“Fins al capdamunt de Barça i Madrid”

Els aficionats de l’Unicaja de Màlaga tenen un càntic que aquests dies s’ha sentit força sovint durant els quarts de final de la Copa del Rei, vingués a tomb o no, com si fos una marca d’identitat, que diu que “n’estem fins al capdamunt de Barça i Madrid”. La traducció és benvolent, és clar, perquè la versió original ja s’interpreta.

I aquest és el sentiment que de manera majoritària es respirava entre els aficionats, no blaugrana ni madridista, òbviament, que s’han trobat a la Plaça de la Marina per anar plegats, en una rua de germanor, cap a la Plaça de la Constitució.

A més dels seguidors dels vuit equips classificats per a la Copa del Rei, entre els quals força del Baxi Manresa, també n’hi havia del Baskonia, molt majoritaris i els encarregats d’animar la trobada amb les seves xarangues juntament amb els amfitrions de l’Unicaja, i de l’Obradoiro.

El Mariano i el José són dos germans seguidors de l’UCAM Múrcia. Hem baixat plegats a la parada del metro d’Atarazanas, a peu de la Plaça de la Marina. Ho tenien claríssim.”Anem amb tots els equips que juguin contra el Barça i el Madrid”. Lamenten que el Baxi no guanyés el Barça divendres, per la raó d’abans, però també “perquè els dos equips hem fet un creixement semblant, fa poc eren rivals per a no perdre la categoria, i ara ens disputem una plaça a la copa i per als play-off i Europa”, expliquen. I afegeixen, que així que “puguin, faran un desplaçament per veure l’ambient del Nou Congost, que intuïm pel que ens han dit i hem vist, excepcional”.

És el mateix sentiment que m’expressa una colla de seguidors de l’Unicaja que es preparen per a la rua. Em recorden el càntic que han acabat fent-se seu la resta d’aficions contràries a l’hegemonia que exerceixen el Barça i el Madrid. “L’any passat, vam ser capaços de trencar-la a Badalona. I aquest any ens agradaria que ho fes qualsevol altre dels dos equips que queden”. “I si a la final hi arriben el Barça i el Madrid?”, els demano. “Doncs, en aquest cas… el Madrid, és clar” afirmen amb un punt de resignació.

És força semblant al sentiment que hi ha entre l’afició del Baxi Manresa, que també prefereixen una victòria del Barça si la final és contra el Madrid. Tot i que també n’hi ha que afirmen voler “que guanyi qualsevol, menys el Barça”.

En tot cas, la trobada entre les aficions mostra que la Copa del Rei és una festa del bàsquet. Hi ha abraçades entre aficionats d’equips diferents que es retroben, fotografies entre seguidors d’equips rivals, una parella amb una samarreta del Barça ella, del Madrid ell, i ganes per no acabar-se-les d’allargar la festa tant com es pugui.

Hi ha un grup de joves del Baskonia. Els pregunto si tenen entrades i si han pogut assistir a algun partit. Em diuen que no. N’hi ha un que em matisa que “bé, ahir al vespre sí que en vam veure un”, sense precisar quin. El seu company aclareix que “el nostre territori són els bars”.

En canvi, el Richard i l’Estíbaliz, que han “arrossegat” a la seva amiga Carmen “a veure la festa del bàsquet”, van comprar els bitllets d’avió “al novembre, sense saber si el Baskonia hi seria”, diu ella. “Ens en vau fer fora vosaltres”, afirma sense recança el Richard després de dir-li que sóc del Regió7 de Manresa. Haguessin comprat entrades si els vitorians si haguessin classificat “perquè sempre se’n troben”. A diferència dels joves, ells sí que han vist tots els partits perquè en la majoria d’establiments es retransmeten. Tot Màlaga respira bàsquet des de fa una setmana ben bona. I, com la resta, a l’Estíbaliz i el Richard també els sap greu que “el Manresa no acabés de donar la sorpresa, amb el partit tan bo que van jugar”.