Meandre rebutja el desdoblament de la C-55 i defensa l’ampliació de l’actual més el rescat de l’autopista

Una veu més que se suma públicament al debat sobre les comunicacions del Bages i el desdoblament de la C-55. És la de l’Associació Meandre, que es presenta com a entitat per a la preservació del patrimoni natural (va ser especialment activa durant la construcció de l’eix Diagonal i crítica amb el projecte), i que, mitjançant un comunicat que ha fet públic, s’ha posicionat amb les tesis d’Esquerra Republicana. És a dir, defensa una ampliació de l’actual traçat de la C-55, seguint el fil de la proposta presentada i engegada pel departament de Territori ara fa un any, però complementat amb un rescat de l’autopista que permeti repartir el flux de trànsit de manera clara. I, sobretot, amb una millora substancial dels serveis de transport públic, entenent que això traurà trànsit de la carretera.

De fet, Meandre és qui, fins ara, s’ha posicionat més clarament i oberta en contra de la proposta de desdoblar la C-55 de Manresa fins a Abrera redactat entre el 2011 i el 2015 «per la destrossa mediambiental que implicaria a la vall del Llobregat, i pel fet que hi ha alternatives per a la millora de la mobilitat sense augmentar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle». Argumenta que la proposta de «ressuscitar» el projecte de transformar en autovia el tram de la C-55 de Manresa fins a Abrera [cal dir que el projecte que hi ha fet només preveia arribar fins a la connexió amb la carretera de Terrassa, a Castellbell] «que discorre per la ja fràgil vall del Llobregat, és una proposta cara, inútil i allunyada del sentit comú en l’estat d’emergència climàtica en què ja estem immersos».

En aquesta línia, fa un seguit de consideracions. I el primer que exposa és que «el dany mediambiental que suposaria seria demolidor. Afectaria de manera irreversible tot el llarg de l’estreta franja de bosc de ribera del riu Llobregat i indrets d’alt valor natural i paisatgístic com l’albereda de Can Poc Oli, l’aiguabarreig del Llobregat-Cardener i l’entorn de l’antic balneari de la Puda, entre d’altres». Consideren aquest projecte «del tot obsolet» i que, en qualsevol cas, «s’hauria de revisar radicalment amb els criteris mediambientals i paisatgístics actuals, fet que implicaria, la no execució».

Per a Meandre, un cop fetes les actuacions que s’han realitzat els últims anys a la C-55, que valoren que n’ha millorat la seguretat, «considerem de sentit comú el projecte 2+1 que hi ha avui sobre la taula pendent d’execució. Un projecte, per cert, consensuat amb les alcaldies dels municipis afectats». I hi afegeix que «qui sigui o hagi estat usuari durant anys d’aquesta via haurà comprovat que les retencions del trànsit es produeixen a l’entrada de la regió metropolitana i que Barcelona no pot, ni vol, engolir més trànsit rodat».

Amb aquests arguments, conclouen que la solució de la mobilitat entre el Bages, Manresa i Barcelona «passa per un transport públic de qualitat amb bus -el servei actual és del tot insuficient-, per una aposta decidida pel ferrocarril, i per l’alliberament del peatge de l’autopista C16».

Així, l’entitat sosté que la solució a aquesta problemàtica se centra «en l’existència de dues vies importants d’accés a Barcelona des de Manresa: la C-55 per Abrera o pel Vallès i l’autopista de peatge C-16. Lògicament, el volum de trànsit actual podria solucionar-se si les dues vies repartissin equitativament aquest volum. Per tant, les infraestructures hi són, però l’existència del peatge, impedeix aquest repartiment».

Per això reclamen que, en un moment en el qual Catalunya ha recuperat gairebé tots els peatges, «seria el més assenyat recuperar també el de la C-16 o, si s'escau, establir l’abonament pels ciutadans usuaris del territori». A més, Meandre creu que un desdoblament «no garantiria més seguretat, necessària des de tot punt de vista, ans al contrari, una via de major velocitat i de vorals estrets a causa de l'orografia de la vall pot ser més insegura». I creuen que el projecte 2+1 que hi ha previst «ha de millorar les retencions en hores punta entre Manresa i Sant Vicenç».

Quant al ferrocarril, l’entitat demana millorar la freqüència i els temps dels trajectes, cosa que veuen totalment factible amb dues línies que connecten la comarca i amb les mesures que fa anys que hi ha plantejades, com la construcció del túnel de Montcada, que permetria escurçar considerablement el trajecte de l'R4, o la recuperació dels trens semidirectes a Barcelona.