistats de béns immatriculats o l’acord amb l’Església de retornar un miler de tots aquests béns immobles. Però s’ha negat a abordar altres qüestions com la facilitació de les notes simples de la propietat o l’articulació de fórmules normatives que permetin la nul·litat de les immatriculacions realitzades sense títol suficient».

Gemma Ubasart el fons de la qüestió: que fins a l’any 2015 la llei permetia que l’Església obtingués del registre de la propietat la immatriculació de finques a favor seu sense títol de domini. Aquesta possibilitat equiparava l’Església amb la pròpia administració pública. Ubasart apuntava que fonts no oficials calculen que aquestes immatriculacions sense títol de domini han afectat un total de 100.000 béns immobles arreu de l’Estat, i que a Catalunya es calcula una xifra que oscil·la entre els 3.700 que apuntava un informe del Govern, fins a 9.000 finques que apunta Unió de Pagesos.

La consellera subratllava que «compartim que aquest ha estat un privilegi històric que no és acceptable en democràcia, on tothom hauria de ser igual davant la llei», reivindicació que a Catalunya ha estat sobretot assumida per entitats i organitzacions socials com Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles

La consellera va reiterar el «compromís del Govern de la Generalitat amb impulsar les iniciatives necessàries perquè es faci justícia», i que això implica recuperar els béns immatriculats per l’Església on no justifiqui de forma clara la titularitat del bé en qüestió. «Per això volem adoptar un paper molt més actiu de diàleg i negociació amb l’Església. Iniciarem contactes al més alt nivell per desencallar els expedients que tenim sobre la taula i els que puguin anar sorgint i vetllant per la seguretat jurídica», va reblar.  

Subscriu-te per seguir llegint