El primer cop fa respecte i molt riure

L’actriu navarclina Xènia Sellarès estrena dissabte un nou monòleg al Teatre Auditori basat en l’experiència personal i en clau de comèdia, i torna als escenaris després d’haver passat un mal tràngol de salut per culpa de la reacció a la vacuna de la covid

Xènia Sellarès mostra un espècul, estri que té el seu protagonisme a la funció | MIREIA ARSO

Xènia Sellarès mostra un espècul, estri que té el seu protagonisme a la funció | MIREIA ARSO / TONI MATA I RIU. manresa

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

"Ginecòleg? Encara no em toca!"

Lloc: Teatre Auditori Agustí Soler i Mas. Av. de la Generalitat, 1. Navarcles.

Dia i hora: dissabte, a les 20.30 h.

Entrades: 15 euros (inclou tast de tres vins). Venda a http://navarcles.fila12.cat i a les taquilles del teatre.

L’actriu, professora i autora teatral Xènia Sellarès tenia molta necessitat de riure després d’un any exageradament complicat i no ha trobat millor manera de fer-ho que compartint-ho amb el públic en l’espectacle Ginecòleg? Encara no em toca!, un monòleg de 35 minuts que s’estrena aquest dissabte al Teatre-Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles. Desacomplexadament, Sellarès fa pujar a l’escenari la seva experiència personal i els dubtes d’una dona que es pregunta «si li diria al doctor que és la meva primera visita o mentiria i explicaria que es tracta d’una revisió més».

Després de posar a caldo el masclisme a Homes? Quina mandra!, la trilogia continua ara amb un text que posa damunt la taula el neguit «d’obrir-te de cames davant d’un desconegut per primer cop». L’intèrpret navarclina assegura que «hi ha més dones a les quals els hi passa del que sembla». I comença el monòleg dient «tinc 28 anys i fins fa tres mesos no havia anat mai al ginecòleg». La versemblança entre la realitat i la ficció escènica es trasllada al nom de la protagonista, «tot i que també he exagerat algunes situacions» en benefici de la comicitat del muntatge.

«L’obra està pensada per a tot tipus de públics i la idea és riure i passar-s’ho bé», explica la navarclina, reconeixent alhora que «segur que hi haurà moltes dones que se sentiran identificades amb el que va dient el personatge». En aquest sentit, el text no beu només de les vivències pròpies sinó també «de coses que m’han explicat altres dones que conec».

Homes? Quina mandra! tenia un punt de reivindicació davant del masclisme estructural i quotidià que en aquesta ocasió queda en un segon terme. «No parlo, per exemple, de violència obstètrica», apunta Sellarès, recordant que «a l’anterior monòleg veia les dones que assentien amb el cap i entre els homes hi havia dues reaccions, d’una banda els que es pensaven que encara seria més crítica amb ells i els que deien que dono a entendre que tots són dolents».

La particular visita teatral de la Xènia Sellarès al ginecòleg arriba al Teatre-Auditori al final d’un llarg procés de recuperació física i anímica causat per una reacció molt adversa a la segona vacuna de la covid que li va propiciar un parell de mals tràngols puntuals de salut i un restabliment feixuc dels que no ha estat fàcil refer-se. «Vaig estar morta», afirma amb la mirada serena però el record a flor de pell. Dues pèrdues de consciència la van posar en alerta i no va trobar respostes fins que se li va diagnosticar un problema cardíac causat per la reacció a la vacunació.

No és d’estranyar, doncs, que ja tingués «ganes de riure» i començar a deixar enrere un any dissortat. Com en el muntatge anterior, estarà acompanyada de la sommelier Anna Castillo: «farem dos tastos abans de començar i un després de l’obra», que tindrà lloc a la platea del Teatre-Auditori reconvertida en bar musical amb taules rodones i ambient distès.

«Què li passa pel cap a la dona que va per primer cop al ginècoleg i s’estira en una llitera, com se sent? És el mateix fer-ho davant un home que una dona», es pregunta retòricament Sellarès, alhora conscient que també ha de donar el missatge a les noies, sobretot, que «és important anar al ginecòleg».

El muntatge fuig del format del stand up i navega per les aigües de la teatralitat que l’autora bagenca coneix des de fa anys. Amb Eduard Sellarès com a tècnic, la navarclina confia que la proposta pugui tenir sortida, talment com passa amb Homes? Quina mandra!, encara en cartell. El següent pas serà «un monòleg per riure de les dones», avança. Es completarà així una trilogia que des de l’humor aborda la necessitat d’una major comprensió entre unes i altres.