Projecten fer un parc de natura, un parc solar i una planta d'hidrogen verd a la tèrmica de Cercs

L'empresa manresana EM Spain ha presentat la proposta per convertir les antigues instal·lacions de la central tèrmica de Cercs, un terreny de més de 65,4 hectàrees a tocar de l'eix del Llobregat, en un complex on hi hauria un parc de natura i lleure, amb activitats i equipaments com un hotel, un restaurant, un museu, un edifici d'oficines, un edifici dedicat a la formació; i un parc d'energia amb dues instal·lacions de producció i emmagatzematge d'energies renovables. En aquest sentit, contempla una planta fotovoltaica i el que hauria de ser el centre econòmic del projecte, una planta, la primera a la Catalunya central, de producció d'hidrogen verd. La inversió global seria d'uns 125 milions d'euros i els impulsors estan buscant inversors.

La promotora manresana ha donat a conèixer aquest dijous a Manresa els primers detalls del seu projecte Nattech Park Nature per a les instal·lacions de l'antiga central tèrmica, que va tancar el 2011 després de 40 anys generant electricitat amb carbó. Set any més tard, EM Spain Waste and Treatment va comprar les instal·lacions per fer-hi una incineradora. Els grups ecologistes s'hi van oposar i el Govern va tombar el projecte. Ara, el gerent, Lluís Basiana, ha creat una societat amb Adolf Todó, exdirector general de Caixa Manresa i de Catalunya Caixa, per tirar endavant el nou projecte que combina natura i turisme, i que busca "ser un motor econòmic de creixement i desenvolupament al Berguedà". Todó ha estat present a l'acte d'exposició del projecte, però no ha intervingut.

Segons Lluís Basiana, "es tracta d'un gran projecte per al territori, ja que a més de descarbonitzar aquesta instal·lació, que ara mateix es troba en risc real de deteriorament, serà un impuls important per a l'economia de la zona i un complement a altres projectes que s'estan desenvolupant a la comarca com el Parc Regional Català o el Pla Especial de la Baells". L'objectiu, ha remarcat Basiana, és "transformar la instal·lació en un pol d'atracció i desenvolupament econòmic d'aquest entorn rural, seguint criteris d'economia circular, sostenibilitat i fomentant el coneixement de les energies".

Equipaments

L’antic edifici d’oficines de la central passarà a ser un edifici director, on s’instal·laran els centres de gestió del parc. L’antic edifici de tallers es reconvertirà en el museu de l’energia i el patrimoni industrial, dedicat al foment del coneixement de la generació d’energia. L’objectiu és donar una visió històrica i comparativa de la producció d'energia en cada època, avaluant els avenços tecnològics, amb activitats que fomentin el coneixement i la protecció del medi ambient. Aquest espai museístic es completarà amb la transformació de l’edifici on estava ubicada la turbina de la central en un espai d’aprenentatge i formació sobre les energies renovables i no renovables.

Un hotel i un restaurant singular

Per completar l’oferta turística i lúdica, el Nattech Park Nature projecta la reconversió de la sala de calderes en un hotel amb capacitat per a cinquanta habitacions. Una de les atraccions més significatives serà el restaurant i el mirador projectats a l’antiga torre de refrigeració de la central. La xemeneia es mantindrà com a patrimoni industrial pintada de colors amb imatge d'animals i natura. Finalment, l’antiga garita de recepció i vestuaris s’adequarà com espai de recepció i informació al visitant del parc, que podrà gaudir de diverses activitats de natura i esportives com caminades, observació d'animals i plantes, escalada o tirolines.

Planta d'hidrogen verd i planta fotovoltaica

L'extrem nord del parc acollirà dues instal·lacions de producció i emmagatzemage d'energies renovables. En destaca una planta d'hidrogen verd, que segons Basiana, es tracta d'una instal·lació d'energies netes de darrera generació amb capacitat de produir 2.000 tones anuals d'hidrogen verd per al consum i l'emmagatzematge de 10 MW d'electricitat procedent de renovables.

