Blog 
El raspall
RSS - Blog de Francesc Galindo Reyes

L'autor

Blog El raspall - Francesc Galindo Reyes

Francesc Galindo Reyes

Cap Àrea Societat Manresa.


Arxiu

  • 19
    Maig
    2018

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Catalunya Central Les columnes

    La ciutat desarmada

    A la ciutat desarmada s’hi viu despullat i se surt mig corrent i entrebancant-se quan s’hi acosta un tigre. Però els caça igual una vegada i una altra. Cada dia, sempre que té gana. I sempre té gana. La ciutat va quedar desarmada quan va perdre els crítics de veritat, quan els consensos eren obligatoris, o sigui, quan no eren consensos. Els crítics de mentida s’omplien la butxaca a les tertúlies televisives i després anaven a gastar-se el botí acríticament. Deien una cosa molt forta, molt forta, però si no colava esborraven el fil de Twitter. Els nous crítics feien de matons amb els seus companys de túnel. Tants túnels que la societat líquida va esdevenir porosa i, tot seguit, osteoporòsica. L’estructura plena de túnels que no portaven enlloc. No va passar res perquè que les coses duressin ja no molava: mou-te ràpidament, trenca coses. Escriu de pressa i deixa una bonica tifa. El més curiós és que els principals responsables del desarmament van ser els mateixos ciutadans quan van donar a les màquines la informació necessària perquè sabessin a partir de quina edat deixarien de fer amics nous i escoltarien només música de l’adolescència i la joventut. Així, una tecnologia felina ho tenia molt fàcil per caçar-los i ensarronar-los mentre secretament enyoraven els temps en els quals encara no vivien la vida com el pingüí de Mort amb pingüí, d’Andrei Kurkov.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook