Blog 
Ras i cru
RSS - Blog de Marc Marcè

L'autor

Blog Ras i cru - Marc Marcè

Marc Marcè

Director de Regió7


Arxiu

  • 29
    Maig
    2018

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    internet Catalunya Central Les columnes Protecció de dades emails

    La dada o la vida

    Si estan registrats en qualsevol cosa a Internet és molt possible que rebin un missatge demanant permís per continuar posseint les dades que van donar en inscriure’s. Se suposa que les no autoritzades seran destruïdes. La qual cosa no significa que no continuïn existint en algun lloc i que no puguin ser venudes, robades o intercanviades. Clicar un yes en un formulari ple de legalismes no ens dóna cap garantia que les nostres dades seran utilitzades de forma responsable; l’únic que ens protegeix és donar-les exclusivament a organitzacions que coneguem, que tinguin una trajectòria que les avali i que siguin fiables. La resta és com els textos que apareixen al final de molts emails i de molts comprovants d’operacions on-line: el fet que es diguin disclaimer (traducció: me’n rento les mans) ho deixa tot claríssim. Deuen ser els textos menys llegits del món. Podries camuflar-hi totes les lletres de Valtonyc i la col·lecció completa de tuits de Quim Torra i mai ningú no t’identificaria ni com a asocial ni com a supremacista. I tanmateix, resulta paradoxal tanta comèdia per poder tenir el correu electrònic d’algú quan, en canvi, no hi ha cap problema per saber on vivim. Si tinguéssim prioritats sensates, per al que realment exigiríem autorització expressa és per conèixer el domicili on enviem una carta postal. Ja ho diuen els quinquis: m’he qu’edao com tu cara y sé endonde vives. Això sí que hauria d’entrar en la protecció de dades.

     

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook