«Llevar-te i pensar quina cançó faràs avui amb els teus amics és idíl·lic»

Manresa és una ciutat de bon record per a Joan Enric Barceló, Dani Alegret i Ferran Piqué. Els Amics de les Arts tornen al Kursaal amb el seu últim disc però, sobretot, amb el seu últim directe. Allà on volia, el sisè treball d’estudi, aterrarà avui (20 h) a la capital del Bages ben rodat: «Hem integrat les dues o tres cançons del nou disc que més han funcionat en un repertori que inclou temes de tots els discos», explica Joan Enric Barceló. Un directe que té molt en compte «les cançons que el públic vol sentir». 

Us en demanen?

I tant! I a temps real pot saber a Spotify quina cançó funciona.

Per exemple?

Ara mateix, del nou disc Citant Mercè Rodoreda, La nit sembla que serà nostra, o De córrer per tot Nova York; i dels altres, Ja no ens passa, Jean-Luc, Louisiana...

Què us lliga?

L’amistat com diu el nom del grup i la voluntat de fer camí i de seguir explicant històries. Venim avui a Manresa, una ciutat on cap de nosaltres té cap vincle d’amistat ni familiar però on molta gent ens coneix d’aquesta manera tan meravellosa com és a través de les cançons. I ens sentim estimats. Actuar a Manresa sempre és una alegria.

Quin retrat fa «Allà on volia»? 

El teu pas per la vida i el teu moment vital. És un disc que fa balanç del què som i que apunta què volem ser.

I ara, sou allà on volíeu?

Ens felicitem per poder dir que som en un lloc molt maco, que és llevar-te cada dia al matí i pensar quina cançó faré avui amb els meus amics. Si t’ho pares a pensar és bastant idíl·lic...

O sigui que no ser allà on potser t’havies imaginat no és necessàriament negatiu.

Quan ets petit i fas un projecció teva cap al futur la imatge és estàtica, sense condicionant: jugaré al Barça, seré una estrella del rock... en aquell moment tot és pla, irreal. Ara, que ja vivim aquell moment, que estem fent?. El que volem. 

Acceptar el que tens és fer-se gran, madurar?

Madurar és negociar amb tu mateix i fer-te gran és redimensionar el desig i entendre que hi ha coses que aconseguiràs i d’altres que no, que, allò de ser feliç amb el que tens, no per suat és menys veritat. Hi ha un moment de la vida que n’ets conscient i és maco poder-ho explicar a través de les cançons.

Expliqueu que munteu i desmunteu emocions en 3 minuts. 

Sí, en dediquem a fer petites composicions, cançons que intenten atacar una emoció molt concreta en cadascuna d’elles. Acaba sent una feina d’assaig i error i aprens que segons quina cadència et porta a una emoció, que segons quines paraules aporten una pàtina en el vers que crea una imatge al teu cervell... Fas cada cançó tant bé com saps i cada cançó suma el llegat del que has compost abans.

Perquè un disc més despullat?

Quan componem i gravem creem unes normes de joc perquè som del parer que si estableixes unes normes ets més lliure; el fet de condicionar-te ja fa que et surtin coses que si tens massa llibertat no faries. I aquí vam decidir anar molt a l’essència de la cançó, si passem amb 4 instruments no n’hi posem 5. En el fons és com fer un arròs: si sempre poses el mateix ingredient sempre sortirà igual. Si canvies d’estudi, d’època de gravar, la producció... segur que surt alguna cosa diferent, que és el que ens interessava.

El productor no l’heu canviat però sí heu tornat a l’autogestió.

Sí. Tenim tot el control possible de qui som, de què fem i de quines decisions prenem. Ja ho havíem anat fent però ens faltava el pas de la discogràfica. Al principi de la nostra carrera ningú no ens volia editar i ho vam fer nosaltres; ara, per sort, la situació és una altra però ha estat una decisió conscient: agafar nosaltres les regnes.

I així continuarà?

Sí, el disc següent, el 2024, serà una nova remesa de cançons amb el nostre segell, Pistatxo Records.

Cançons descartades d’aquest disc?

Més que descartades son 7 cançons que en aquell moment respiraven alguna cosa diferent.