Manel Camp recrea la banda sonora de la seva vida en set cançons

Quina seria la banda sonora de la seva vida? El compositor manresà Manel Camp (1947) va fer aquest exercici després que fa un parell de mesos "dos bons amics", Albert Surià, director del Festival de Música i Sensacions d'Òrrius, al Maresme, i l'enginyer de so, David Casamitjana "amb qui he treballat mitja vida", apunta el manresà, li proposessin gravar en directe, amb públic, i amb piano sol una producció per presentar-la al festival que dirigeix Surià. Una idea que Camp se la va fer seva i que va derivar, "en comptes de música pròpia, en la recreació d'aquelles músiques que al llarg de la meva vida m'han frapat, m'han provocat sentiments, sensacions..." La primera paraula que li va venir al cap, per relligar la idea, va ser "estimar" en la seva concepció més àmplia. I "Estimar" serà el títol d'aquesta producció que Manel Camp gravarà a final d'aquest mes, en el marc del festival d'Òrrius. La idea és que el disc surti a principis de l'any que ve per engegar una gira a partir de la primavera.

El nou treball de Manel Camp, el primer en més de tres dècades que no serà de composicions pròpies, inclourà 7 temes, la mateixa xifra de paraules que conté el mot estimar. I serà, també "com tornar a les meves arrels, sol al piano". "El bo de fer anys és que la banda sonora de la teva vida és extensa i també coincideix amb la de molta gent", diu el manresà. Això és el que va pensar quan va començar a donar voltes a una proposta de repertori. Va ser difícil descartar cançons? "Sí, tant descartar-les com trobar-les". Estimar contindrà temes de Sting, Bernstein, Billy Joel, Jorge Drexler... en un treball en què cada peça i el conjunt "tindrà personalitat pròpia: no serà només interpretar el tema original sinó recrear-lo". Composició i arranjaments propis i el so proper al jazz que caracteritza la seva música per a unes cançons que Camp ha treballat a consciència: "Hi ha tot un treball de fons en cada tema"; seran "reconeixibles per al públic" però amb el segell propi de l'autor. Una producció que ha treballat "amb molta il·lusió".

Si el 1989 versionava temes de la Nova Cançó, trenta anys després ho fa amb músiques que han format part de la seva vida: "Tenia ganes de donar un cop d'ull a aquestes músiques que m'han acompanyat i transformar-les des de la meva vessant personal". Per al manresà, Estimar pot engegar un projecte "que emocioni, que interessi" amb uns temes que tenen com a fil conductor l'amor en un doble sentit: el de les mateixes cançons i el del compositor per elles.

Premiat amb l’Oriol Martorell de Pedagogia Musical

Amb més de 40 treballs editats, el pianista i compositor Manel Camp (Manresa, 1947) és un dels noms indispensables de la música del nostre país. Però no només com a creador i intèrpret. Dissabte a l’Atlàntida de Vic, el manresà va rebre el premi Oriol Martorell de Pedagogia Musical, «per la seva destacada aportació i compromís en la pedagogia musical en l’àmbit del jazz i, alhora, per la incorporació de la pedagogia musical dins de tota la seva prolífera activitat artística». Un guardó biennal que atorga l’Ajuntament de Vic i la Fundació L’Atlàntida, titular de l’Escola de Música i Conservatori de Vic.