Xavier Cruïlles, de Das, és vigilant del Servei Meteorològic de Catalunya. Des de l’any 1994 recull puntualment les dades de pluja i neu al fons de la vall, a la cota 1.220, i des del 2009 col·labora amb l’ens públic des de la Xarxa d’Observadors Meteorològics.

Fill de Das, ha vist en primera persona l’evolució de les nevades a la Cerdanya. Observant les dades apuntades meticulosament en llibretes i, posteriorment, en una aplicació informàtica, Cruïlles conclou que «el que tenim en els últims anys a Cerdanya són petites nevades de vint o trenta centímetres com a molt i, després, la grossa històrica del 2018. Però el més habitual els últims anys son temporals febles o moderats amb gruixos molt petits», dels que no passen de la denominació d’enfarinada, amb menys de quatre centímetres.

El meteoròleg de Das apunta que en el factor del record de les nevades a la vall hi juga un paper molt important la major comoditat de l’actualitat: «abans la neu s’acumulava als carrers, no es treia com ara i els veïns amb prou feines sortien de casa per veure el veí. A carrers estrets com a Alp s’hi feien passadissos i fins i tot túnels. Davant la realitat d’avui en dia, és normal que ara la neu es visqui d’una manera molt diferent. Tothom recorda les nevades, i segur que queia alguna nevada important. Però, és clar, no hi havia llevaneus i no es tirava sal. Al carrer Major de Puigcerdà la neu hi durava tres mesos». Com molts padrins a la vall emfatitza que «abans no acabi l’hivern tornarem a treure la pala. Serà al febrer o al març, potser, però la tornarem a treure».

Cruïlles creu que, «possiblement, en aquesta última dècada estem en un cicle; aquesta és la sensació que tinc jo. Perquè amb el canvi climàtic ens hauria de pujar la temperatura, però és que tampoc no tenim pluja, per això la sensació que tinc és que estem en un cicle».