No sempre es pot gaudir del privilegi de treure el cap per la cortina, metafòricament parlant, i veure com assagen un grup d’artistes. És el que van poder fer ahir a la tarda les 300 persones que van assistir a l’assaig del concert que oferirà aquesta tarda a la basílica de la Seu de Manresa el mestre Jordi Savall amb La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI.

43

L'assaig previ al concert de Savall a la Seu de Manresa, en fotos Maria Agut

L’assaig del concert, una creació única per a la programació Manresa 2022 inclosa al festival Espurnes Barroques, va oferir als assistents, la majoria famílies d’escoles de música de Manresa i de la comarca i també usuaris d’entitats socials, dues hores de música del renaixement i del barroc. Els espectadors, entre els quals hi havia força canalla, hi van respondre amb dues hores de silenci respectuós i un aplaudiment final. Entremig, l’únic que hi va haver va ser feina, feina i més feina i un Jordi Savall que va interpretar amb la viola de gamba, va dirigir utilitzant l’arquet de l’instrument i va intercanviar impressions amb els altres músics en català, castellà, francès... Sempre amb el to reposat que el caracteritza i, quan no els mirava a ells, amb la vista fixada en unes partitures que es notava que tenia totalment interioritzades. Només així es pot fer cirurgia musical com la que va fer l’igualadí per retocar el que va considerar.

Aspecte de l’escenari amb els músics | MARIA AGUT

A 3/4 de 4 de la tarda, el públic va entrar per la porta lateral amb accés des del claustre a l’interior de la nau i es va repartir pels bancs. Ja hi havia alguns músics a l’escenari, en una Seu, ahir, especialment freda i fosca, un ambient que va ajudar els espectadors a viatjar fins a 500 anys enrere, quan sant Ignasi va arribar a Manresa i va convertir el temple manresà, encara inacabat, en un espai recurrent per anar a pregar i també a demanar caritat.

Justament va ser el fred que va fer ahir el que va portar els organitzadors a escurçar les hores d’assaig, que havien de ser més. El dia abans van avisar els convidats a l’audició i es van concentrar tots els torns en el que havia de ser una hora i al final van ser dues.

Entre els músics es notava el bon ambient. Abans de començar, Savall va agrair la presència al públic, al qual va assegurar que la música és el millor camí per encomanar-se de les emocions d’una altra època, encara que sigui de fa cinc segles. També es va pregar el màxim de quietud perquè l’acústica de la Seu no és de les millors. Després de tocar una vintena de peces –algunes es van repetir fins aconseguir el que es volia– es va cloure l’assaig.

Al vespre, ja a la capella del Rapte i també dins del festival, Savall va compartir conversa amb el jesuïta i pensador Xavier Melloni sobre el llibre que ha escrit el darrer dedicat al fundador de la Companyia de Jesús. Hi van assistir una seixantena de persones que han comprat entrada per al concert d’avui. Titulat Ignasi de Loiola (1491-1556). Vocació, èxode i èxtasi, promet i molt.

Trobada de Savall i Melloni a la capella del Rapte Espurnes Barroques