L'hidrogen és, des de fa anys, un element molt valorat, especialment per sectors que necessiten molta energia per funcionar, com la mobilitat i el transport de mercaderies. Gran part de l'hidrogen actual s'extreu del gas (hidrogen blau) o del petroli (hidrogen gris) i, des de fa un temps, es parla també de l'hidrogen verd, que és el que es fa a partir de les anomenades energies renovables. De fet, l'hidrogen verd s'està impulsant per substituir els combustibles fòssils. Però ecologistes i alguns científics denuncien que no pot ser una alternativa al petroli perquè té un alt cost de producció i distribució. Segons diuen, la producció d'hidrogen verd necessita molta aigua i molta electricitat procedent d'energies renovables.

Sobre això, Basiana explica que l'electricitat provindrà d'una planta fotovoltaica amb capacitat per produir 2,5 MW de potència. Es construirà a la mateixa central tèrmica, en un terreny de 4 hectàrees i tindrà unes 8.000 plaques. A més, segons assegura, la planta d'hidrogen verd també s'alimentarà a partir d'altres parcs solars que es projecten a la zona (en concret, entre Cercs i Fígols) i que són de més abast.

La intenció del grup promotor és que la planta fotovoltaica s'aprofiti directament per a la població i empreses del municipi, a través d'una Comunitat Energètica Local (CEL).

Pel que fa a l'aigua, el gerent d'EM Spain Waste and Treatment assegura que la central té la concessió d'un aqüífer molt important que hi ha a la zona. En concret, detalla, té l'autorització d'ús de 3 milions de metres cúbics. Basiana assegura que el projecte "només requeriria entre el 10 i el 15% d'aquesta aigua". "Encara no tenim el projecte fet, però part d'aquesta aigua tornarà al riu. Ara és un any especial de sequera, però no hi ha d'haver cap problema. Si hi ha algun problema en aquest sentit, regalarem les instal·lacions als ecologistes", subratlla.

El projecte ja s'ha donat a conèixer a l'Ajuntament de Cercs i al Consell Comarcal del Berguedà. L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, assegura que "qualsevol iniciativa que pugui comportar riquesa i llocs de treball s'ha de mirar amb respecte i valorar". Tot i això, admet que, des de l'Ajuntament, és evident que "no hi ha tècnics per valorar a fons un projecte com és de l'hidrogen verd". I, per això, afegeix que demanarà ajuda externa a la universitat per entendre la iniciativa.

Ara, el punt de partida per a l'inici de les actuacions serà la presentació del projecte bàsic i l’aprovació d’un Pla Especial de Millora Urbana. A partir d'aquí, s'executarien les tasques de sanejament i desmantellament per a la construcció i rehabilitació dels diferents espais. Segons el calendari que treballa EM Spain, aquesta fase podria endegar-se cap a finals del 2026, un cop superada tota la tramitació.

Els ecologistes critiquen l'opacitat del projecte

Des de la plataforma Anti-Incineradora de Cercs lamenten l'"opacitat" del projecte i el fet que ni l'Ajuntament de Cercs ni el Consell Comarcal del Berguedà els hagi informat de la nova iniciativa. Tampoc des de l'empresa promotora, i posen en dubte el concepte que EM Grup té de les renovables. "La incineradora també es va publicitar inicialment de la mateixa manera", recorden. Per altra banda, subratllen que els principals impulsors del projecte, Lluís Basiana i Adolf Todó, "han estat imputats en casos de corrupció".

Lluís Basiana va ser un dels socis del grup manresà TLB acusat d'administració deslleial i va ser absolt el 2018. I Adolf Todó va ser jutjat per un cas d'augment de sous a la cúpula de Catalunya Caixa en plena crisi i també va ser absolt, el 2019.