La població estrangera creix a tot el territori i és rècord al Bages, Moianès i Anoia

El volum de població estrangera a l’àrea central va registrar el 2023 un dels creixements més importants d’aquest segle. Clarament, el més rellevant de la segona dècada i del que portem de tercera en termes relatius. Al conjunt de les set comarques d’influència de Regió7 hi ha hagut un augment de 4.356 persones, el que en xifres relatives suposa un salt de gairebé el 10%. En només uns anys s’ha passat, en la dada global, de 46.746 estrangers a superar la barrera dels 50.000. En concret, 51.102. Són xifres (encara provisionals) que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a l’any passat.

Abans de passar al detall, cal subratllar dos aspectes de caràcter general que fan aquest salt encara més evident. El nombre d’immigrants vinguts d’altres països creix a totes les comarques sense excepció, i ho fa després d’un any (el 2022) en què s’havien registrat descensos a dues demarcacions (el Bages i la Cerdanya) i la resta havien experimentat ascensos molt lleugers. El 2023, la dinàmica ha canviat per complet cap a aquest creixement generalitzat i notable de la població estrangera. El segon aspecte és que en tres d’aquestes comarques (Bages, Moianès i Anoia) la xifra assolida de població estrangera el 2023 és la més alta d’aquest segle.

Precisament la Cerdanya, que venia d’aquella caiguda (del 3,3%) de l’any anterior és la que ara ha vist com es converteix ara en la comarca de tot Catalunya que més creix en aquest aspecte: el 16,2%. Hi resideixen 438 persones estrangeres més, que porten a superar-hi la barrera dels 3.000 (concretament, 3.149). Per darrere de la Cerdanya hi trobem el Moianès, amb un 12% més de persones arribades d’altres països, en relació amb el 2022, tot i que ens movem en xifres molt més petites (un total de 1.478 persones). L’altra comarca pirinenca, l’Alt Urgell, té també un creixement per damunt del 10%, i s’apropa a aquests 3.000 (són 2.947).

El Bages se situa tot just per sota d’aquest 10%, però això suposa igualment un creixement molt rellevant i que se situï en la xifra més alta d’aquest segle en termes absoluts. Amb dades del 2023, a la comarca hi ha 24.611 estrangers, després que n’hi hagin arribat 2.072 de nous. Aquesta demarcació va registrar un període de descens entre el 2013 i el 2016. Respecte d'aquell any (2016), el creixement ha estat de més de 7.000 persones (el 40%).

Com el Bages, el creixement al Berguedà també és del 9,2%, tot i que en aquest cas la xifra total (4.425) no és la màxima de població estrangera que hi ha hagut a la demarcació, però sí que se situa molt a prop. Va ser el 2011, quan hi havia registrats 4.452 estrangers.

En el cas de l’Anoia, dona continuïtat a un creixement ininterromput des del 2016. Ara el salt en un any és del 8,3% que fa que, com es deia, sigui de les comarques que marqui el seu sostre en aquest 2023, superant per primer cop els 12.000 estrangers i apropant-se als 13.000: en total són 12.844.

Finalment, el Solsonès és la comarca de casa nostra que menys creix (tot i que ho fa) en població arribada d’altres països. En concret, és un 4,1% més que el 2022, situant-se en 1.648. i encara lluny de la que va ser la seva xifra màxima. La del 2011, quan va fregar els 2.000.

Per sota de la mitjana

Tot i aquest augment més que significatiu que han experimentat les comarques de l’àrea d’influència de Regió7, cal tenir en compte dos aspectes que li donen context. D’una banda, que aquests creixements interanuals de totes les nostres demarcacions se situen la majoria per sota de la mitjana del conjunt de Catalunya, que és del 10,2%. Com es deia, només la superen la Cerdanya, amb aquell 16,2% i el Moianès.

El segon aspecte és que si tenim en compte el percentatge que aquesta població estrangera suposa en relació amb el total de cada comarca, les set se situen a la segona meitat de la taula del total de 42. I totes elles per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 17,2%. Fins i tot, una bona part són a la cua, com es pot veure a la taula adjunta.

La que ocupa una posició més elevada és, també en aquest cas, la Cerdanya, on la xifra de persones vingudes d’altres països equival al 15,8% del total. La segona és l’Alt Urgell (14,2%) i la tercera el Bages (13,4%). Per damunt encara del 10% hi ha el Solsonès (12%), el Berguedà (10,9%) i el Moianès i l’Anoia (10,1% totes dues). Cal tenir present que a la comarca amb una proporció més elevada, en aquest cas la Segarra, la població estrangera suposa el 28,8% i que hi ha 9 municipis (incloent-hi l’esmentada) per damunt del 20%. Per davant de la Cerdanya hi ha un total de 20 municipis amb índex superiors.

Augment a tot Catalunya

La població estrangera resident a Catalunya, segons l’última dada oficial, és d’1.361.981 persones. Ha augmentat de 126.309 persones en relació amb un any enrere, un increment interanual del 10,2%. L’augment de la població estrangera s’ha reflectit a totes les comarques catalanes, especialment, com es deia a l’inici, a la Cerdanya (16,2%), però també al Ripollès (15,2%), la Garrotxa i el Barcelonès (13,2%, totes dues).

Les variacions en el nombre d'estrangers no només estan afectades per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2022, 48.901 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 40,5% dels quals eren originaris de l'Àfrica i el 26,1%, d’Amèrica del Sud.

La població estrangera als municipis

La presència d’estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts d’estrangers són els de més d’1.000.000 d’habitants (23,2%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (18,6%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (16,4%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d’estrangers són els municipis de fins a 500 habitants (9,1%), els de 2.001 a 5.000 habitants (11,7%) i els de 501 a 2.000 habitants (11,8%).

A Catalunya hi ha 46 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. D’aquests, destaquen Guissona (52,7%), Castelló d'Empúries (44,9%), la Portella (39,8%), Lloret de Mar (38,8%) i Salt (37,8%).

Subscriu-te per seguir llegint