El bosc cremat del Pont comença a rebrotar gairebé un any després de l'incendi

L'incendi del Pont de Vilomara va arrasar l'estiu passat 1.750 hectàrees de bosc. Un any després, el terreny comença a rebrotar tot i l'escassetat de pluges. Just després de l'incendi, el departament d'Acció Climàtica va començar els treballs més urgents per contenir l'erosió, evitar plagues i afavorir la regeneració forestal. Es van tallar alguns dels arbres cremats i van construir feixines per reduir la velocitat de l'aigua i evitar l'erosió del terreny. Els primers resultats ja es comencen a veure i s'espera que, en uns 5 anys, la zona sigui «un gran tapís verd» i hagin rebrotat espècies com el pi blanc, l'alzina o el roure. A diferència del que es feia als anys 90, ara es dona prioritat a la regeneració natural i s'evita replantar.

El departament d'Acció Climàtica ha invertit un total de 58.000 euros en les actuacions de regeneració forestal a la zona afectada per l'incendi. Aquestes actuacions han consistit en tallar una part dels arbres cremats i disposar-los de manera estratègica al terra per «frenar el flux de l'aigua» i evitar que, si hi ha pluges torrencials, puguin erosionar el terreny. Josep Estruch, enginyer del departament, detalla que per frenar la velocitat de l'aigua també s'han fet feixines de branques i dics de contenció.

Estruch recorda que la primera capa del sòl -entre 10 i 15 centímetres- és la que permet que les plantes arrelin. Per això, alerta que si no es fa cap actuació per reduir la velocitat de l'aigua es podria erosionar el terreny i això perjudicaria l'arrelament i la germinació de les espècies. En aquest sentit, recorda que una setmana després de l'incendi del Pont de Vilomara va haver-hi un episodi de pluges torrencials que van arrossegar fragments de roques.

Estruch explica que, malgrat que no ha plogut gairebé gens aquest hivern i primavera i la vegetació està «bastant estressada», sí que hi ha hagut algunes plantes que han rebrotat. A més, les pluges d'aquests darrers dies diu que «ajudaran molt» i ja s'estan detectant plantes herbàcies que estan germinant. L'expert pronostica que d'aquí a un any ja haurà començat a regenerar el pi blanc, el roure i l'alzina, mentre que en un període d'entre 4 i 5 anys «segurament ja serà tot un gran tapís verd».

Canvi de paradigma en la regeneració forestal

En els treballs de regeneració forestal hi ha hagut un canvi de paradigma en les últimes dècades i la regeneració natural dels boscos s'ha imposat com a opció prioritària davant de les accions de repoblació a les zones incendiades. La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, recorda que els treballs que fan després d'un incendi forestal van en dues línies. D'una banda, unes actuacions «de certa urgència» per reduir l'erosió i evitar que el sòl més fèrtil es malmeti. I, de l'altra, accions de tala d'arbres per reduir la densitat dels boscos. Aquestes darreres accions, però, no es fan fins uns quants anys després que s'hagi produït l'incendi.

Sanitjas recorda que la regeneració d'un bosc cremat és molt ràpida i es passa de tenir boscos amb una densitat d'un miler d'arbres per hectàrea a tenir boscos regenerats amb 20.000 o 30.000 arbres per hectàrea. Això, segons la directora general, fa que «tinguis un mar de pins que competeixen per l'aigua i pels recursos». Per tant, l'objectiu és que al cap de 10 o 20 anys de l'incendi els tècnics puguin entrar en aquest bosc regenerat «per fer selecció i aclarida d'arbres perquè els pins que es quedin puguin adaptar-se i créixer». Si no s'actua així, exposa Sanitjas, «tens una quantitat molt gran de biomassa que estarà molt exposada a un nou incendi forestal i sense capacitat de regenerar-se».

Per tant, Sanitjas reforça la idea que no s'han de replantar els arbres, però sí «acompanyar» la natura en el seu procés de regeneració. «Hem de treballar perquè a llarg termini puguem recuperar aquesta massa que hem perdut», conclou. De fet, això és el que estan fent en una finca de titularitat pública també al Pont de Vilomara que va patir un incendi l'any 1985. Sanitjas explica que, en aquest cas, també van voler deixar alguns peus drets o petits bosquets cremats que «a nivell de biodiversitat són petits refugis».