Quatre històries situades en escenaris de feixisme aspiren a l’Amat-Piniella
Les novel·les d’Imma Monsó i Eduard Márquez transcorren durant el franquisme, la d’Andreu Claret parla de l’exili dels republicans en clau autobiogràfica i el llibre de Xavier Bosch rememora des del present la supervivència a l’ocupació nazi
![Andreu Claret, Imma Monsó, Xavier Bosch i Eduard Márquez, aspiren enguany a l'Amat-Piniella](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/bf2c0850-c2e2-4374-b0e6-9b2533443160_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
Andreu Claret, Imma Monsó, Xavier Bosch i Eduard Márquez, aspiren enguany a l'Amat-Piniella / ACN / Mireia Arso
Redacció
Imma Monsó, Xavier Bosch, Andreu Claret o Eduard Márquez. Un d’aquests quatre autors serà guardonat el proper 22 de febrer amb el 24è Premi Joaquim Amat-Piniella de narrativa i succeirà en el palmarès la mallorquina Maite Salord, una de les quatre úniques dones reconegudes en el certamen. Dues novel·les amb París com a teló de fons, una altra situada a la Barcelona del tardofranquisme i un relat ambientat al Pirineu ribagorçà. La dictadura espanyola i el feixisme pràcticament omnipresents. Quatre finalistes i quatre editorials diferents que defensaran la seva candidatura en un acte obert al públic que tindrà lloc el dia 17 de gener al Centre Cultural el Casino de Manresa.
En un premi que ha recompensat autors de la talla d’Antoni Pladevall, Jordi Coca, Monika Zgustova, Sílvia Alcàntara, Jordi Puntí, Pep Coll i Marta Marín-Dòmine, entre altres, el proper nom que s’inscriurà serà, amb tota seguretat, el d’un escriptor amb una reeixida trajectòria al darrera. Andreu Claret, que va néixer el 1946 a l’exili d’Acs (França) és el més veterà; seguit d’Imma Monsó (Lleida, 1959), Eduard Márquez (Barcelona, 1960) i Xavier Bosch (Barcelona, 1967), un dels grans supervendes dels darrers Sant Jordi.
Dels quatre candidats n’hi ha un amb el Bages com a protagonista. Andreu Claret parla a París érem nosaltres (Columna) de la vivència autobiogràfica de l’exili, el periple d’un fill de rabassaires, el surienc Andreu Claret i Casadesús i de la callussenca Maria Serra Clotet, que va merèixer el Premi Ramon Llull.
Xavier Bosch també situa l’acció de 32 de març (Univers) a París amb una història que uneix l’ocupació nazi i el segle XXI a través de les investigacions d’una agent literària i un fotògraf enigmàtic. La gran ciutat també és l’escenari de 1969 (L’Altra), un gran fresc de la Barcelona que reclamava llibertat com podia en el tram final del franquisme. Imma Monsó, per la seva part, arrenca la narració de La mestra i la bèstia (Anagrama) set anys abans per explicar com en ple franquisme la jove i tímida Severina entoma el trasllat a una escola de la Ribagorça.
L'acte de lliurament del guardó tindrà lloc el 22 de febrer, en el marc de les festes de la Llum de Manresa, a partir de les 19 h a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om. El guardó, reservat a obres publicades que reflecteixin algun moviment social contemporani, està organitzat per Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de Manresa i té una dotació econòmica de 2.000 euros.
El jurat està format per Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino; Antònia Maria Gorgas, mestra; Jordi Estrada, escriptor; Toni Mata i Riu, periodista de Regió7; Genís Sinca, escriptor i periodista i Teresa Torra, filòloga.
Concurs Amat-Piniella 2024 a la Biblioteca del Casino
Com cada any, la Biblioteca del Casino organitza el concurs Joaquim Amat-Piniella. Per participar-hi, cal respondre quatre preguntes, una per a cadascun de les obres finalistes, i dipositar una butlleta amb les respostes a l’urna que hi ha a la biblioteca. El nom del guanyador es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del premi.
L'Amat-Piniella es va començar a atorgar l’any 2000, aleshores per reconèixer novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Durant els sis primers anys, els convocants van ser Òmnium Cultural del Bages, l'Ajuntament de Manresa i l'editorial Columna.
2001. Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002. Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003. Desert
2004. Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005. Desert
2006. Agustí Segarra, per La ciutat en flames.
A partir del 2007 hi va haver un canvi de format a causa del descens en la qualitat i la quantitat d'obres presentades, a més de la retirada de Columna. A partir d'aleshores, es premia una obra ja publicada i, des del 2019, està dotat econòmicament.
2007. Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008. Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009. Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010. Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011. Jordi Puntí, per Maletes perdudes (Empúries).
2012. Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013. Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014. Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015. Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
2016. Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
2017. Martí Domínguez, per La sega (Proa)
2018. Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)
2019. Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)
2020. Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor)
2021. Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria (1984)
2022. Vicenç Villatoro, La casa dels avis (Proa)
2023. Maite Salord, El país de l’altra riba (Proa)
- Més de 20 anys esmorzant cada dissabte al Golden
- Dos professors de Manresa recullen prop de 5.000 signatures per canviar el sistema d’ensenyament
- El superaliment ric en antioxidants que has de consumir cada nit per millorar la memòria
- Detenen un home a Berga per forçar la seva exparella a pujar en un cotxe i retenir-la contra la seva voluntat
- L’Ajuntament estudia la creació de noves piscines públiques a Manresa
- ERC de Sant Vicenç dels Horts demana a la direcció nacional que 'depuri responsabilitats' pel ninot de Junqueras
- Necrològiques del 9 de juliol del 2024
- Canvis en la gratuïtat del Túnel del Cadí: es farà per mitjà d'una app vinculada a la matrícula del vehicle