Tina Modotti sense filtres

Heroïna d’aventures i femme fatale al cinema, migrant italiana als Estats Units, fotògrafa autodidacta quan les dones no eren fotògrafes, expulsada de Mèxic acusada de participar en un atemptat contra el president Pascual Ortiz Rubio i coordinadora del Socors Roig Internacional a la guerra espanyola. Tot això i més hi cap en la biografia de Tina Modotti (Udine, 1896-Ciutat de Mèxic, 1942), a qui el Centre KBr de la Fundació Mapfre dedica una àmplia retrospectiva que aprofundeix tant en el valor de la seva condició de fotògrafa i artista com en el compromís polític antifeixista que va exhibir fins a la seva prematura mort als 45 anys.

«La Modotti va viure gairebé tota la seva existència al cor de la tempesta», explica Isabel Tejeda, comissària de l’exposició més àmplia realitzada mai sobre una fotògrafa a qui es va començar a redescobrir fa mig segle. «El fet que l’obra de Modotti fos fins a cert punt oblidada a Mèxic a partir de la dècada de 1940 i pràcticament desconeguda a la seva Europa natal, va provocar als anys setanta un ‘redescobriment’ que va tenir lloc alhora a banda i banda de l’Atlàntic, a Itàlia i als Estats Units (en aquest ordre)», afegeix la responsable d’un projecte que mostra al públic prop de 240 imatges -còpies d’època, la majoria- exposades cronològicament, així com material documental i una de les pel·lícules que va protagonitzar.

«He volgut parlar de la fotògrafa però també de la persona. Va ser una nena que amb 17 anys, sense parlar anglès, va anar d’Itàlia als Estats units i es reinventa contínuament», apunta Tejeda. Curiosament, la seva trajectòria rere la càmera es remunta bàsicament a un breu període que no arriba ni tant sols a una dècada de treball, del 1923 al 1930. I en aquest lapse de temps «va trobar el seu propi lloc en la contesa entre el formalisme i l’art compromès com a reflex i part de la realitat social, un debat fonamental en uns anys en què el món va canviar radicalment».

Quatre episodis d'una vida intensa

La mostra s’estructura en quatre àmbits: «Primers anys: d’Udine a Los Angeles», «Mèxic a l’altra banda de la càmera», «Fotografia i compromís polític» i «El pas a l’acció política: l’Espanya en guerra». Un itinerari vital en el qual s’hi insereix la carrera fotogràfica, en la qual va prendre un paper rellevant el retrat de les condicions precàries i la misèria dels treballadors. N’és un exemple la instantània d'un grup de treballadors que llegeix el diari El Machete, una publicació d’esquerres que el 1925 va esdevenir organ del Partit Comunista Mexicà.

Nascuda el 16 d’agost del 1896 a Udine amb el nom d’Assunta Adelaide Luigia Modotti Mondini, la Tina va viure els deu primers anys de la seva vida a Àustria, on el seu pare, Giuseppe, feia de mecànic. El progenitor, poc després de tornar a Itàlia, va emprendre l’aventura del somni americà i va emigrar als Estats Units, on la resta de la família hi va anar uns anys després. San Francisco va ser per a la jove Tina un espai de llibertat. I a Los Angeles hi va conèixer Edward Weston, qui va ser parella seva i amb qui es va traslladar a Mèxic el 1923. Abans, però, la Modotti va prendre part en almenys tres pel·lícules, una de les quals, The Tigers Coat, es projecta a la mostra del Centre KBr.

Explica Isabel Tejeda que Modotti «es va anar apartant gradualment del modernisme formalista de l’escola californiana liderada per Weston -fotògraf que l’havia introduït en la disciplina-, dins el discurs del qual havia produït excelents peces al començament de la seva carrera. Ben aviat va optar per una ‘fotografia encarnada’ en la qual les emocions expressades darrere l’objectiu quedessin plasmades sobre el que s’estava captant». És en l’estada a Mèxic que trobem la fotografa compromesa que es fa ressò tant de la precarietat com de l’empoderament de les classes menys afavorides. Com apunta la comissària, el procés abans esmentat neix «d’una sensibilitat social forjada en els seus orígens treballadors» i que «va desembocar en una denúncia de la situació de les classes més desfavorides del Mèxic postrevolucionari». Tejeda situa Modotti en l’òrbita de la fotografia social que van practicar autors com Lewis Hine i Dorothea Lange.

Exemple del camí que emprenia la fotògrafa d’Udine és el contrast que es mostra a l’exposició entre la seva mirada i la de Weston en el retrat d’un circ, a Mèxic: mentre ell es va fixar en les costures de la carpa, Modotti va deixar constància dels pagesos asseguts entre el públic. Progressivament, i sobretot a partir del 1926, la seva obra vira cap al compromís polític de manera decidida. No en va, un any després es va afiliar al Partit Comunista, un gest que recollia una vocació que en els anys anteriors ja havia mostrat pertanyent al Socors Roig i treballant per a publicacions com El Machete.

Entre els principis formalistes amb que es va introduir en la fotografia i el retrat de caràcter social, Modotti «opta per una fusió d’índole molt personal», explica Tejeda. La italiana no va renunciar ni a l’estètica ni a la ideologia i el resultat va ser una fotografia de caràcter simbòlic de la qual l’exposició del KBr ens n’ofereix bones mostres. Les escenes de carrer comparteixen imaginari en l’obra de Modotti amb composicions com Falç, canana i panotxa que contenen en la posada en escena elements de la lluita política.

Expulsada de Mèxic amb la falsa acusació d’estar implicada en l’atemptat al president Ortiz, Modotti va tornar a Europa i el 1934 va arribar a Espanya com a membre del Socors Roig i es va implicar en el suport als represaliats i els soldats ferits. I, tot i que va signar articles a la premsa amb diversos pseudònims, no es coneix cap fotografia seva feta a l’estat espanyol. Queda el dubte, però, que siguin seves tres imatges de l’edició de Viento del pueblo, de Miguel Hernández, del 1937.