Montse Margarit rep el Bages de Cultura reivindicant la tasca "invisibilitzada" de les dones

Amb esperança. Com no podia ser d'una altra manera en una persona que es defineix d'optimista. I ho havia de ser per tirar endavant una lluita d'anys pels drets de les dones. Montse Margarit (o Montserrat, que és com li diu la família) ha rebut aquest vespre un Premi Bages de Cultura (un trofeu signat per Josep Barés) que ha recollit amb llargs i càlids aplaudiments (i n'hi ha hagut uns quants), amb tothom dempeus i amb una abraçada a la seva "companya i amiga Marga Martínez", que ha fet la glossa de mèrits (i de lluites) de la guardonada. L'acte de lliurament d'aquesta distinció, que fa 41 edicions que promou Òmnium Bages-Moianès, ha omplert el saló de sessions de l'Ajuntament i la sala annexa, amb una pantalla, per reconèixer aquesta dona de 82 anys, vital i reivindicativa, pionera del feminisme a la comarca.

Montse Margarit, envoltada de família, companyes i amics, ha volgut fer un "agraïment molt sincer" a l'entitat per l'atorgament d'un guardó que, ràpidament, ha estès a una "trajectòria de treball que han fet moltes dones, anònimes, invisibilitzades", sense cap reconeixement públic. Amb un prec, que el guardó serveixi per "treure a la llum" la gran "tasca que han fet a la societat". En tots els àmbits: social, familiar, polític, cultural, econòmic i industrial. No ha oblidat una comarca i una ciutat de fàbriques tèxtils amb treballadores. Ni la "feina quotidiana" de les dones, la del dia a dia, la de cuidadora de fills, de nets, de gent gran, de malalts... una feina "invisible i gratuïta". ""Desitjo i tinc esperança que el premi serveixi de veritat per adonar-nos que aquí, a Manresa s'ha fet una lluita perquè les dones poguessin accedir a recursos legals i socials per fer una societat més igualitària". Després d'un nou esclat d'aplaudiments, Margarit ha confessat sentir-se "aclaparada" però també "orgullosa. Sento que tinc esperança perquè la lluita i la reivindicació feminista" continua "en les noves generacions". Amb un objectiu: "aconseguir el final del patriarcat -i ha començat l'ovació- que ens ha marcat tota la nostra vida". Es podia dir més alt però no més clar.

L'acte ha començat amb una breu introducció de l'alcalde Marc Aloy, que ha relacionat el 24-N (i la necessitat d'erradicar la violència contra les dones) amb la lluita feminista de la guardonada. I Sílvia Sanfeliu, presidenta d'Òmnium Bages-Moianès, ha recordat el perquè del Bages de Cultura ("reconèixer aquelles persones que ens enriqueixen perquè la lluita sempre continua") i ha fet un breu repàs d'un any "intens" per a l'entitat. Després de la lectura del veredicte del jurat, unànime, Marga Martínez ha agraït a Òmnium el reconeixement a Margarit "perquè ha dedicat molts anys de la seva vida a la lluita feminista". Que no s'acaba. Entre el públic, membres de la corporació municipal, autoritats, una nodrida representació de la societat civil manresana i dues exregidores de l'actual regidoria de Feminismes i LGTBI, Núria Sensat i Cristina Cruz. A la taula, acompanyant Aloy i Sanfeliu, el director de Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Francesc Serra, i el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez.

Martínez, que ha definit "d'amistat estreta" el vincle amb l'homenatjada ("fins i tot ens han confós com a parents pels noms i cognoms, els nostres i el del seu company" [Emili Martínez]), ha fet un recorregut pel "compromís" de Margarit en la construcció d'una societat "més justa i igualitària", un treball a favor de les dones que ha desenvolupat "professionalment" com a treballadora social i, personalment, per vocació feminista. Ha recordat les aficions culturals de Margarit, el teatre als anys 60 a l'Ateneu de Súria i, després, a la reivindicativa Art Viu i ha posat negre sobre blanc, amb dates i noms (com els de les desaparegudes Rosa Suñé i Glòria Zomeño), des del llunyà 1975, per una trajectòria que començava, pas a pas, per constituir l'Associació de Dones del Bages, el Centre de Planificació Familiar, l'impuls per tenir una regidoria de la dona, la participació al Consell Municipal de la Dona, el primer protocol d’Actuació contra la Violència Domèstica al Bages i, avui dia, a la Plataforma en defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran. I en queda molt més al sac vital de l'homenatjada.

Si tant Serra com Hernàndez han destacat la tasca de "pionera" i de "referent" de Margarit, Aloy ha tancat l'acte amb un discurs molt personal i emotiu en què ha recordat la coneixença de petit amb "la Montse i l'Emili, veïns al carrer Alfons XII" i la seva sensació que la parella "feia coses importants, per les dones i per les classes desafavorides". Unes "bones persones" a qui mirava amb una "admiració que ha crescut". Aloy ha remarcat la necessitat de "mantenir la lluita" per erradicar la violència masclista i "reconèixer la feina de les pioneres". Ha lloat "l'encert" de l'entitat en guardonar Margarit perquè "la cultura és també activisme social, sindical i polític" i ha tingut un emotiu record pel desaparegut Emili Martínez, el company de vida de l'homenatjada, pel seu compromís polític i social però sobretot per aconseguir "que aquesta barcelonina es quedés a Manresa". La interpretació de La vida i Un dia que durarà anys, a càrrec de Laura Muñoz i Xevi Serra, veu i guitarra, ha arrodonit la vetllada més feminista que s'ha viscut en un Bages de Cultura. Ferro de primera classe.