Blog 
El raspall
RSS - Blog de Francesc Galindo Reyes

L'autor

Blog El raspall - Francesc Galindo Reyes

Francesc Galindo Reyes

Cap Àrea Societat Manresa.


Arxiu

  • 13
    Agost
    2016

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Catalunya Central Les columnes

    Els fantasmes de l’Atangia

    La discoteca manresana que més s’assemblava al Far West, l’Atangia, encabirà un concessionari d’Alfa Romeo i Jeep. Durant un temps,  caminar per l’interior del local en perpètua penombra amb les orelles  martellejades va ser una aventura.

    La clientela la componia una fauna  fidel que encaixava allà tant com hauria desentonat en un altre  ambient d’aigües més calmades. Hi havia qui no hauria entrat mai a  l’Atangia, perquè formar part d’un ambient en què a vegades els  conflictes anaven més enllà de les típiques baralles de discoteca –hi  havia hagut ferits per armes blanques i de foc– li podia arruïnar la  reputació. Així que, bàsicament, els clients de l’Atangia n’eren uns que no tenien una reputació que es pogués arruïnar, si més no en els  mateixos termes que ho entenien els que l’evitaven.

    L’Atangia era una discoteca obrera, en què es fumaven porros i es bevia cervesa i cubates i es  coneixia gent en un ambient més sincer que a la resta de locals. La  fama que s’havia guanyat feia que hi deixessin entrar personal que  altres locals rebutjaven, així que la galeria de personatges era més  pintoresca. Gent a qui no se li hauria acudit anar a una discoteca estàndard s’hi deixava caure, per l’Atangia, i tot plegat configurava  un microcosmos de clients bigarrats.

    En versió discoteca era el més  semblant a la idea que tenim d’un local de tango del Raval. A  l’Atangia, efectivament, hi havia fantasmes, però segurament no més  que en altres llocs.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook