El Sant Crist de la Seu és l’únic crucifix romànic de la comarca del Bages

L’obra, que data de segle XII, es va traslladar a la basílica per donar-li més visibilitat i rellevància 

Jordi Camps durant la presentació a la basílica, divendres a la tarda

Jordi Camps durant la presentació a la basílica, divendres a la tarda / OSCAR BAYONA

Helena Carbonell

Helena Carbonell

El Sant Crist de la Seu de Manresa és l’única talla romànica que es conserva a la comarca del Bages, per aquest i molts altres elements es va decidir traslladar la peça del museu de la basílica, per tal que fos més visible i se li donés més rellevància. 

Divendres es va presentar la nova ubicació de l’obra, que se situa a l’extrem esquerre del portal de Sant Antoni. L’acte va estar conduït per Jordi Camps, que a més de ser historiador de l’art, també va ser el conservador en cap de l’àrea del romànic del MNAC. 

En una conversa posterior amb Regió7, Camps va detallar que la importància de l’obra resideix també en el fet que «és un reflex de totes les èpoques i estils pels quals ha passat després de la seva creació». Pel que fa a l’estat de conservació de la talla, Camps assegura que «està fora de perill i en un estat consolidat de conservació». 

Es calcula que el Sant Crist de la Seu data del segle XII, tot i que també podria ser del XIII pels claus que claven Jesús a la creu. Després del 1450 (aproximadament) totes les talles constaven de tres claus, un per cadascuna de les mans i un altre pels dos peus. En aquest cas hi ha un clau per cadascun dels peus, fet que indicaria la data en què se situa la creació de la talla

Camps valora aquesta talla i en destaca sobretot els detalls: «es nota que és una peça molt treballada en elements com els plecs de roba o la delicadesa que està fet el cap». Tot i la qualitat de l’obra, la policromia (capes i capes de pintura al llarg dels anys) ha alterat alguns dels detalls. 

Per Camps, aquesta talla és un reflex de totes les èpoques que ha viscut, ja que ha patit moltes alteracions al llarg dels anys per «adaptar el Crist als nous temps i també per reparar els possibles desperfectes que pogués presentar». 

Els braços, per exemple, no són els de l’obra original i és bastant probable que siguin de l’època barroca perquè en aquell període «era molt comú posar els braços mirant enrere per emfatitzar el dramatisme i el patiment de l’escena». 

El 2012 se’n va fer una restauració a càrrec del centre de Béns Mobles de Catalunya i Camps considera que amb la nova ubicació de la talla dins la basílica «es podrà apreciar més». Creu que serà més accessible, en tots els sentits: «quan parlem d’accessibilitat, ens referim al fet que l’obra sigui més fàcil de veure, però també al fet que hi hagi més elements per entendre-la».