La Patum Completa mostra una de les imatges més espectaculars dels últims anys

L’afluència massiva a la Plaça Sant Pere dificulta a les comparses fer rotllana

La festa s'ha iniciat amb un cant dels Segadors seguit per tota la plaça i el desplegament d'una gran estelada

ACN

La plaça de Sant Pere de Berga va mostrar ahir una de les imatges més espectaculars de sempre en la Patum Completa de dijous al vespre. Plena com un ou, en excés fins i tot, perquè els turcs i cavallets, els primers que surten a plaça, van haver de parar un moment el seu salt. No tenien espai. El seu cap de colla, Jaume Espel, explicava a Regió7 que «hi ha hagut petites allaus de gent al cantó de la barana i perillava la integritat dels turcs i dels cavallets. Hem hagut d’empènyer la multitud de gent que hi havia al centre de la plaça i hem pogut reprendre i acabar el salt». 

L’àliga és una altra de les comparses que, per les seves dimensions, té problemes per fer rotllana quan hi ha tanta gent al mig de la plaça i les empentes ahir van ser constants. La imatge es va repetir amb els nans vells, els gegants i els nans nous. En una ocasió fins i tot es va demanar per la megafonia de la plaça que els patumaires facilitessin l’accés i l’espai. 

A l’hora de tancar aquesta edició, després d’un primer salt de cada comparsa amb afluència massiva, feia pensar que seria la tònica de la nit. L’alcalde de Berga i regidor de Patum, Ivan Sànchez, ja havia previt que seria una nit de Patum multitudinària i es va confirmar: «El dijous acostuma a ser el dia fort de Patum . Antigament ho era més el diumenge, però ara clarament ha canviat a dijous, i és un dia que ve molta gent de fora a saltar a plaça».

En aquest sentit, el protocol marca tancar, si cal, els accessos a la plaça durant una estona: «Tot i que no hi ha control d’aforament, es tanca quan es veu que la situació és complicada i que segons a quins punts de la plaça hi ha molta gent atapeïda. Al cap d’un quart d’hora o vint minuts si ja s’ha alliberat una mica es torna a obrir», diu Sànchez.

Per descongestionar la Patum i per donar resposta al jovent, ahir va ser la primera de tres nits consecutives de concerts. La Patum a la plaça es preveia allargar fins ben entrada la matinada. A l’hora de tancar l’edició d’aquest diari, els primers 100 plens s’estaven preparant per sortir a la plaça de Sant Pere i protagonitzar el moment àlgid de la festa que omple la plaça de foc i de fum amb l’esclat de 900 fuets.

Ball de l'àliga

Ball de l'àliga / Oscar Bayona

Un altre moment destacat de la nit va ser l’inici, amb el cant dels Segadors i el desplegament d’una gran estelada en què es demana tenir «República Catalana». «Brutal», «pell de gallina», se sentia comentar al balcó de l’Ajuntament entre els polítics i convidats. La plaça va formar una coral d’alguns milers de veus. El cant dels Segadors té aquest pes des del 2014, ja en el debat del procés sobre la taula.

200 persones només als Plens

Aquesta nit, només de la comparsa dels Plens han saltat gairebé 200 persones, 100 al primer salt i 100 més al segon. Els Plens són diables de foc que es protegeixen amb una roba gruixuda que no crema, amb herbes que tenen propietats ignífugues -la vidalba- i una màscara. Cada ple porta tres fuets a la cua i sis al cap (tres fuets a cada banya) i van acompanyats d'una persona que els guia enmig de la multitud a la plaça.

L'Albert i en Lluís són amics de tota la vida i són Ple i acompanyant. L'Albert saltarà per primera vegada i té els nervis a flor de pell. "Estic una mica nerviós perquè no saps ben bé com va, però al cap i a la fi he estat moltes vegades a la plaça i és important tenir algú al costat amb qui confiïs", ha explicat el jove. Amb tot, és conscient que quan es fa de Ple "es perd el control". "Quan estàs a plaça no pots controlar al 100% el que tu vols, però sí que ets conscient d'allò que està passant. Quan fas de Ple, en canvi, has de tenir confiança plena en la persona que t'acompanya", ha afegit.

