L'anoienca Berta Creus presenta aquest dimecres a la Papasseit el seu debut com a novel·lista

La traductora anoienca Berta Creus (Sant Martí de Tous, 1986) presenta aquest dimecres (19 h) a la llibreria Papasseit de Manresa el seu primer llibre Fins a l'última pedra (Males Herbes), una novel·la de contes sobre la memòria dels pobles abandonats, les persones que els van habitar i les llegendes que encara hi bateguen. La història se centra en un foraster que arriba a un llogaret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, topa amb una vella esquerpa que sembla que hagi perdut el cap. L'home, confús, vol ajudar-la, però ella l'envia a escoltar les pedres. La proposta de Creus recull diferents veus, on es barreja la intimitat i la llegenda a partir de tot allò que s'ha tramès amb els contes al llarg dels anys. L'autora estarà acompanyada en la presentació de Lídia Tarradas.

De fet, el mateix llibre està estructurat en tres línies temporals diferents que es van entrellaçant tota l'estona. Una primera que segueix la història de l'home i tot allò que li passa; una segona que se centra en allò que ha viscut abans d'arribar; i una tercera enfocada en les històries que les pedres expliquen dins el poble.

Creus afirma que la idea neix, precisament, de la seva passió pels indrets abandonats perquè es tracta d'ubicacions que expliquen "la història d'un fracàs". "Quan hi vaig és molt transcendental", admet. Altres temes que toca Fins a l'última pedra són les herències i, sobretot, les llegendes, que es troben "a tot arreu" i que amb el pas del temps acaben modelant les històries originals. 

L'autora també assegura que es tracta d'un llibre que combina una gran riquesa del llenguatge amb localismes, neologismes, formes verbals en desús. Segons l'editorial, amb "una clara voluntat de copsar la parla oral i exaltar llengua que es perd", sense perdre de vista "la voluntat d'explicar una història".

En aquest sentit, Creus admet que per ella la forma és "molt important" i que com a lectora també és "exigent" en aquest aspecte. A més, explica que "s'ho passa bé" escrivint d'aquesta manera i que, de forma paral·lela incorpora una mena de "jocs" que el lector pot copsar en els mateixos noms, en els referents o en les estructures.

Creus és llicenciada en Traducció i Interpretació i treballa com a traductora i cap d'idiomes. Té alguns relats publicats en revistes, reculls i diaris digitals, i ha guanyat o quedat finalista en diversos concursos literaris.