El grup de teatre de Fals porta a escena a Manresa la vida d’Anna Maria Martínez Sagi

La poetessa Anna M. Martínez Sagi (Barcelona, 1907-Santpedor, 2000) va fascinar Machado i la crítica madrilenya als anys 30 del segle passat. Activista republicana, periodista, precursora del femenisme, campiona de jabalina, primera dona directiva del Futbol Club Barcelona (i d’un club de futbol a Europa), lluitadora antifeixista... i durant dècades oblidada. Martínez Sagi va viure des de final de la dècada dels setanta a Moià en el més estricte anonimat i, després, a la Residència de Sant Francesc de Santpedor, on va morir als 93 anys i on un carrer porta el seu nom.

Després de recuperar la memòria d’Aurora Bertrana, el projecte «365 Dones l’any» del TNC -que reivindica la figura de dones invisibilitzades i posa en valor el seu llegat- va fixar la mirada en Anna Maria Martínez Sagi. Un treball de recerca sobre la seva vida i obra, conduït per Àngels Aymar, sota el títol Avui no dormo als teus braços, que es va estrenar l’abril en una lectura dramatitzada, dirigida per Carolina Llacher al Born. I un projecte que va convidar una vintena de directors amateurs de Catalunya a assistir a les diferents sessions de preparació per, posteriorment, fer la seva pròpia versió a l’escenari. 

I és el que va fer Francesc Parcerisas, director del Grup de Teatre de l’ACR de Fals (Premi Almendros al teatre amateur en els darrers Lacetània): «Vam treballar conjuntament amb Àngels Aymar en quatre o cinc sessions fins a l’estrena, al Born». I el resultat del treball del grup bagenc és «una lectura dramatitzada però interpretada, amb música en directe creada expressament per Cinta Macià Pi». El muntatge, a petició de Memòria i Història de Manresa, es veurà avui (19.30 h) a l’Espai Plana de l’Om després d’estrenar-se el juny a Fals i de representar-se a Moià. Allí la va trobar a finals dels anys 90 l’escriptor Juan Manuel de Prada, que la va rescatar de l’oblit l’any 2000 amb una biografia novel·lada, Las esquinas del aire i que després de dues dècades d’investigació publicava, l’any passat, El derecho a soñar. Vida y obra de Ana María Martínez Sagi (Espasa): 1.700 pàgines per posar negre sobre blanc en la biografia definitiva d’una dona controvertida (no va tenir mai cap filla, com ella mateixa li havia explicat inicialment a de Prada) i «oblidada que va viure i va morir molt a prop nostre», apunta Parcerisas.

Avui no dormo als teus braços recull la «vida intensa i complicada», remarca Parcerisas, de Martínez Sagi incidint en la història d’amor, intensa i apassionada, amb l’escriptora Elisabeth Mulder (que inspiraria la seva poesia) i de qui se separaria amb l’esclat de la Guerra Civil. Martínez Sagi va fer de reportera al front, es va exiliar a França, va formar part de la resistència durant la Segona Guerra Mundial i es va establir com a professora als Estats Units abans de tornar a Catalunya. La dramatització d’Aymar, explica Parcerisas, estableix de manera paral·lela els aspectes reals i els que va edulcorar o inventar Martínez Sagi al final de la seva vida, com el desig no complert de ser mare. «No era fàcil però els episodis dubtosos queden molt ben remarcats en l’obra», diu Parcerisas. El repartiment de l’obra el formen Sandra Olmedo (Anna Maria Martínez Sagi), Laura Huete (Elisabeth Mulder); Jara Sánchez (Soledad, Infermera); Albert Herrada (soldat, periodista, infermer) i Pere Sellarès (Claude). A la part tècnica, Rosa Xavier i Toni Arnau; Rosa Soler signa el vestuari. A la representació, explica Parcerisas, assistiran algunes de les persones que van conèixer a la protagonista a la residència de Santpedor, tal i com van fer veïns de Moià quan es va portar a escena a la població: «Va tenir una vellesa molt fosca, molt tancada en ella mateixa», clou.

Regió7 publicava el 1998 la seva redescoberta

El 2 de maig del 1998, Regió7 dedicava la Revista de la setmana a Anna MariaMartínez Sagi. Era la història del redescobriment d’aquesta poetessa establerta al Bages i la recerca de Juan Manuel de Prada per reivindicar aquesta dona polifacètica de 91 anys que havia visitat per segons vegada uns dies abans a la Residència Sant Francesc de Santpedor, on vivia de feia uns mesos. Dos anys abans, De Prada havia iniciat la recerca de la poetessa després de llegir en el llibre Caras, caretas y carotas de César González-Ruano un article titulat Ana María Martínez Sagi, poeta, sindicalista y virgen del stadium. Havia obert la caixa de Pandora i, encara no ho sabia, però no la tancaria fins 25 anys més tard. La va trobar a Moià, el maig del 1997, en un pis de lloguer al carrer Gregorio Marañón, on hi va passar tres dies abans de la seva segona visita, ja a Santpedor. Per què a Moià? Com va explicar ella mateixa a aquest diari, volia «una vila allunyada de fàbriques i a una alçada per sobre el nivell del mar adequada per a mi».