Neix un grup de professionals de Manresa que reclamen el desdoblament complet de la C-55

Un grup de ciutadans de Manresa que han exercit com a professionals en diferents àmbits, la majoria dels quals han tingut càrrecs de responsabilitat en empreses i organitzacions col·legials, estan decidits a fer renéixer el clam per tenir una autovia entre Manresa i Abrera, una nova C-55 que tingui quatre carrils (dos en cada sentit) en tot el seu recorregut, entre Manresa i Abrera. De fet, els seus objectius fundacionals van més enllà, millorar les comunicacions de la Catalunya central, incloent-hi tota la xarxa viària i la ferroviària, però en el futur de la C-55 hi veuen ara l'emergència. El grup, que fa pràcticament un any que han començat a treballar, es donen a conèixer com a Xarxa7 i vol aglutinar la societat civil per presentar una acció de força davant dels Ajuntaments, que creuen que haurien d'haver-se posat al davant d'aquesta reclamació, i de la Generalitat. Pendent encara de confirmacions finals, la presentació podria ser el dia 7 de març, a les 7 de la tarda, a la sala que té Montepio de Conductors a Manresa.

Parteixen de la idea que Manresa i el Bages tenen dos corredors per fer els recorreguts entre la capital catalana i el cap de comarca i que tots dos tenen funcions diferenciades, l'ún connecta Manresa i Barcelona per la zona dels Vallesos, i l'altre, pel Baix Llobregat, i el port i l'aeroport. A partir de la defensa d'aquest interès per les dues vies, justifiquen la necessitat d'ampliar el corredor de la C-55, i fer-ho fins a Abrera, i no només entre Manresa i Castellbell i el Vilar, segons ha explicat Francecs Archs, que presideix Xarxa7. Tècnics de la Generalitat i responsables de partits polítics han defensat en el passat que un alliberament del peatge de l'autopista C-16 podria convertir aquesta via en prioritària en la connexió entre Manresa i Barcelona i més tenint en compte que, malgrat els reiterats retards en l'obra, la nova B-40 aviat es connectarà la C-58 (carretera de Terrassa) i la C-16 amb la C-55 i l'A-2 a Abrera. Els integrants de Xarxa7, en canvi, consideren que el trànsit pesat no farà servir aquesta connexió de la B-40 perquè els allarga el recorregut en 10 quilòmetres i té molt més desnivell que el traçat per la vora del Llobregat.

Però els portaveus de Xarxa7 indiquen que no és així, que les últimes dades de la C-55 parlaven de 33.000 vehicles/diaris de mitjana i que una gratuïtat total de l'autopista podria suposar una reducció d'uns 8.000 vehicles, amb la qual cosa encara s'estaria per sobre del que pot suportar una via de dos carrils (l'anomenat 1+1) o una de 3 carrils (2+1), que és el model que la Generalitat proposa per al tram entre la sortida de l'autopista a Castellbell i la variant de Manresa. Els integrants de Xarxa7 descarten que el model 2+1 sigui adequat per aquest corredor, perquè, entre d'altres arguments, consideren que no tindria la capacitat suficient per suportar el trànsit actual. "I si el fan, com a mínim que tinguin en compte que en un futur pugui ser una via de 2+2", afirmen.

I, al mateix temps, demanen celeritat, perquè asseguren que els estudis i projectes per fer un tram de 2+2 entre l'accés a l'autopista i Manresa ja estan fets, "de quan Joaquim Nadal va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques", (2003-2020). Quirino Vila-Masana, també membre de Xarxa7, explica que només caldria actualitzar estudis de caràcter mediambiental per si hi ha criteris que puguin haver canviat.

Xarxa7 vol aconseguir mobilitzar la societat per tal de resoldre un problema endèmic d'una carretera que a final d'any farà 50 anys que es va inagurar i que des de en fa 25 hi ha consens polític en què va néixer petita i que calia un desdoblament. I vol que el lideratge de la reclamació d'una carretera amb característiques de 2+2 quedi en mans de la societat i no dels polítics. La Catalunya central ja s'havia dotat d'un òrgan amb participació mixta, polítics i societat, el Consori Viari, però fa més de 4 anys que està inoperatiu, segons afirma Antoni Negro, un dels darrers presidents que va tenir.

L'entitat ja ha entrat en converses amb altres grups que es poden moure en sentits similars, com ara la plataforma No + morts. I s'han entrevista amb el director de Mobilitat de la Generalitat, Marc Sanglas. Al mateix temps, han demanat una entrevista amb la consellera de Territori, Ester Capella, per exposar-li el problema del Bages i d'aquesta part de la Catalunya central, que asseguren que és de trànsit, però no només, perquè defensen que es tracta d'un problema de manca de competitivitat respecte d'altres territoris.

Solucions per al tren

Els membres de Xarxa7 també han treballat la mobilitat en tren i conclouen que caldria fer una inversió per millorar les condicions del servei. Una de les necessitat que detecten és tenir una estació intermodal Bus-Renfe-FGC, amb un “park and ride” ben comunicat i de bona accessibilitat. Les possibles ubicacions serien el Congost, a Manresa, tot i que la planificació d'un polígon industrial ho fa més que difícil; la zona dels Comtals, o a Sant Vicenç de Castellet. També demanen que es facin els estudis pendents del Tren Tram des de Sallent, Súria, Santpedor i el potencial allargament fins a Sant Joan de Vilatorrada.

En un altre sentit, reclamen que es facin les millores ferroviàries concretes per reduir a cinquanta minuts el temps de trajecte entre Manresa i Barcelona (Plaça de Catalunya) per la xarxa ferroviària d’Adif. I recuperen el debat sobre la necessitat de fer un eix transversal ferroviària, qua havia defensat Pasqual Maragall quan va ser president de la Generalitat.