El Carnestoltes aterra a Sallent reivindicant l'esperit dels vells carnavals

El cartell que enguany anuncia el Carnaval de Sallent, amb estètica prehistòrica, porta per lema «Tornem als orígens». I aquest és l’esperit i el missatge amb què el rei Carnestoltes s’ha despenjat aquest dijous a la nit al municipi que el reivindica com «el més esbojarrat de la Catalunya Central». I el verb despenjar pren en aquest cas tots els sentits, perquè el sobirà de la gresca ha fet acte de presència a la vila bagenca amb un espectacular descens en tirolina des del majestuós campanar de l’església de Santa Maria fins al bell mig de la plaça dels Arbres, on ja l’esperaven centenars de sallentins i sallentines disposats a arrencar la festa.

Uns orígens, als que ha fet referència el Carnestoltes sallentí, que rememoren i reivindiquen una festa més satírica, més burlesca, de fonament més tradicional, on les disfresses es feien de zero i s’elaboraven amb temps, enginy, paciència i destresa, o en què es complien un seguit de rituals d’àpats de celebració comunitaris.

L'Arribada dona el tret de sortida al Carnaval de Sallent 2024

«Deixeu-vos de botellots i de músiques d’Spotify. Deixeu-vos de postureig a Instagram. Deixeu el mòbil a casa i agafeu agulla de cosir per fer-vos els vestits», ha estat un dels primers missatges que s’han pogut sentir per boca d’uns personatges que ja eren tota una declaració d’intencions. Una mena de verges diabòliques (amb capes i caputxes vermelles, coronades amb diademes de punxes) que han dansat i llançat les seves proclames de disbauxa des de dalt de l’escenari ubicat just davant del monument que exalça Sant Antoni Maria Claret.

I un esperit, el dels vells carnavals, que s’ha reivindicat en la figura de l’entranyable José Antonio Valladolid, l’Antonyito, tot un referent de la cultura popular sallentina i del Carnaval, que va morir el juny de l’any passat i que des de l’edició de l’any passat té un gegant que en perpetua el record. Un gegant que, tal com feia l’Antonyito edició rere edició, va carregar el ninot del rei Carnestoltes acabat d’arribar, per arrencar la primera de les cercaviles de la d’enguany. Una figura que en aquesta ocasió representava un home de la prehistòria, metàfora d’aquest reivindicat i proclamat retorn als orígens.

Uns orígens que, com es deia, també posen el dit a la nafra de la sàtira, que pren tot el seu sentit quan toca de ben a prop. I així va ser en el pregó de benvinguda, que va repassar l’actualitat sallentina. Així, i com no podia ser d’altra manera, el discurs del rei Carnestoltes (ben travat) va començar fent referència a l’inici, fa uns mesos, de les obres de la nova residència d’avis: «Per fi ha començat! Després de 500 projectes, 45 llocs diferents d'ubicació. Resulta que després de tantes voltes, que si pública, que si privada, que si aquí, allà, al parc, al Poble Nou, al centre, als afores, pintada de blanc o pintada de verd, l’acabareu construint al lloc que havia dit el Saldoni [exalcalde] ja fa un munt d'anys. Bé, potser 5 metres més endins, no fos cas que un aiguat se l'emporti cap a Barcelona i trobem els avis banyant-se la Barceloneta». I retreia als polítics sallentins que «ja podríeu tenir la residència acabada i tan sols esteu als fonaments».

També va fer referència al relleu al capdavant de la parròquia: «Quan he arribat he buscat el pare Costa, un dels meus ídols locals. Però una colla de feligreses que estaven resant al mig de la plaça m'han dit tot cantant ‘Costa se va, Costa se fue’, i ara tenim un rector negre. I el vaig anar a conèixer, el pare Helin John, hindú, jove i simpàtic. I parla català, cosa que no fa gent que porta tota la vida aquí». I encara ho reblava: «Això dels capellans no m'estranya gens, perquè ara el que costa és trobar un capellà blanc. I de menys de vuitanta anys, ja ni t'ho explico». No va faltar la referència al resultat de les eleccions municipals, que van donar una contundent majoria absoluta a ERC i a l’alcalde Oriol Ribalta: «El team Ribalta va fotre una arrassada a les urnes, que van aconseguir deixar Junts separats, perquè només en va quedar una». També va aprofitar per retreure als sallentins i sallentines que tinguin poca cura amb el reciclatge («deixeu els contenidors que fan fàstic»); que no comprin prou al poble («al final ens quedaran 4 botigues de basars xinesos i de paquis»); i que no es tingui prou cura amb la neteja: «Però quin poble voleu? No en teniu prou amb les caques de gos per tot arreu i una catifa de merda de colom que cobreix tot el carrer del Cós i rodalia?».

Un castell de focs va tancar el pregó i va ser el preludi de les primeres notes de la xaranga, que va arrencar una cercavila multitudinària on noi faltava un dels elements clàssics d’aquest carnaval sallentí: els barrets (brillants, de bufó, de mosqueter, de Nemo, de tigres, de Pikatxu, de dinosaure, de mexicans...) o les diademes, orelleres i collarets hawaians, vestigis d’anteriors carnestoltes per celebrar el que tot just comença.

Subscriu-te per seguir llegint