Els Ajuntaments viuen un primer any de mandat de calma total en la relació de forces

Els ajuntaments de l’àrea central han tingut un primer any de plena estabilitat governamental. Segurament, amb els seus esculls en el dia a dia (per exemple, de finances molt tocades pel mandat de la covid, i en què molt executius han iniciat mandat amb una pujada d’impostos i taxes), però sense gairebé cap entrebanc que hagi trastocat els equilibris de forces dins de cada consistori. Dit d’una altra manera, tret d’una única excepció, governs i oposicions es mantenen ara com ara en la mateixa posició que en arrencar l’actual mandat, i les vares de batlles i batllesses no han canviat de mans. L’única tempesta que, en el cas de l’àrea central, ha alterat aquesta bonança ha estat a Guils, a la Cerdanya, on ha caigut l’única moció de censura que ha forçat un canvi d’executiu i d’alcaldia.

Si alguna situació s’ha produït ha estat encara el reforç de governs que, inicialment, havien decidit entomar la legislatura en solitari malgrat que no tenien majoria absoluta, i pel camí han acabat lligant socis en el ple municipal per assolir aquesta superioritat numèrica que els proporcionés més garanties i marge de maniobra.

Aquest és, a grans trets, el balanç que es pot extreure d’un primer aniversari. El que avui, 28 de maig, es compleix de la celebració de les últimes eleccions municipals, que van donar lloc a la composició i constitució dels Ajuntaments que estaran vigents encara durant els pròxims tres anys (fins a les eleccions del maig del 2027).

Majories majoritàries

De fet, aquesta calma en la distribució de papers dels més de 150 consistoris de l’àrea d’influència de Regió7 arrenca ja d’una base molt sòlida des del moment que es van tancar els col·legis electorals. I és el que el recompte de vots posterior a cadascun dels municipis va donar com a resultat directe que vuit de cada deu ajuntaments tindrien un govern amb majoria absoluta. Són poblacions que des del moment que es van anunciar els resultats van saber qui seria el seu alcalde o alcaldessa sense haver d’esperar a les negociacions que es desencadenen en les setmanes posteriors a les eleccions per formar govern. Perquè els candidats que encapçalaven les llistes guanyadores van obtenir un suport que els suposava ja més del 50% de la representativitat en el ple municipal.

De fet, el percentatge d'ajuntaments de casa nostra que han obtingut la majoria absoluta s'ha mantingut molt sostingut en les quatre últimes eleccions municipals. Després de les del 28 de maig passat, aquesta situació es va donar en un total de 131 dels 165 municipis de les set comarques. És a dir, exactament el 79,3%. A les eleccions del 2019 (sense el Lluçanès i amb el Solsonès amb dos municipis menys) van ser exactament el 80%. Després de les eleccions del 2015, tan sols hi va haver un ajuntament menys on es produís aquesta situació (123 dels 155 totals), el que equivalia al 79,3% actual. I si encara tirem més enrere, fins als comicis del 2011, la xifra de majories absolutes va ser lleugerament inferior, però en una línia força propera. En concret, es va donar en 117 ajuntaments, el que equivalia a tres de cada quatre (75,4%).

Per comarques, el Berguedà i el Moianès són les que van tenir una proporció més alta d'ajuntaments amb un partit amb representació superior a la de la resta de grups. En tots dos casos suposen el 90%: 28 de 31 al Berguedà i 9 de 10 al Moianès. Per sobre del 80% hi ha quatre comarques: el Lluçanès, l’Alt Urgell, el Solsonès i la Cerdanya. Per sota d’aquest llindar hi trobem el Bages i l’Anoia. En aquesta darrera comarca és on hi va haver més divisió, ja que més d’un terç (12 de 33) dels Ajuntaments tenen governs, o bé en minoria o amb aliances.

Governs que troben reforços

Com es deia anteriorment, una situació que es va donar amb el mandat ja iniciat va ser el reforç d’executius, que van establir aliances amb posterioritat a la constitució dels Ajuntaments. És el cas de Berga, on la CUP va arrencar en solitari i amb franca minoria el seu tercer mandat (6 dels 17 regidors), però tot just tres setmanes després (a principi de juliol) es va anunciar un acord amb ERC que, tanmateix, no els donava encara majoria absoluta (sumen 8 regidors) però sí un major equilibri de forces.

On sí que van lligar una aliança de majoria absoluta va ser a Santpedor, en aquest cas ERC. Els republicans van presentar-se al ple de constitució del mes de juny sense haver tancat un acord i emprenien el govern amb dos regidors per sota de la majoria (5 de 7). Tot just tres setmanes més tard es va anunciar que s’establia un pacte amb Sumem x Santpedor, que posava dins l’executiu els seus dos regidors.

Un altre cas ha estat el de Navarcles. Similar però amb matisos. Fa dos mesos, el grup municipal que té l’alcaldia, Ara Navarcles (formació vinculada a ERC i que durant aquest primer tram de mandat ha governat en solitari i en minoria, amb 6 dels 13 regidors del consistori) va anunciar un acord amb Junts per Catalunya que van definir d'«estabilitat política». El matí és que l’acord suposa un compromís en les línies generals programàtiques, però no ha comportat l'entrada de Junts a l'estructura de govern, que continua formada per l'alcaldessa i cinc regidors. Junts per Catalunya a Navarcles té 3 regidors, i el consistori el completen el PSC i Els Comuns, amb 2 regidors cadascun.

Moció i traspàs de vara a Guils

Com es deia a l’inici, aquest primer any de calma generalitzada ha tingut la seva nota discordant. La que es va escriure entre febrer i març a Guils de Cerdanya, amb canvi d’alcaldia i de coalició de govern. Un relleu que es va materialitzar el 4 de març passat, quan l’Ajuntament d’aquest municipi, de 600 veïns al padró, va viure una moció de censura en un ambient de crispació política i veïnal que va rellevar el fins llavors alcalde, Toni Trilles de la formació Unim Guils vinculada a Esquerra Republicana (ERC), el qual va ostentar el càrrec nou mesos. El seu lloc l’ocupa des d’aquella data Yolanda Mendo, regidora de Junts, i filla de l’històric alcalde i encara també regidor, Josep Mendo, gràcies al suport rebut pel fins aquell moment soci de govern dels republicans, Javier Maldonado del partit independent Escoltem Guils.

El ple de relleu, celebrat en una sala plena de veïns dividits en dos bàndols que cridaven o aplaudien en funció de qui intervenia, va posar sobre la taula les discrepàncies i relació entre els dos partits majoritaris.

Subscriu-te per seguir llegint