El Baxi porta el Barça al límit (102-91)

El Baxi Manresa no serà a la semifinal d'aquest dissabte, però se’n va dels quarts de final de la Copa del Rei de Màlaga havent portat el FC Barcelona al límit, havent estat fidels a la seva identitat competitiva, havent remuntat i havent-se posat per davant en diverses ocasions i haver mantingut opcions d’eliminar els blaugrana fins als darrers dos minuts. El resultat final de 102-91, com acostuma a passar en partits com el d'aquest diumenge, no reflecteix per res la igualtat que hi ha hagut.

Que el partit de diumenge i encara menys els quart de final de fa dos anys a Granada no havien de servir de referència, com havien dit tant els dos entrenadors com tots els jugadors que van parlar els dies i les hores prèvies a l’eliminatòria, si era cert, no ho ha semblat. Almenys pel que fa els manresans que han sortit conscients que no es podien permetre la sortida en fred de diumenge i que els blaugrana els agafessin un avantatge que després els costés d’eixugar.

Pedro Martínez: "hem jugat amb personalitat i el Barça ha hagut de fer un gran partit per guanyar-nos"

Ha passat el contrari. Al sisè minut, Roger Grimau ja ha hagut de demanar el primer temps mort per aturar l’allau de joc dels de Pedro Martínez que s’han situat a més 6 (9-15) i, encara, a més 9 (9-18) tot just després. Però, llavors han aparegut Parker i Jokubaitis per retallar la diferència, aprofitant també una baixada lògica en l’eficàcia en els triples dels manresans.

La dinàmica que s’ha generat ha seguit al segon quart, referència negativa de la final de Granada. Una tècnica al minut sis a Pedro Martínez he encès el Matín Carpena posant-lo, encara més, a favor del Baxi, que fins llavors ja havien discutit unes quantes decisions arbitrals que semblaven afavorir sempre als blaugrana. Geben i Vaulet primer, i Dani Pérez encabat, han evitat que el Barça trenqués el partit amb un Parker encertaíssim que, aquesta vegada sí, s'ha imposat a Robinson.

El 50-43 del descans no semblava un mal resultat. La clau ha estat la diferència en els triples d’un equip a un altre i d’un quart a un altre. Mentre el Barça ha passat del 22% (2/9) a un 50% (4/8), el Baxi ha caigut del 57% (4/7) al 22% (2/9), gairebé un capicua que explica el canvi de domini.

Així ha estat la prèvia al Barça-Baxi: un dinar ple de nostàlgia i festa a les portes del Martín Carpena

El tercer quart ha estat un exercici de resistència, en què s'ha posat a prova la identitat del Baxi i l’esperit competitiu a què havien apel·lat Pedro Martínez i Dani Pérez. Hi ha estat. Els manresans han tornat a sortir bé, han empatat el partit i han obligat a Grimau a tornar a parar-los el ritme amb un temps mort. No li ha sortit tan bé. Han arribat a agafar 7 punts d’avantatge, gràcies al 66% d’encert en els triples, però els manresans (33%, just la meitat amb un més de transformat) han resistit l’embat, han guanyat el parcial (24-28) i han entrat al tram final a només tres punts amb tot per decidir i sent tot possible.

L’últim quart ha estat un cara o creu. Una falta intencionada xiulada a Dani Pérez al 7’39’’, quan el Baxi s'ha avançat d’un punt (77-78) podia haver estat la clau perquè tot el Martín Carpena s'ha indignat i ha cridat que ja n’estan farts de Barça i Madrid. No ho ha estat. El Barça ho ha aprofitat per avançar-se i, malgrat que els manresans han empatat i encara s'han tornat a posar per davant amb un triple de Taylor, ja no han cedit. El 102-91 final no explica per res el partit que es s'ha viscut al Martín Carpena.