Blog 
EL RIU
RSS - Blog de Jordi Suñé

L'autor

Blog EL RIU - Jordi Suñé

Jordi Suñé

M'agradaria aturar el temps i mirar d'entendre-ho tot. Però el temps corre de pressa. Tot un món desapareix, aquells pobles rurals que basaven la seva subsistència en l'agricultura i la ramaderia. Els peus i l'animal eren els seus vehicles i les festes majors, les distraccions mé...

Sobre aquest blog de Cultura

En aquest espai entregaré 12 articles, un cada mes de l'any 2013. Intentaré apropar-me als pobles de l'Alt Urgell que són al voltant del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Ho faré després de l'experiència de redactar un llibre (El Riu de les Dones. Converses amb les padrines del Parc...


Arxiu

  • 04
    Novembre
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    NOVEMBRE: SANT ANDREU DE CASTELLBÒ

    Quan viatjo sempre porto motxilla. No hi falta l’aigua, l’antiestamínic, mocadors de paper, un llapis, quatre ametlles i alguna fruita dolça. Puc semblar-vos autosuficient, però no ho sóc pas. Trobo molt acollidors els pobles que disposen de restaurant i de lloc on dormir. I si ens posem exigents, brindo quan hi ha una cafè del segle XIX amb ambient de diumenge per la tarda. Doncs bé, Sant Andreu de Castellbò disposa de quasi tots els requisits. És a prop del Refugi de la Basseta, espai amable on començar excursions, fer nit o estirar-se damunt l’herba. A Sant Andreu “capital”, sense possibilitat de perdre’s, hi trobareu el restaurant Cal Titarró. A tocar hi trobareu Cal Segú, una casa de turisme rural. Els dos negocis es complementen i veuen de la mateixa filosofia: productes de la terra, bon ambient i preus que no espanten. Fixeu-vos bé amb la gent que hi passa. Els més atrafegats van a petar a Sant Joan de l’Erm. Són caminadors, ciclistes o muntadors de cavall que fan el camí dels Bons Homes. Caminar és l’única manera literària de viatjar. Ho vaig escriure a la meva llibreta de camp, retallant una de les meves lectures de llavors, el viatge al Pirineu de Josep Maria Espinàs (1957). Bons relats caminadors! També hi ha una altra espècie de visitants. Són aquells que van cercant les esglésies romàniques de l’Alt Pirineu. Porten la càmera penjant del coll, somriuen i van equipats amb tota la roba necessària per travessar l’Himàlaia. Aquí en troben una de ben curiosa, que es diu igual que el poble. Tot i estar reformada podeu gaudir del seu campanar d’espadanya arrodonit i de la possibilitat de caminar al seu voltant a l’alçada de la teulada. Sant Andreu em resulta un poble viu, malgrat la despoblació de la Vall de Castellbò. Hi tornaré.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook