Entitats ecologistes reclamen debatre el tancament del restaurant del cim de La Mola

Entitats ecologistes de municipis que formen part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (situat entre el Bages, el Moianès i el Vallès Occidental) i altres punts de Catalunya reclamen a la Diputació de Barcelona una convocatòria extraordinària de la Comissió Consultiva d’aquest espai protegit per abordar l'anunci de tancament del restaurant la Mola, situat al punt més alt del parc (1.104 metres d'altitud). Alhora, es pretén tractar de manera general com ha de ser l’accés a determinats punts del parc. Ho fan després que fa dues setmanes transcendís que el servei perdria la llicència a principis de 2024. L'objectiu és abordar el procés de forma completa, i establir els criteris i terminis correctes perquè el recinte on es troba el restaurant no quedi tancat ni abandonat, «ja sigui amb una pròrroga temporal de mesos de l'activitat actual, amb les condicions escaients, sigui amb l'aprovació del pla funcional de l'equipament».

En un comunicat, signat per entitats com l'Adenc, la Paparola, SOS Vallès o Via Vallès, destaquen que, si s'optés per aprovar el pla, s'hauria d'establir amb un nou plec de condicions de l'activitat que sigui acordat. En aquest sentit, s'hauria de fer una nova convocatòria de concessió d'equipament amb clàusules que garanteixin la prevalença de la protecció de la natura.

Les diferents entitats ecologistes, principalment del Moianès, el Bages i el Vallès, ja van fer el passat mes de juliol una jornada centrada en la defensa dels espais naturals, d'on va sortir una declaració per donar un nou impuls de conservació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. En ell, s'abordava l'impacte per l'alta freqüentació d'espais com el cim de la Mola o el Montcau.

«La situació dels espais careners amb alguns endemismes estan molt afectats per l'alta freqüentació i la presència del restaurant de la Mola, que ha esdevingut una activitat no compatible amb la protecció de la natura vinculada al ramat d’èquids que fan el transport, amb trasllat del tancament a Can Poble», es destacava en el text.

És per aquest motiu que es plantejava abordar el seu futur: «Caldria afrontar el debat sobre el seu tancament per a un ús molt menys intensiu de l’antic monestir, i traslladar aquesta activitat a altres indrets accessibles i aptes per a vehicles de servei i subministrament. El parc ha de protegir com singulars els ecosistemes careners i de rocam com indica el Decret de la Xarxa Natura 2000 vigent».

En aquest sentit, les entitats destaquen que l'objectiu del punt de la declaració se centrava a replantejar les funcions socials, ambientals i patrimonials del recinte de l'antic monestir, on des de fa mig segle hi ha ubicat el restaurant, actualment a través d'una concessió d'un equipament patrimonial. En aquest sentit, destaquen que la seva funció havia de ser la de servir refrigeris als excursionistes: «L'actual concessionari s'ha extralimitat i ha esdevingut un restaurant que funciona pràcticament a ple temps, cada dia de l'any, amb més de 20 treballadors, amb torns d’esmorzars, dinars i sopars, i s’ha convertit en l’atractiu singular de la Mola», apunten.

L'activitat, recalquen, té un impacte en l'entorn pel cost energètic i l'alteració dels aqüífers pels banys públics. No obstant això, els col·lectius ecologistes destaquen que no van ser informats de la situació administrativa del restaurant en la darrera Comissió Consultiva del Parc, del 17 d'octubre.

«És cert que els titulars de l'activitat potser han fet més per la conservació del monestir que la mateixa administració del parc natural, però cal separar les coses i objectivar beneficis i perjudicis», destaquen. Amb tot, diuen, «si el parc natural no n'ha previngut els titulars» del tancament del restaurant «ho hauria d'haver fet», i advoquen per «afrontar un debat sobre el compliment de l'objectiu de conservació dels ecosistemes naturals careners, enfront de l'ús social de restaurant».