"El meu primer salt com a Ple ell em va fer d'acompanyant i ara jo li faig d'acompanyant a ell", explica en Lluís. "Confio que tot anirà bé perquè ell està molt acostumat a saltar. Esperem que tots sortim sans i estalvis a casa", ha explicat. "A la plaça hi ha d'haver molta comunicació. Si passa alguna cosa sobretot que em tibi i m'avisi", li ha dit al seu amic.

La Gemma també salta per primera vegada. "Els nervis estan molt presents, però no només són nervis, també tinc molta il·lusió per saltar i que faci goig de veure", ha dit la berguedana. Ha explicat que amb els amics tenien moltes ganes de Patum i feien el compte enrere per saber quants dies quedaven per començar la festa. "És una festa molt significativa i representa la nostra cultura", ha destacat.

En Joan Sala és un vestidor experimentat que fa deu anys que ajuda els Plens a protegir-se del foc. Segons ha explicat, el més important és que la cua i la carota estiguin ben posades. Precisament, "la cua on porten els fuets és allò que li dona l'espai a l'hora de ballar", ha explicat Sala. "Per això és molt important que quedi ben posada i lligar-la d'una manera determinada perquè s'aguanti, no caigui i sigui consistent", ha dit.

"Veure folklore i tradició és allò que més trobes a faltar quan ets fora"

Hi ha colles d'amics que recuperen les tradicions a poc a poc després de la pandèmia. La d'en Ricard Vinyes, en Marc Siurana i la resta de companys era venir a la Patum. "Des de la pandèmia no havíem pogut venir i aquest any venim amb moltes ganes", ha assenyalat Siurana. A ell li agrada l'esperit festiu i de música que es viu durant la festa. "És molt de la terra i això m'agrada", ha explicat.

En Ricard Vinyes també és de Girona però habitualment viu als Estats Units, a Carolina del Sud. En el seu cas es tracta de la primera Patum. "Ara que ja soc aquí s'ha de fer tot i viure-ho el màxim que puguem", assenyala. Arriba a Berga amb l'expectativa de passar-ho bé i veure mostres de cultura popular. "Veure folklore i coses tradicionals del país és allò que més es troba a faltar quan ets fora", diu. Abans de començar la festa encara no té clar si participarà al salt de plena. "Jo el que tinc entès és que va en sentit contra horari, però ho provaré si m'hi veig en cor", explica Vinyes.

Compromís per mantenir l'aportació econòmica

La Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presidit el balcó d'autoritats durant la Patum Completa. En declaracions als mitjans, la consellera s'ha compromès a intentar mantenir l'aportació econòmica que anualment la Generalitat fa a la Patum i que aquest any ha passat dels 100.000 als 125.000 euros. Una altra de les demandes de Berga és la creació de la Casa de la Patum i per la qual es demana finançament. Garriga ha explicat que per aquest any no està previst al pressupost, però estan treballant per treure una línia de subvencions per tirar endavant equipaments culturals arreu del país i on la Casa de la Patum hi tindria cabuda.

Gegants amb nous vestits per la Patum del 2024

Els nous vestits dels gegants de la Patum no s'han estrenat aquest Corpus, sinó que ho faran l'any que ve. Els entrebancs legals per escollir el disseny definitiu van allargar tot el procés i el govern municipal va decidir deixar-ho per l'any vinent. Jordi Rafart, el dissenyador de la proposta guanyadora, ha explicat que es tracta del projecte de la seva vida. "Des de petit ja me'ls havia imaginat i els havia dibuixat", ha explicat. El dissenyador ha assenyalat que la seva proposta considera els gegants com els avis dels berguedans, en uns dissenys que combinen tradició i modernitat.

[object Object]

Descarrega’t en aquest enllaç el programa oficial de La Patum 2023. A més dels actes i el pòrtic de l'equip de govern també inclou un text de l'historiador berguedà Albert Rumbo sobre el 18è aniversari de la declaració de la Patum com a Obra Mestre del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.