Blog 
Psicologia
RSS - Blog de Glòria Ribas Serra

L'autor

Blog Psicologia - Glòria Ribas Serra

Glòria Ribas Serra

Glòria Ribas Serra (Cardona, 1954). Llicenciada en Psicologia Clínica i psicoterapeuta. M'agrada escriure articles relacionats amb aquesta temàtica.

Sobre aquest blog de Manresa

Articles de divulgació de la psicologia


Arxiu

  • 28
    Setembre
    2014

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Psicologia. Emocions

    Parlem de les emocions (2) La por

     

    En les definicions de la POR hi trobem que és un torbament de l’ànim, una inquietud, fins i tot una commoció psicofisiològica que hom experimenta davant d’un perill imaginat o real. També ens parlen d’aprensió a l’esdeveniment d’un mal o d’alguna cosa contrària al que desitgem. 
    Com a antònims a la POR es parla de l’esperança, de la confiança i de la tranquil·litat.
    Tal com es deia a parlem de les emocions (1), la POR és una de les emocions bàsiques (o primeres) i per ella mateixa, no es pot considerar ni positiva ni negativa, tampoc neutre, perquè  totes les emocions són reaccions adaptatives a la nostra evolució.
    La capacitat de sentir POR és necessària per protegir-nos de prendre mal i per sobreviure, forma part de l’ instint de conservació, però si s’instaura en el nostre imaginari, sentint el món com un lloc d’amenaces i de perills que ens fa estar en alerta màxima, acabarà paralitzant-nos i pot derivar en angoixa.
    A la POR no hi podem accedir directament, però sí que podem fer-ho a través del pensament i de l’acció. El canvi sempre es produeix a partir de les actituds. Recordem que l’experiència no és el mateix que el sentit que li donem a l’experiència.
    A continuació s’intenta posar un exemple d’un fet amb diferents discursos subjectius, relacionats amb la POR.
    El fet seria haver d’anar a una entrevista de feina.
    Els pensaments en ser subjectius poden ser molts:
    - “tinc molt interès en aconseguir aquesta feina”
    - “tractaré de donar una bona imatge”
    - “tinc possibilitats, ho intentaré”
    - “he de donar una bona imatge”
    - “tinc POR de no donar una bona imatge”
    - “si no dono una bona imatge faré el ridícul”
    - “si no aconsegueixo aquesta feina no suportaré la decepció”
    - “aquesta feina m’és imprescindible”
     
    D’aquests pensaments se’n poden desprendre diferents resultats. Previs a l’entrevista: des d’un lleu nerviosisme fins a una ansietat generalitzada que pot condicionar el resultat. I posteriors en el cas de no aconseguir la feina: des d’un “ho seguiré intentant”, “la pròxima vegada ho faré diferent”, “potser seria millor canviar d’estratègia”, etc, etc, fins a una davallada de l’autoestima, a un sentiment de fracàs, a un increment de la POR i més dificultats per la pròxima entrevista.
     
     “A l’home no li fan patir les coses, sinó la idea que té de les coses”. Epicteto.
    Un altre exemple, explicat en molt més detall, el podeu trobar a l’enllaç la POR al ridícul, publicat en aquest mateix bloc.
    Quan ens pren, “la por és un mirall deformador: qualsevol detall casual, es converteix per la seva força exageradora, en alguna cosa de dimensions terrorífiques i de claredat caricaturesca, i una vegada atiada, la fantasia persegueix inclús les possibilitats més increïbles i rocambolesques. El més absurd et sembla de cop i volta probable”. Stefan Zweig a “l’embriaguesa de la metamorfosi”. 
     
     
     
     
     
     

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook