La fira medieval de Súria fa vint anys exhibint un gran poder de convocatòria

Recobrat el pols fa un any després de l’aturada pandèmica, la 20a edició de la Fira Medieval d’Oficis de Súria ha viscut aquest dissabte una primera jornada in crescendo amb l’esperança posada en que avui diumenge «acabem de complir les expectatives», en paraules de Ramon Parés, director del certamen. La recreació històrica del Poble Vell que cada any concita l’interès de milers de persones, moltes de la comarca però també de l’àrea metropolitana, ha reeditat el seu poder de convocatòria omplint de gent uns carrers estrets plens de parades i artesans.

«El matí ha estat més fluix que fa un any, però a la tarda ja hem estat més plens», ha advertit Parés, responsable principal d’una organització que aplega un centenar i mig de voluntaris. «El 2022 va ser una bogeria, vem tenir 20.000 persones, hi havia moltes ganes de venir després de dos anys sense fer la fira per la pandèmia», ha recordat. Com a exemple del bon to que ha anat agafant el primer dia de l’edició d’enguany, la representació del migdia de l’espectacle Salats! a l’era del castell, seguida per un públic nombros ja fos assegut fent un glop a la terrassa de la taverna com parant atenció a l’obra dempeus.

Les recreacions històriques agafen enguany més pes amb nous espectacles itinerants. I el públic ho agraeix: «hi ha muntatges que s’han allargat perquè la gent interactuava amb els actors», ha indicat Parés. En el capítol de novetats, el responsable de la fira confia en el poder de seducció que tindrà avui (10.30 h) l’arribada de la castlana, una cercavila inspirada en el cas real d’una dona que va succeir el seu difunt marit com a mestressa del castell.

«Hi participen totes les entitats de Súria, començarà al poble nou i pujarà», ha anotat arés: «obriran els grallers del Poble Vell, després el Foment treurà a passejar Sant Cristòfol, l’Agrupació Sardanista farà els balls de bastons, els Jueus de l’Aixada portaran la castlana i els Berros de la Cort tancaran la comitiva». També es podrà visitar durant tot el dia el nou centre d’interpretació sobre la mineria que ha obert portes recentment a l’edifici de Can Sivila del Lloc (el Casinet).

Espelmes, abelles i cistells

Les seves feines demanen virtut i paciència, són pràctiques antigues que perviuen i reivindiquen en fires com la de Súria. Són oficis del passat que, curiosament, també estan units al nostre present de pantalles ubiqües i xarxes socials. «Hi ha gent que m’ha vingut a preguntar si tenia hidromel perquè es veu que la beuen els personatges de la sèrie Vikingos», explica la Laia Serrano, una entusiasta de l’apicultura i les abelles que un dia va comprar un terreny barat a Calafell per cultivar la seva passió.

«Proveu, proveu», convida els reporters d’aquest diari. El gust no és gens melós, baixa bé mentre un sol tímid clapeja els pocs racons oberts del Poble Vell. La falta d’aigua, deia, l’ha fet reinventar-se. «Si hi ha sequera, no hi ha camp, i si no hi ha camp no hi ha abelles», reflexiona mentre mostra el procés de fabricació de les espelmes de cera d’abella als passejants que s’aturen davant la parada. «Antigament, només se les podien permetre l’església i la gent rica perquè feien molt bona olor i eren cares», apunta.

Amb el mateix afany s’emprava la cistellera Alba Sors, que ve dels Hostalets de Balenya, a l’Osona. «Els nens queden bocabadats perquè no entenen que pugui doblegar les canyes», explicava sense deixar de vinclar el vímet. «El cistell típic català es fa amb la tècnica del cul de queixal, la vora de tres ramals i la nansa, és una tècnica complicada», afegia.

Asseguda en un raconet agraït a l’altra banda del carrer davant de l’església del Roser, un indret molt transitat, l’Alba comentava que «ara es porten molt les motxilles, sobretot entre la gent de 20 i 30 anys». Satisfent la curiositat que denota el rostre d’interrogació de l’interlocutor, aclaria que «hi ha grans marques de la moda que s’han posat a vendre peces com aquestes i els joves ho veuen a les xarxes, per això quan venen a una fira i miren el què tinc i el que faig ho relacionen amb els productes que han vist a l’instagram d’aquestes marques». Els camins del Senyor són inescrutables, si bé l’Alba prefereix dir-ne «cistelleria contemporània».