La Clandestina mostra el seu poder de convocatòria en la inauguració

La sala La Clandestina, situada al número 17 de l’avinguda dels Dolors (a l’antiga Stroika), va demostrar dissabte en la nit d’inauguració el seu poder de convocatòria omplint l'espai amb un públic d’edats molt diverses. El nou local d’oci nocturn de la capital bagenca ha mantingut elements de l’anterior sala, com la bola de discoteca però els cartells situats a la part superior de la barra, on hi deia «LOVE» i «MUSIC», han estat substituïts per «XXX», la marca de La Clandestina.

L’obertura d’aquest espai, després que Potenkim Events SL traspassés el negoci a Lapsus Mirum, ha estat possible gràcies a "l'entesa i la col·laboració" entre tres empreses de l’oci nocturn de Manresa que havien estat competència, explica el director de la nova sala, Nico Gutiérrez. Es tracta del grup Ítaca, que gestiona locals com WOW, Coco Village o el pati del Kursaal; el grup Casablanca, que porta el Gris, el restaurant la Santa Brasa i la Pera Llimonera, entre d’altres i el grup Otium, que gestiona entre locals com Dolce City, Otium Estiu, Otium Espai i Born. El perquè del nom La Clandestina vol ser, diu Gutiérrez, una picada d'ullet a la «C de Catalunya i Concerts».

El director de La Clandestina explicava a aquest diari que aquesta aliança tan inusual s'ha fet perquè es necessitava «una inversió privada molt important per tal que Manresa no perdés una de les sales de referència del territori català». Tot i remarcar que el grup que gestiona ara la sala és diferent del qui s’encarregava de la desapareguda Stroika, assegurava que es continuaria amb part de la seva filosofia: «Aquí el que busquem són persones que s’ho vulguin passar bé, de totes les edats i amb totes les indumentàries», subratllava.

La música que va sonar dissabte a la nit va recalar en els èxits més comercials del moment que no paren de sonar a les ràdios com Madrid City d’Ana Mena però també clàssics de fa dues dècades, com el mític Poker Face de Lady Gaga, passant per estils musicals ben diversos com el rock, l'electrònica o el reggueton.

Gutiérrez defensava que «la gent que vingui a qualsevol concert o esdeveniment dedicat a un tipus de música en concret ha de saber que serà benvinguda en les sessions de discoteca i que sonarà la seva cançó, tant si és d’algun grup català com de música més alternativa». Segons Gutiérrez, aquest desembre la sala obrirà en sessió discoteca per donar a conèixer el nou projecte però, a partir del gener, la idea és «oferir una programació de concerts» en una sala concebuda per als directes: «Volem portar artistes d'un cert renom i volem que Manresa sigui o torni a ser un punt de referència en l'oci nocturn».

Laura Ribó i Clara Armengol, que dissabte van ser dues de les persones que van estrenar La Clandestina, eren habituals de la Stroika i quan van saber que la sala tornaria a obrir amb un altre nom i una nova gestió, no van dubtar que anirien a la inauguració per veure que se n’havia fet de l’antiga Stroika. A 2/4 de 2 de la matinada les dues estaven contentes perquè «la música és més o menys la que posaven abans» i no van percebre un gran canvi més enllà dels elements decoratius i els cartells de l’exterior de l’edifici. «Sabem que Stroika tenia un públic molt fidel», apuntava Gutiérrez.

El director de la sala va remarcar que amb el traspàs de la nova gestió s'ha pogut «reflotar» i reobrir la sala i que s’han mantingut «tots els treballadors que així ho han volgut», alguns dels quals amb més de deu anys treballant en la sala del polígons dels Dolors.