El Baxi s'apunta a la festa i lliga virtualment la salvació (87-82)

La jornada de celebració del títol de lliga de la Generació del 98 havia de propiciar un últim capítol del llibre de la jornada brillant. El Baxi ha fet els deures i ha derrotat el València (87-82) en una demostració de la solidesa que ha tingut en les últimes nou setmanes. Si el Granada perd dimarts contra el Saragossa, o el Betis a Girona, s'haurà tancat amb èxit un any de patiment però que desembocarà amb la seguretat que, com ha dit l'expresident Valentí Junyent aquests dies, Manresa viurà un cinquantè any de bàsquet d'elit des de l'agost.

Els primers minuts del partit han estat d'intercanvis de cistelles i de joc de cinc contra cinc a les dues bandes. Tot i la més gran presència física del València, el Baxi ha sortit molt concentrat i encertat i ha establert la primera diferència (12-7, a 6.04). De fet, l'encert en el tir exterior dels manresans en aquest inici ha estat gran, amb un 3 de 5 reblat per encerts novament de Jou i Robinson, per donar una màxima distància de 22-13 a 3.11.

En un acte inicial sense interrupcions, ni gairebé faltes, el València ha pogut robar llavors dues o tres pilotes que han permès cinc punts seguits de Radebaugh i Evans. Aquest fet, i la presència de la segona unitat local a la pista, ha provocat que el resultat es capgirés (22-23, 0-10 de parcial) en el primer descans.

Lesió lletja de Waczynski

El segon quart no ha pogut començar pitjor, amb una lesió lletja de Waczynski, qui ha semblat revinclar-se el genoll en una acció de mala sort després d'una falta antiesportiva de Pradilla i un impacte amb Alexander, que venia de trailer defensiu. El públic s'ha enfadat entre aquesta jugada i una falta no indicada abans d'un triple d'Evans (26-28) mentre l'ala polonès marxava al vestidor sense poder posar el peu a terra.

Havien passat moltes coses, però només tres minuts. Tot i el 31-28, el ritme del joc era del València, ferregós com mastegar terra, tot i una esmaixada desembussadora d'un gran Robinson (16 punts en la primera meitat) dels locals (33-31, a 5.13). Aquesta acció ha servit d'activació, i un nou triple, ara de Harding, ha situat el 38-31. Dani García ha comès la tercera falta, per les dues de Dani Pérez, amb Ferrari fora de la convocatòria, Un problema en la direcció. Però Badio, amb una esmaixada estratosfèrica, ha fet aturar el partit el tècnic visitant Àlex Mumbrú amb 40-33, a 3.23. El senegalès, ara de base, ha estat cabdal per fer créixer la distància fins al 44-36 i, tot i algunes errades finals, un tap de Vaulet ha segellat el resultat al descans.

Més gana a casa

Tot i un triple inicial de Dubljevic, el Baxiu ha tornat a trobar Robinson i Geben per al 48-39 a l'inici del darrer quart. Quan els visitants han reaccionat mitjançat Webb, una tècnica per protestar una més que possible cistella no concedida a Pradilla ha provocat que Harding, amb un tir lliure, i Badio, amb una deixada virtuosa, posessin els dobles dígits de distància (54-44, a 4.35).

El partit transitava en l'inestable territori entre si el Baxi el trencava o el València l'igualava. A 1.36, un triple de Badio i, sobretot, un robatori de Dani García, amb passada de Tunde i esmaixada de Harding deixava clar que els locals tenien més gana. L'escorta ha agafat el comandament de les operacions en el tram final, i quatre tirs lliures seus han deixat un esperançador 67-57 abans de l'últim descans.

El València havia de fer un últim esforç per enganxar-se a les possibilitats de victòria. El Baxi corria el risc de precipitar-se en accions poc elaborades en atac per voler tancar massa aviat el partit i un parell de pèrdues han fet demanar temps al tècnic local amb 73-67 per recordar conceptes.

HI havia nervis. Un triple de Jou ha estat respost per un 2+1 de Webb i la distància l'ha escurçada Jones fins al 76-72, a 4.40. Faltava molt encara i el Baxi s'ha esmerçat en defensa, com en un tap de Badio a Radebaugh. Robinson ha situat el 80-72 salvant una pilota difícil. La meta era a prop però Webb l'allunyava amb un triple. Llavors, Badio fallava de tres i Jones feia el mateix amb una safata. S'entrava a l'últim minut i Harding esgotava la possessió per clavar una safata que semblava decisiva i la celebrava amb el públic (82-75, a 46 segons). Jones anotava ràpidament i després feia falta a Dani Pérez, que anotava els dos tirs lliures (84-77, a 31 segons). Evans tornava a travessar la pista amb facilitat en cinc segons (84-79) i Pedro Martínez demanava temps. El base americà ha tornat a fer falta a Dani, que havia aconseguit fer córrer sis segons més el rellotge, tot i que només ha anotat un tir lliure (85-79, a 20 segons).

Nou temps mort i això no s'acabava mai sobretot pels dubtes arbitrals en indicar faltes. Steinbergs l'ha feta a Webb. Després, Jones ha fallat i Badio ha comès l'errada de la seva vida en errar una esmaixada. A més, en la contra, Webb ha anotat de tres a 4,4 segons (85-82). Per sort, el servei de Dani Pérez a Jou i la passada d'aquest a Badio ha matat el partit a 0,7. Ara sí, l'africà rebalva mitja permanència.

Subscriu-te per seguir llegint