Les Vesprades de Fonollosa conviden Els Pets en un únic concert en un nou emplaçament, l'1 de juliol

Els organitzadors canvien l'Alzina de Querol per les feixes de Cal Tomàs per seguretat i per evitar el possible risc d'incendi que ja els va fer ajornar dos concerts l'any passat

Els Pets actuaran l'1 de juliol a les Vesprades de Fonollosa

Els Pets actuaran l'1 de juliol a les Vesprades de Fonollosa / JUDIT SABATE REIG

Susana Paz

Susana Paz

Canvi d'ubicació i un únic concert. Les Vesprades de Fonollosa, que l'any passat van celebrar el seu quinzè aniversari, tornaran l'1 de juliol en un nou emplaçament: les feixes de Cal Tomàs a l'ombra de les alzines, també centenàries, del Mas Serarols, situades molt a prop del nucli del poble: "és un espai amb un gran encant, creiem que el públic se sorprendrà", explica Sabina Calmet, de la comissió organitzativa de les Vesprades. Allí tocaran, per primer cop en aquest cicle estiuenc, Els Pets, de gira amb el seu darrer disc, 1963. La proposta de música i natura, que s'ha fet un lloc en les nits d'estiu al Bages des de fa una dècada i mitja, deixa l'emblemàtica Alzina de Querol pel risc d'incendi. La decisió no ha estat fàcil, com subratlla Calmet: "ha costat prendre-la perquè l'Alzina del Mas Querol és un espai molt singular però la situació de sequera que estem vivint i el perill que significa organitzar qualsevol activitat al mig del bosc ens ha fet buscar un emplaçament alternatiu". Organitzades per l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa, la intenció de les Vesprades estat, apunta Calmet, preservar la "seguretat" de l'entorn i dels assistents després que, l'any passat, dos dels tres concerts de les Vesprades s'ajornessin del juliol al setembre per l'elevat risc d'incendi. Com diu Calmet, "ens agrada pensar que són alzines cosines, no tan monumentals però també centenàries".

Amb aquest canvi, l'organització vol assegurar la continuïtat d'un cicle musical que no descarta tornar a l’original emplaçament en properes edicions i pel qual han passat nom com Els Amics de les Arts, Blaumut, Ramon Miravet, Sopa de Cabra, Els Catarres, Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi, Sanjosex, Andreu Rifé, Judit Neddermann, Manu Guix, Gerard Quintana i Jordi Batiste, Beth, Quartet Mèlt, Cesk Freixas, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien o Carles Belda. L'any passat, el cicle celebrava 15 anys amb tres concerts: The Sey Sisters, Obeses i, com a novetat, l'estrena de les Vesprades familiars amb The penguins reggae per xics. El risc d’incendis forestals va fer traslladar de data els dos últims concerts. L'únic cop que s'ha suspès el cicle va ser el 2020 per la pandèmia.

Canviar d'ubicació ha fet, també, explica Calmet, que es decidís "concentrar les Vesprades en un únic i gran concert" que tindrà com a protagonista l'1 de juliol un dels grans grups del rock català, Els Pets. La banda de Constantí va publicar 1963 (RGB Suports, 2022), el seu darrer treball discogràfic, el 29 d'abril de l'any passat i la gira va començar el dia 30 al Festival Strenes de Girona. Des d'aleshores ja han fet prop de cinquanta concerts, entre els quals el del Kursaal de Manresa el novembre de l'any passat. Per a Calmet, programar Els Pets "fa molta il·lusió": la seva és una música "intergeneracional" i veure'ls "en un escenari completament diferent de l'habitual és un factor més a tenir en compte". De fet, les entrades ja són a la venda a www.vesprades.cat. I hi ha ganes de veure'ls a Fonollosa perquè, com diu Calmet, "pràcticament ja s'ha venut la meitat de l'aforament", que és d'unes 700 persones, aproximadament,

1963

El títol del tretzè disc de la banda, un recull de cançons pop cuinades amb l'ofici i l'honestedat de la veterania, fa referència a l'any de naixement dels tres components: Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres. Es tracta del segon treball que Els Pets produeixen amb Joan Pons, El Petit de Cal Eril. Un disc de “producció austera i sense colorants” que és “una clara aposta sonora per l'optimisme adult, cançons curtes i directes sense cap mena de farciment, peces de poc metratge amb un punt extra de vitalitat, per vestir unes lletres que recuperen el toc irònic i descregut de treballs anteriors, sense oblidar aquest detallisme ple de sensibilitat que els caracteritza”.