Blog 
Les dades d'en Quars
RSS - Blog de Iradan

L'autor

Blog Les dades d'en Quars - Iradan

Iradan

Jo? Home, sóc imprevisible, i tinc bastanta imaginació.

Sobre aquest blog de Manresa

En aquest bloc hi trobaràs un món literari bastant... fantàstic i estrany. Pots mirar la història o llegir els apunts que faig, tu decideixes.


Arxiu

  • 28
    Juliol
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    La meva història: Revelacions

    El trio s'ha trobat un monstre desconegut: un drac marí, el qual vol demostrar ser un gran cantant.

    El drac és molt gran, fent la mida d'una estatua gran, les escames són blaves, per camuflar-se en el mar, i s'assembla realment a un peix si no fos per un cap semblant a un drac de veritat i les quatres potes. La cua s'ha adaptat al medi aquàtic i el permet moure lliurement.

    “un humà, un nan i una del poble dels qui parlen a les plantes?”, diu el drac, “Quin trio més peculiar! El més estrany que he vist en la meva llarga vida!”.

    El trio es queda de pedra. De que està parlant el drac?

    “I que fan aquí aquest trio en la meva casa?”, pregunta el drac. aquesta pregunta agafa per sorpresa el grup.

    “Bé, ehmm...”, intenta respondre en Quars, “Voliem travessar el Canigost sense trovar-nos amb les víbries, i hem trobat aquesta cova, pensant que era un túnel.”

    El drac fa un soroll semblant a un riure.

    “Efectivament, això és un túnel”, diu el drac, encara rient, “I travessa el desert. En realitat, és una xarxa de túnels.”

    Els tres estan més tranquils: per fi han encertat en alguna cosa.

    “ per cert”, diu en Koba, ensenyant les runes, “Pots dir que signifiquen aquestes coses?”.

    El drac mira les runes interessat i en Quars es preocupava per en Koba.

    “mmm... Aquestes runes formen un mapa”, diu el drac, “però falten parts, almenys tres”.

    En Quars l'hi agafa curiositat “on guia aquet mapa, si ho diu?”

    El drac mira les runes detenidament “A veure... El lloc on és el martell, no surt en el tros on el teniu, però aquests territoris son d'una altra regió. el martell no es troba aquí”

    Aquesta noticia treu un gran pes de sobre el grup. “Gràcies per la informació”, diu la Gera, “Ens has ajudat bastant, la veritat”.

    El drac riu “Bé, no és comú veure un grup tan estrany com el vostre. Per cert, segui recte i sortireu de la vall”.

    Dient adéu aquest drac, segueixen el túnel recte i, al cap de tres hores, surten i es troben a un altre bosc.

    “Aquest bosc el conec!”, diu la Gera, “és el Bosc Primordial, el primer que va apareixer aquí a la regió de Vesperia”.

    Tots miren el bosc, sentint respecte i admiració per un bosc tan vell.

    “Els arbres són quasi com montanyes!”, diu en Koba, impressionat pels arbres “Si que han crescut”

    “Estem en un mar de verdor increïble”, diu en Quars, també impressionat pel bosc “No entra gaire llum, però brilla molt”

    “Gera, entrem al bosc?”, dient el duo lluitador, amb els ulls brillants que fan que la Gera es quei de pedra.

    “... D'acord...”, diu, molt sorpresa.

    Caminant pel bosc veuen que els arbres no són l'única cosa que ha crescut: els animals han crescut a mides  inpensables i també les fruites. Tot el bosc ha crescut en gran. I els tres sentien una mica de poder en el terra.

    De cop senten moltes presències.

    “ Alto! l'humà no pot passar!”

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook