La directora de "20.000 especies de abejas": "El cas de Sallent ressona en l’origen de la pel·lícula"

La coproducció catalana ’20.000 especies de abejas’, primer film de la directora Estíbaliz Urresola, arriba aquest dijous al Festival de Màlaga, després que l'actriu basca i protagonista, Sofía Otero, de nou anys, guanyés l'os de plata de la Berlinale a millor intepretació protagonista.’20.000 especies de abejas’ és la història de la Coco o l’Aitor com l’anomena la majoria. La cinta retrata la història d’una nena trans i el seu entorn familiar, en especial la seva mare. En declaracions a l’ACN, Urresola explica que el cas de Sallent “ressona en l’origen de la pel·lícula”, en allò que van portar-la a escriure el guió de la cinta. La cinta arribarà als cinemes el 21 d’abnril.

’20.000 especies de abejas’ narra la història de la Coco, de 8 anys, una nena trans que no encaixa amb les expectatives de la resta. Tots al seu voltant insisteixen a anomenar-lo Aitor però no es reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. L'Ane, la mare de la Coco, bolcada en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, estretament arrelada al cultiu d'abelles i a la producció de mel. La Coco veurà les vacances com una oportunitat per mostrar-se com la nena que és.

Urresola recorda que l’any 2018 al País Basc un nen trans, de 14 anys, es va suïcidar i va deixar una carta de comiat molt trista, però que a la vegada oferia un missatge d’esperança cap al futur perquè deia que esperava que els nens en la seva situació ho tinguessin més fàcil després d’ell. A partir d’aquí, Urresola va començar a documentar-se i es va apropar a associacions de familiars de menors trans d’Euskal Herria per conèixer millor aquesta realitat.

Urresola explica que a ’20.000 especies de abejas’ fa un retrat d’una família i com aborda el moment en què el fill menor, “que han llegit com un nen”, reuneix en “unes vacances d’estiu les eines, el llenguatge i coneixement suficient per sentir que pot expressar a la seva família que se sent com una nena i que no està sola en el món”.

La directora apunta que el conflicte de la protagonista és sentir a l’inici del film que “alguna cosa dolenta està passant amb ella, que l’impedeix encaixar en els grups a l’escola i sent que no té cabuda en aquest món tan rígid”.

Urresola destaca que en aquest viatge de tornada a casa de la seva mare, la protagonista fa unes relacions “que l’ajuden a comprendre que té espai per ser qui és i que no està sola i que existeixen realitats com la seva i això li dona força per expressar a la seva família qui és”. En aquest sentit, la directora remarca que acompanyar a una nena trans en el si de la família “no té perquè ser un conflicte, sinó que pot proporcionar la ruptura de certes inèrcies viciades de molts silencis i secrets”.

Sallent

Urresola assegura que queda molta feina per fer en aquest terreny i posa com exemple el cas de Sallent amb el patiment i malestar de les bessones, que “els provocava viure en una societat tan rígida on no trobaven un espai per a si i viure en llibertat”. El cas de Sallent “ressona en l’origen de la pel·lícula, d’allò que em va moure a escriure aquest guió”. Que a dia d’avui hi hagi casos com els de Sallent “parla de que com a societat hem de seguir trencant motlles tan rígids que generen sofriment”.

El càsting està encapçalat per la jove Sofia Otero, Patricia López Arnaiz (guanyadora del premi Goya a Millor Interpretació Femenina per ‘Ane’), Ane Gabarain (‘Pàtria’), Itziar Lazkano (‘Estoy vivo’), Martxelo Rubio (‘Maixabel’), Sara Cózar (‘Erlauntza’), Miguel Garcés (‘Intimidad’), Unax Hayden (‘Irati’) i Andere Garabieta. 

Sofía Otero

L'actriu basca Sofía Otero ha guanyat l'ós de plata de la Berlinale a millor intepretació protagonista pel seu paper a '20.000 especies de abejas'. “Quan li van donar el premi a Sofia va ser molt emocionant perquè fa un paper molt complex que el va executar amb precisió, naturalitat i riquesa en els registres”. Reconeix que és veritat que pot ser polèmic premiar a una nena tan jove, però per altra banda “la seva interpretació mostra els seus dots interpretatius perquè va fer un treball molt tècnic i professional. És molt merescut el premi”.

Així mateix, ressalta que s’ha de posar consciència al fet que el premi “no interfereixi en el seu desenvolupament de vida d’una nena de nou anys normal i que no sigui perjudicial per a ella, sinó motiu per seguir tenint ganes d’interpretar”.

Rodada durant set setmanes a l'estiu de 2022 a diferents localitzacions del País Basc, com Llodio i Hendaia, el guió de la pel·lícula té el seu origen a les Residències Artístiques ‘Una habitación propia’, organitzades per Gariza Films. Després va continuar a Noka de Zineuskadi ia The Screen - La Incubadora de l'Ecam, entre d'altres. 

Produïda per Gariza Films, la catalana Inicia Films i amb la producció associada de la basca, Sirimiri Films, i la participació de TV3, la pel·lícula, que mescla eusquera, castellà i francès, arribarà als cinemes el 21 de abril d’aquest any.