ENTREVISTA | Antònia Baraldés Gerent de l’Hospital de Berga

«Amb la renovació del servei fem un salt qualitatiu molt important»

Les noves urgències de l’Hospital de Berga entraran en servei dijous en un edifici més ampli que permet guanyar espais específics, confort, tecnologia i posar el pacient al centre de l’atenció

La gerent, Antònia Baraldés, davant del servei d’urgències | ALEX GUERRERO

La gerent, Antònia Baraldés, davant del servei d’urgències | ALEX GUERRERO / anna costa. berga

Antònia Baraldés Viu a Viladomiu Nou (Gironella), té 54 anys i des del 6 de març del 2023 és la gerent de l’Hospital de Berga, un centre que està en procés d’adaptació des que el 2020 va passar de ser fundació municipal a empresa pública (Salut Catalunya Central).

Quin balanç en fa d’aquests pràcticament onze mesos?

Ha estat un any molt intens. La part d’assistència la coneixia molt bé com a directora assistencial però la gerència no tant, i això ha implicat moltes hores, molta dedicació i treball amb els professionals.

Un dels reptes era la inauguració de les noves urgències. Ja són una realitat i entraran en servei dijous, 1 de febrer. Què s’hi guanyarà?

Amb la renovació del servei fem un salt qualitatiu molt important. Posem les urgències al nivell de les de qualsevol altre centre hospitalari. Tenim un edifici més ampli ambque permet guanyar espais específics, confort, tecnologia i posar la persona al centre de l’atenció.

Més espai i més professionals?

Sí, a part de créixer en box i espais, tots més confortables, lluminosos i ventilats, passarem de 2,5 metges a 3,5 i de 8 a 11 infermeres.

El servei d’urgències del 1998 tenia mancances i renovar-lo era una necessitat perquè la majoria de ciutadans del Berguedà hi passen en un moment o altre.

És així. Atenem unes 30.000 urgències cada any en una comarca de 40.000 habitants, per tant podríem dir que el 80% passen per urgències, tot i que també és cert que atenem molta gent de fora que visita el Berguedà.

Pacients que seran atesos en un espai ben dimensionat per fer front a les necessitats del Berguedà i que permetrà que a urgències de l’Hospital de Berga es treballi de forma integrada amb els professionals de l’atenció primària, oi?

Sí, la diferència és que fins ara es treballava de forma integrada amb els professionals de la primària però en espais diferenciats. Ara, serà en un mateix espai i això suposa fer un pas cap a un model més col·laboratiu, amb més interacció.

Les noves urgències permetran la possibilitat d’incorporar noves tecnologies. Algun exemple?

Hem estat escollit centre pilot per a la implantació del programa critic.cat del Departament de Salut, que vol dotar de tecnologia els hospitals que no tenen UCI. A Berga no tenim UCI però sí que els malalts crítics han de poder ser atesos amb la mateixa qualitat i, per tant, serà un pas important poder-nos connectar amb la UCI d’Althaia a través de la tecnologia i comptar amb el coneixement d’un metge expert en crítics.

L’Hospital de Berga està en un procés de transformació?

Sí, en tots els àmbits, tant estructural com de processos assistencials. La voluntat és poder donar els serveis que la gent del Berguedà necessiten i es mereixen, amb qualitat i seguretat. Aquest és l’objectiu.

Un hospital petit com el de Berga no té tots els serveis i alguns, com UCI, no els tindrà mai?

No podem tenir tots els serveis, però si una cartera bàsica de serveis de qualitat. Els serveis que no podem prestar hem de ser capaços d’establir aliances amb els hospitals referents i aquesta és la línia en què treballem.

Quins passos s’han fet?

Amb cirurgia hem aconseguit tenir un servei territorial que implica que cada dia pugen metges d‘Althaia a operar a Berga, i els nostres metges baixen a fer guàrdies a Manresa. Si un ciutadà necessita una cirurgia urgent a la nit, que a Berga no es pot fer, en aquest cas es trasllada a Manresa. També s’hi traslladen cirurgies que es considera que és millor operar a Manresa, per exemple intervencions de càncers de colon. Atenem cada patologia al millor lloc. Igual que fem amb la cirurgia ho farem amb l’especialitat d’oftalmologia, radiologia i altres.

Què aporta el treball en xarxa?

És un model que ens dona seguretat i qualitat en l’assistència. També podem fer proves endoscòpiques, proves radiològiques invasives, puncions... perquè venen especialistes d’Althaia i ho fan a Berga.

Captar i retenir metges a l’Hospital de Berga és complicat?

La manca de professionals qualificats és un problema greu que tenim a Berga i a molts altres indrets de Catalunya. Els grans hospitals de Barcelona són un pol d’atracció i captar metges a hospitals petits i de poblacions allunyades de Barcelona costa. A més, som una empresa pública que ens hem de cenyir al conveni a nivell de plusos i millores econòmiques, la qual cosa ens fa poc competitius respecte a hospitals privats. Calen estratègies per incentivar des del departament i que els centres grans ajudin els petits, sinó correm el risc de quedar-nos sense professionals qualificats.

La setmana passada va aprofitar el Consell d’alcaldies del Berguedà per demanar complicitat als alcaldes i alcaldesses. Què fa falta?

Hem d’anar de bracet. Que quan des de l’hospital busquem professionals hi hagi un acompanyament social que faci que aquesta persona es vulgui quedar a viure al territori. Com? facilitant-los habitatges o escola pels fills, entre d’altres.

Quins altres reptes es marca com a gerent de l’Hospital de Berga?

El d’anar desplegant la xarxa de referents i treballar conjuntament amb l’atenció primària. Ens hem de poder entendre i atendre el millor possible al ciutadà. També volem treballar amb molta transparència cap als ciutadans, que ens transmetin les seves inquietuds per poder millorar. Un altre repte important és el pla d’espais que dibuixa com ha de ser l’hospital d’aquí a quatre o cinc anys i, un altre, que el departament continuï amb el procés inversor.

Quines inversions són clau?

L’Hospital de Berga ve d’una situació de desinversió molt severa durant molts anys i tenim instal·lacions obsoletes. Per exemple, cal invertir per refer tot el bloc quirúrgic perquè hi ha dèficits estructurals importants o actualitzar la normativa d’incendis de l’edifici. També, i això es farà amb fons europeus, remodelar les façanes i aplicar eficiència energètica. I un repte important és poder tenir el reivindicat aparell de ressonàncies, que el tenim aprovat però calen els recursos necessàries per donar un servei que evitaria que cada any 2.200 persones s’hagin de desplaçar a Manresa per fer-se una ressonància.