La història de la festa del ball de Gitanes de Sant Vicenç quedarà recollida en un llibre

El ball de Gitanes és una dansa vinculada a diverses poblacions de Catalunya, però a Sant Vicenç té la particularitat que s’ha convertit, en la seva versió popular, en el pilar d’una de les festes tradicionals més arrelades i representatives del municipi. Un dels seus elements patrimonials més potents en l’àmbit cultural (des del 2019 està inclosa al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya). Enguany complirà 117 anys d’història i en l’edició del 2023 va aplegar fins a 370 dansaires populars: veïns i veïnes del poble que, agrupats en 16 colles, assagen i es preparen específicament per a la ballada, que s’escau el diumenge de la segona Pasqua i que té la plaça de l’Ajuntament com a escenari.

Ara, aquest patrimoni quedarà recollit en un llibre, i ho farà gràcies al guardó que ha rebut l’extens i minuciós treball sobre la història i els elements de la festa realitzat pel fotògraf santvicentí Jordi Largo (exredactor de Regió7). De fet, el contingut d’aquesta futura edició ja està plasmat i és consultable des de fa uns anys en una completa web (lesgitanes.cat) que el mateix Jordi Largo va anar creant amb una minuciosa ressenya històrica (de la tradició del ball de gitanes a Catalunya, i a la població bagenca en particular); de la trajectòria i els elements distintius de la ballada santvicentina; i amb un ampli fons fotogràfic que abasta des de la ballada primigènia, que va tenir lloc el 10 de febrer del 1907, passant per un breu parèntesi de recreació a la dècada dels 50 del segle passat; fins a la recuperació del ball a l’escenari el 1989 de la mà de l’Esbart Dansaire Santvicentí, i com a ballada popular el 7 de juny de 1992, any des del qual ja s’ha portat a terme sense interrupció (tret del període de pandèmia) i amb constant progressió fins a l’actualitat.

La vinculació i l’estima de Jordi Largo per aquesta celebració (n’és ballador) i el desig de recollir-ne tots els seus vessants i fer-ne difusió el va dur a fer de manera altruista aquest treball de documentació i bastir-lo en una edició digital.

Una feina que, sota el títol «Les Gitanes de Sant Vicenç de Castellet: 1907-2022», ara ha estat reconeguda amb el Premi Rafael Tudó, que atorga l’associació Esbart Català de Dansaires de Barcelona amb l’objectiu de donar a conèixer treballs sobre dansa catalana mitjançant la publicació de les obres premiades. Jordi Largo va recollir el premi en un acte celebrat aquest cap de setmana, en el marc de l’acte Ballada del Soci i Festa del 116è aniversari de l'Esbart Català de Dansaires. En la lectura del veredicte es va destacar que l’obra premiada «és un estudi sobre la història i evolució del Ball de gitanes a Sant Vicenç de Castellet i fa un repàs a tots els elements del ball, la música, la indumentària i la coreografia, tot il·lustrat amb nombroses imatges de premsa, programes de la festa i fotografies de la dansa. És remarcable com una dansa iniciada el 1907, any de la primera ballada es converteix en un element d’identitat de la població de Sant Vicenç de Castellet i és capaç d’omplir de festa i alegria la plaça amb més de tres-centes persones ballant».

L’esdeveniment que marca l’inici d’aquesta tradició al poble, on fins a principis del segle XX aquest ball era absolutament desconegut, se situa com es deia l’any 1907, quan una colla de picapedrers procedents de Caldes de Montbui (Vallès Occidental) que treballaven a Sant Vicenç van convèncer un grup de noies santvicentines per escenificar davant de tot el poble un ball típic de la seva localitat d’origen. L’acte va tenir lloc el diumenge 10 de febrer del 1907 a la plaça de la Constitució –l’actual plaça de l’Ajuntament–, a les dues del migdia. 117 anys després s’ha convertit en una de les festes més multitudinàries, intergeneracionals i transversals que se celebren a Sant Vicenç. Enguany tindrà lloc el diumenge 19 de maig.  

Subscriu-te per seguir llegint