El tramvia del Bages del 2009: 25 parades, 9 a Manresa i una a Lledoners

El novembre del 2009 el llavors secretari per a la Mobilitat de la Generalitat (amb el govern Tripartit), el socialista Manel Nadal, va presentar en un acte a l’ajuntament de Manresa l’estudi informatiu per implantar un servei de tramvia al Bages, que en aquell moment es posava a informació pública. Ara, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té pendent de presentar els resultats de l’estudi que va adjudicar el novembre del 2022 i que ha assegurat que tindrà a punt aquesta primavera per analitzar la viabilitat d’aquella idea, partint de l’anàlisi i la revisió de la proposta plantejada ara fa 14 anys, a partir de l’aprofitament, sobretot, de les línies de la potassa destinant-les també a viatgers amb aquest model. Estudi que, doncs, vol fer una revisió i actualització d’aquell anterior per determinar si és factible fer-lo realitat, sigui amb les mateixes condicions o amb modificacions.

Però, exactament, què preveia aquell projecte del 2009? La proposta era certament ambiciosa i caldrà veure en què queda i si es veu factible. Fent-ne un resum ràpid, aquella proposava fins a tres recorreguts més algun annex; un total de 25 parades, 9 d’elles a dins de Manresa i, fins i tot, una a la presó de Lledoners, que s’havia posat en servei un any abans.

El que plantejava l’estudi era transformar prop de 25 quilòmetres de via existent dels ramals de mercaderies (les línies de la potassa) des de Manresa fins a Súria (que es manté activa), i de Sallent, actualment fora de servei) entre Manresa, Súria i Sallent, per a adequar-los al transport de viatgers.

Però també preveia construir 9,4 quilòmetres de nous trams per donar servei als nuclis urbans de Manresa, Súria i Sallent, així com el perllongament fins a Sant Joan de Vilatorrada, arribant als polígons industrials de la zona. En aquell moment es parlava d’una inversió de fins a 105 milions d’euros en l’execució global d’aquest projecte.

Es partia de la base d’una població potencial usuària de 100.000 habitants. L’àrea compresa per Manresa i el seu entorn més immediat, i les poblacions de Súria i Sallent, passant per Sant Iscle de Bages, Callús i Santpedor, i arribant en direcció oest, fins a Sant Joan de Vilatorrada. L’estimació de demanda de viatgers variava segons cada tram, amb unes previsions en aquell moment de més de 4.100 usuaris en el tram urbà de Manresa, i d’entre 2.100 i 1.700 entre Manresa i Santpedor.

Tècnicament, el sistema tren-tram és un model de transport públic que combina el ferrocarril i el tramvia. Es tracta d’un sistema mixt, que permet assolir velocitats més ràpides, d’entre 80 i 100 km/h, als trams interurbans, i atendre, alhora, la demanda més local a les àrees urbanes, amb velocitats més baixes, d’uns 50 km/h. Precisament, l’actuació que es plantejava fa 15 anys havia de servir per integrar la infraestructura en la trama de cada municipi, i millorar el paisatge urbà, amb l’enjardinament i la urbanització de l’entorn. L’estudi apostava per combinar els trams de via única i via doble, especialment a les estacions, per facilitar l’encreuament de trens. La plataforma del tram urbà es proposava de 3,4 metres d’amplada, per compaginar la convivència amb la circulació de vehicles.

L’adequació de les vies actuals de mercaderies per al transport de viatgers preveia diverses actuacions per poder assolir velocitats més altes que les existents. En aquest sentit, analitzava tres possibilitats pel que fa a l’electrificació de la línia, que actualment funciona amb vehicles de tracció dièsel, i analitzava la viabilitat d’incorporar vehicles de tracció elèctrica, híbrids o inclús combinar-los en els diferents trams.

25 parades a tres àmbits geogràfics

L’estudi preveia la creació de noves parades i el condicionament i adaptació de les actuals al sistema tramviari, amb l’objectiu que el transport públic es converteixi en una alternativa competitiva al vehicle privat, sobretot en els desplaçaments intracomarcals, per a atendre les necessitats més locals. Així, en total preveia 25 parades per donar servei als centres urbans de Manresa, Súria, Sallent, Callús i Santpedor, així com a punts estratègics, com ara el centre penitenciari de Lledoners, Sant Iscle de Bages i la Universitat. També incloïa altres estacions per a atendre les necessitats de mobilitat de Sant Joan de Vilatorrada, i els polígons industrials a mig camí entre els dos municipis.

Per a concretar-ho, l’estudi s’estructurava en tres àmbits d’actuació. En el condicionament dels ramals existents i el perllongament cap a Súria i Sallent, l’estudi preveia la conversió dels prop de 25 quilòmetres de la línia de mercaderies existent, i el perllongament del traçat fins a l’interior dels nuclis de Súria i Sallent, d’1,3 i 1,1 quilòmetres nous, respectivament. En aquest àmbit, l’actuació a dur a terme aprofitava majoritàriament les vies ja existents, adaptant la infraestructura al servei de viatgers. En total, al tram de via ja existent i les prolongacions cap a Súria i Sallent, es projectaven 14 estacions. Al tram comú, les de Manresa Alta (intercanviador amb FGC), el Guix, Parc de l’Agulla i Sant Iscle. Al ramal de Sallent, Comabella (Ampans), Santpedor, Sallent Botjosa, Sallent Rampinya, Sallent Terme. Al ramal de Súria, les estacions de Lledoners (centre penitenciari), Sant Martí de Torroella, Callús, Súria Sud i Súria Terme

Pel que fa a l’extensió del servei a l’interior de Manresa, l’estudi del 2009 plantejava la creació d’un traçat tramviari de 4,8 quilòmetres, connectant l’estació actual de Manresa Alta amb la de Renfe, d’acord amb el traçat històric que tenia el ferrocarril dintre de la ciutat. Entre l’estació actual de Manresa Alta d’FGC i el passeig de Salvador Espriu, l’estudi apostava perquè el traçat passés pel carrer de la Font del Gat, el carrer de Barcelona, el passeig de Salvador Espriu, i el carrer de Francesc Moragas. Entre el passeig i la connexió amb Renfe, el traçat es plantejava pel passeig del Riu. Finalment, es preveia també la possibilitat que el tramvia connectés amb el Congost. Aquesta opció era compatible amb un possible perllongament de la línia cap a Sant Joan de Vilatorrada.

En total, l’estudi contemplava a Manresa fins a 9 estacions: Manresa Alta (estació existent), Font del Gat, Universitat, Centre, Salvador Espriu, Francesc Moragas, Passeig del Riu, Manresa Terme (intercanviador amb Renfe) i Manresa Congost (intercanviador amb futura estació d’Adif)

Possible perllongament cap a Sant Joan de Vilatorrada

L’estudi analitzava la possibilitat d’estendre el servei fins a Sant Joan, passant pels polígons de Manresa, al costat del riu Cardener, al llarg de 2,2 quilòmetres. Així, des de l’estació de Manresa Nou Congost, el traçat arribaria fins a la plaça Major de Sant Joan de Vilatorrada pel passeig del Riu. Aquí, l’estudi situava en total 3 estacions: Manresa Industrial, Sant Joan Sud i Sant Joan Centre

El document del 2009 també preveia la construcció de noves cotxeres i tallers necessaris per al manteniment d’aquests serveis. Pel que fa a la seva ubicació, l’estudi analitzava dues alternatives. L’una, al triangle ferroviari de Manresa Alta, que permetria la construcció d’unes cotxeres amb capacitat per a 12 unitats i 40 metres de longitud. Aquesta opció es considerava més limitada quant a l’espai disponible, però amb l’avantatge d’estar al costat d’una estació amb fàcil accés per al personal ferroviari.

L’altra, al Congost, opció que oferia més espais lliures, de manera que es podrien construir cotxeres amb una capacitat per a 14 unitats de 40 metres de longitud, amb doble entrada, que milloraria la fiabilitat i seguretat del servei.  

Subscriu-te per seguir llegint