Juanes revela els seus problemes de salut mental en una carta oberta: «Han passat molt anys per poder escriure això»

La salut mental continua sent una de les grans tasques pendents en l’actualitat. Cada vegada són més les figures públiques, tals com cantants o actors, que comparteixen els seus problemes en aquest aspecte i contribueixen a visibilitzar una problemàtica molt estesa entre la població. L’últim a sumar-se a aquesta extensa llista ha sigut l’artista colombià Juanes, que ha reconegut que va tenir depressió en «ple apogeu de la seva carrera».

«Sentir-me vulnerable em fa més fort. Poder parlar dels meus problemes i de les meves inseguretats obertament no em fa un covard ni un feble. Per contra, m’ajuda aser més humà», ha començat aquest emotiu comunicat en forma de carta oberta.

«Més comú del que imagines»

«La depressió és una malaltia molt comuna, més comuna del que imagines. Jo personalment la tinc des de fa moltíssims anys», s’ha sincerat més endavant, i ha reconegut que ha hagut de lidiar amb «factors genètics i químics» durant molt temps. Segons el que explica, Juanes va perdre molts anys i milers de «moments clau» al costat dels seus éssers estimats per no saber posar pausa a la seva carrera, que no li donava cap oportunitat de descans. «Sempre vaig pensar que podia, que en seria capaç», ha dit.

El punt d’inflexió va arribar amb un «col·lapse nerviós» que el va obligar a aturar de manera sobtada la seva carrera per mantenir-se a casa, amb els fills. «Va ser la millor decisió que vaig prendre en la meva vida», ha celebrat. A la resta del text, el cantant nascut a Carolina ha mirat de deixar impacte amb un missatge clar: «Tots podem tenir depressió», ha dit abans de mencionar els perills que amaguen les xarxes socials per a les noves generacions i la falta de cura per als més grans.

«Malaltia silenciosa»

Amb tot, Juanes ha deixat clar que encara no ha superat aquests problemes: «No he vençut encara la depressió, però la gestiono molt millor», ha afirmat després de destacar la importància de parlar d’aquesta «malaltia silenciosa» amb professionals o, almenys, amb la gent més pròxima: «No dubtis a buscar ajuda si la necessites. Hi ha eines i experts que et mostren la llum i t’acompanyen». [...] «Tu també pots. Ànim!», ha acabat.