La novel·la ha entrat en el relat clau. Bé, ben pensat, en un dels relats clau. O, si mirem més enllà, en un relat que veurem amb el temps si arriba a ser clau. Presentar i discutir al Congrés una moció de censura hauria de ser determinant. Es pressuposaria que qui la presenta té el suport de prou diputats per fer tremolar el govern. I aquests són els capítols per a aquesta setmana, fins que dijous i divendres es discuteixi a la cambra baixa espanyola, però no és així. N’hi haurà més i alguns potser es reescriuran fins a última hora. El socialista Pedro Sánchez, que transitava a l’ombra, és qui ha demanat el canvi d’executiu, però, a hores d’ara no té els suports necessaris, ni ha fet els esforços de diàleg que caldria per tenir-los. Fins ara la novel·la havia viscut en capítols que feien avançar el relat entre Catalunya i el centre d’Espanya, entre independències i empresonaments, però la sentència del cas Gürtel ha desfermat tots els personatges, que jo diria que són a un pas d’escapar del control del millor autor. Sánchez ha decidit fer de Quixot, somniar irrealitats reals, i esperar que algú se’l cregui. Ell sap que, malgrat tot el que ha dit i fet, podria parlar amb Estremera, Alcalá Meco, Berlín, Brussel·les i Ginebra, entre altres llocs, i trobaria respostes positives a canvi de poca cosa: posar ordre a l’abús i el desori de la causa contra Catalunya i els seus polítics. Però dubto que ho faci. Relat emocionant.
