La celebració sempre truca dos cops

El Nou Congost va tornar a cridar ahir el «campions, campions!» que tant es va sentir fa 25 anys al pavelló i a la ciutat, el crit d’orgull que va acompanyar la increïble gesta de la conquesta de la Lliga ACB de la temporada 97-98 per part del TDK. Els seguidors es van posar dempeus quan, a la mitja part del pletòric i decisiu partit amb el València, van aparèixer sobre el parquet vuit dels onze integrants d’aquella plantilla llegendària: Joan Creus, Paco Vázquez, Román Montañez, Quique Moraga, Jordi Singla, Chus Lázaro, Bryan Sallier i Derrick Alston. I amb ells, gairebé tot l’staff tècnic: Xavier Rodríguez, segon entrenador; Fernando Peñarrubia, delegat; Jordi Freixanet, scouting; Alfons Mascaró, fisioterapeuta; Joan Ramon Tarragó, preparador físic; i el doctor Ramon Serra.

Només hi van faltar Pere Capdevila i Lisard González per afers personals i l’entrenador Luis Casimiro, actual tècnic del Betis. Per a Herb Jones, que va morir el desembre del 2021, paraules d’agraïment i un sentit recordatori al videomarcador del santuari blanc-i-vermell.

Somriures i alguna llàgrima d'emoció en la retrobada dels jugadors del TDK amb l'afició manresana

Dempeus, els gairebé cinc mil aficionats presents a les graderies van viure la celebració del TDKampió i la victòria del Baxi contra el poderós València. Un final perfecte per a un dia festiu –recepció a l’ajuntament, dinar de germanor, ‘fan zone’ al Complex del Congost un cop descartat Crist Rei per la pluja– que tenia un epíleg llaminer. El Baxi que va transitar fa uns mesos pel fons del pou és avui un equip sòlid que té la permanència a la punta dels dits. Abans de començar el duel, Creus va lliurar a Dani Pérez una placa en reconeixement al rècord assolit pel base com a màxim assistent de la història del club, en un gest que va simbolitzar la unió de dues generacions que han fet vibrar milers d’aficionats.

Durant la jornada, en molts parlaments i discursos es va assegurar que Manresa és ciutat de bàsquet, de bàsquet d’alt nivell. L’any vinent, ja podem dir sense por d’equivocar-nos, i encara que les matemàtiques siguin tossudes, que el Baxi tornarà a ser un equip de l’elit. El valuós triomf contra el València deixa la salvació molt, molt a la vora.

«És impressionant ser al centre de la pista i tornar-vos a veure», va admetre Jordi Singla quan va agafar el micro en el descans del matx contra els taronges. Un quart de segle després, el capità que va alçar el trofeu de campions va reviure l’impacte escènic del Nou Congost. «Ens veu empènyer a guanyar la lliga i continueu empenyent perquè Manresa sigui una ciutat de l’elit del bàsquet», va concloure. I va tenir unes paraules per a jugadors com Peñarroya, Esteller, Vega i Williams que no eren a la plantilla del títol però van formar part del camí que va conduir a l’èxit.

Abans que Singla, també es van adreçar al públic el president Jordi Serracanta –rebut amb alguns xiulets, acomiadat amb aplaudiments– i Valentí Junyent, qui va ser el president executiu del Bàsquet Manresa el curs 97-98. Aquest darrer va recordar que fa mig segle que la ciutat té bàsquet de primera.

Entrenaments i assegurances

La festa va començar al migdia amb l’acte institucional a l’ajuntament, precedit a la plaça Major per les abraçades de jugadors que feia anys que no es veien. Especialment emotiu va ser per a molts dels presents tornar a veure els pivots del TDK, que en conversa amb aquest diari van explicar què fan actualment, Ambdós van tenir una llarga carrera en clubs de l’Estat després del pas per Manresa, però mentre Alston sempre ha continuat vinculat a l’esport, i actualment és entrenador assistent als College Park Skyhawks, l’equip de la G-League professional nord-americana vinculat als Atlanta Hawks de l’NBA, Sallier va comentar que ven assegurances. El texà es va mostrar al llarg de la jornada molt rialler i va immortalitzar molts instants amb el seu telèfon mòbil.

Deia Pedro Martínez que una fita com la del TDK s’hauria de celebrar cada any. La magnitud d’aquell èxit encara ressona. En una mateixa jornada, Manresa va recordar el dia que va ser campió i va treure bitllet per continuar un any més entre els grans amb un triomf de mèrit.

Subscriu-te per seguir llegint