No hi ha advocats i advocades d’ofici. Només hi ha advocats

La tutela efectiva de jutges i tribunals és un dret fonamental de totes les persones reconegut a la Constitució, sense que en cap cas pugui produir-se indefensió. Per tant, la defensa de les persones davant els òrgans judicials constitueix també un dret fonamental. Al ser un dret igual per a tothom, la llei preveu l'assistència jurídica gratuïta a les persones sense recursos econòmics per litigar.

A diferència del que passa amb la salut, l'educació o la seguretat, per posar uns exemples, els professionals prestadors del servei d'assistència jurídica gratuïta no poden ni han de ser funcionaris a sou de les administracions públiques sino professionals lliures que actuïn amb la llibertat i la independència pròpia de qui ha de defensar drets i llibertats que, algunes vegades, poden tenir com a part contrària a les mateixes administracions públiques. Per tant, s'entén perfectament que no hi pugui haver un cos d'advocats de l'Estat o de la Generalitat que assumeixi la defensa de les persones amb insuficiència de recursos econòmics per poder litigar, ni convenis o concerts de les administracions públiques amb grans despatxos particulars d'advocats que facin negoci amb la prestació d'aquest servei. Ni tan sols ho permetria per qüestions pràctiques l'elevadíssim nombre d'advocats i advocades que es requeriria tenir contractats per aquests despatxos per prestar el servei 24 hores al dia, 365 dies l'any, a tots els punts del territori.

Llavors d'on surten els advocats d'ofici? La resposta és senzilla. Son els mateixos que exerceixen la professió de manera particular en el lliure mercat, amb dues exigències afegides: la primera, per accedir al torn d'ofici cal acreditar uns coneixements i experiència en l'exercici de la professió superiors fins i tot als que cal acreditar per accedir al lliure mercat; la segona, a diferència de l'exercici en el lliure mercat, existeix un control de qualitat en els serveis de justícia gratuïta a càrrec dels Col·legis de l'Advocacia.

Encara hi ha qui pensa que l'advocat particular té un nivell professional o de dedicació superior en la defensa dels assumptes que l'advocat d'ofici. S'equivoca. Seria com pensar que un mestre de l'escola concertada ensenyarà millor que el de l'escola pública, o que un metge d'una clínica privada cuidarà més dels seus malalts que el d'un hospital de salut pública o un centre d'atenció primària. Absurd. 

Els advocats i les advocades podem portar molts adjectius al darrera, com tots els professionals, però no el que distingeixi entre advocats i advocats d'ofici. Qui pensi que son diferents, o de categories distants, s'equivoca. No hi ha advocats i advocats d'ofici. Només hi ha advocats. Tots vetllen pels interessos del client.