Manresa rep amb expectació l’estrena del Museu del Barroc

Si hem de jutjar per l’expectació d’ahir, el Museu del Barroc de Catalunya (MBC) no podia començar millor. Amb gegants centenaris, dansa vertical i uns parlaments per apuntalar la històrica aspiració de l’equipament com a museu nacional. Però, sobretot, per la curiositat mostrada per la munió de ciutadans i ciutadanes -i personalitats del món cívic i cultural- que ahir feia cua envoltant el claustre de l’antic col·legi de Sant Ignasi per estrenar el rehabilitat edifici i veure els primers 675 m2 del Museu del Barroc. N’hi van passar 415 en poc més d’una hora. La previsió era d’unes 350.

La inauguració del Museu del Barroc de Catalunya (MBC) començava a la plaça de Sant Ignasi on els Geganters de Manresa esperaven el seu torn per fer ballar, després de 23 anys exposats al museu, els restaurats Gegants Vells. A l’interior del flamant equipament, dos dels components de la Cia Berta Baliu, la igualadina Baliu i l’alturgellenc Pere Vilarrubla, vestits d’època, també feien temps fins el moment de dansar per la façana del museu la peça creada expressament per a la inauguració. Amb uns minuts de retard, l’arribada del president de la Generalitat Pere Aragonès va engegar la maquinària protocolària. Després d’aturar-se uns segons amb els geganters i acompanyat pel director del museu, Francesc Vilà i un llarg seguici d’autoritats, entre les quals, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la regidora de Cultura Tània Infante i la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol, Aragonès trepitjava l’equipament per fer una visita exprés. Quasi com farien els ciutadans, després.

A l’espai d’acollida, 6 alumnes de l’Aula de Música Antiga del Conservatori de Música interpretaven Bach i 7 més esperaven el seu torn per fer sonar Telemann... però després dels aplaudiments al primer grup, el seguici va enfilar cap a la primera planta, on està situat el Museu del Barroc. Els temps corria ràpid i la guia, Marta Sánchez Soler, va acompanyar la comitiva pels diferents àmbits del museu explicant i assenyalant algunes d’aquelles obres imperdibles: la Flagelació de Crist, de Joaquim Juncosa, la Nativitat, de Pere Cuquet, el Reatule del Roser, de l’escultor manresà Joan Grau (amb l’acompanyament musical d’O Rex Gloriae de Francesc Valls) o el Baptisme de Sant Francesc, d’Antoni Viladomat. Al darrere, una segona visita amb un nodrit grup de regidors i regidores fins arribar, tots plegats, al darrer dels vuits àmbits en què es distribueix el Museu del Barroc, el que inclou un audiovisual immersiu que recorda que Catalunya és territori barroc. 

A l’exterior, la plaça de Sant Ignasi ja era plena. Xuriach, companyia barcelonina especialitzada en dansa i música del Renaixement i el Barroc, amenitzava una espera que acabava amb la sortida de les autoritats del museu. Començava la ballada dels Gegants Vells al so dels grallers de la Colla de Geganters de Manresa. Els llargs aplaudiments van donar pas als parlaments. Si la regidora Tània Infante, desitjava que el MBC es converteixi en un «far de cultura que il·lumini la ciutat i el país», l’alcalde de Manresa, Marc Aloy remarcava que, amb l’estrena d’ahir, «deixem enrere el museu comarcal del segle XIX i entrem en el Museu del Barroc del segle XXI».

VÍDEO | La inauguració del Museu del Barroc, en 1 minut

Aloy va recordar que feia 17 anys de la inauguració de l’últim gran equipament cultural de la ciutat, el Teatre Kursaal i va ressaltar la inauguració «d’un equipament per al barri de les Escodines, per a Manresa i per al país». Un museu que omple un «buit» i converteix Manresa en la «capital de l’art barroc català» amb un equipament d’abast «nacional, que, fora de l’àmbit metropolità, reequilibra el país». L’alcalde de Manresa va posar l’accent en redescobrir «un moviment artístic menystingut» i va qualificar d’«integració ambiciosa» la rehabilitació de l’edifici, en especial el nou volum, situat on hi havia la cúpula de l’església de Sant Ignasi (senyalitzada a la plaça). Una llarga llista d’agraïments, començant per l’equip de govern de Valentí Junyent, que va desllorigar la rehabilitació el 2016, va tancar el discurs d’Aloy que no es va estalviar una picada d’ullet convidant a «buscar les llums més que les ombres» de l’equipament. I dels quadres.

Pere Aragonès va cloure l’apartat institucional remarcant que la inauguració d’ahir no era «només un acte de ciutat, sinó de país», la inauguració d’un museu a Manresa però d’un «museu nacional, modern i innovador» que fa «justícia» a un «llegat patrimonial». Un equipament que dona les «claus» per «identificar i estimar aquest patrimoni que tenim arreu del país» i, a Manresa, amb algunes de les «peces més representatives» del barroc. El president de la Generalitat va subratllar l’interès del seu govern per la «cultura i la implicació de les diferents institucions per tirar endavant iniciatives com el museu manresà. A la façana de l’antic col·legi de Sant Ignasi, els dos artistes de la Cia Berta Baliu es preparaven a la façana per a dansar  Somni barroc, una peça de 12 minuts que va demostrar com de plàstica i espectacular és la dansa vertical. Amb els primers aplaudiments, el públic va començar a girar el cap a l’entrada del museu. S’obrien les portes i començava la cua.

La rehabilitació de l’antic Col·legi de Sant Ignasi guanya un mirador en el nou volum de l’equipament

L’esperat Museu del Barroc de Catalunya, cridat a ser un equipament referencial del país, una aspiració que, com l’edifici, feia dècades que s’arrossegava, és la primera peça que entra en joc per convertir l’antic Col·legi de Sant Ignasi un equipament museístic del segle XXI. L’edifici es va construir a l’entorn de 1750 per la Companyia de Jesús i es va ampliar en diverses ocasions durant el segle XIX. El 1896 es va convertir en un museu. La part antiga més genuïna és el claustre porticat amb arcs de mig punt, d’un estil molt auster que cavalca entre el barroc i el neoclàssic. Precisament, el claustre serà de lliure accés, com el mirador (en el nou volum afegit a l’edifici, amb impressionants vistes, sobretot de nit), i quedaran oberts a la ciutadania independentment de si es visita o no el museu. 

Ahir, la inauguració posava a l’abast del públic els primers 675 m2 d’aquest museu temàtic que es desplega per les ales oest i sud de la primera planta i que té un recorregut dividit en vuit àmbits. En aquesta primera fase, s’han rehabilitat les tres plantes de l’edifici, s’han enllestit els nous accessos (l’entrada és ara per la plaça de Sant Ignasi), la recepció, el claustre, la planta baixa, l’entresol (com espai d’acollida) i la primera planta, on hi ha el Museu del Barroc de Catalunya, que un cop acabat tindrà el doble d’espai, 1.319 m2. També, en un futur, a la segona planta s’ubicarà el Museu de Manresa (amb l’ullal d’elefant prehistòric, la ceràmica, la pintura del XX, ...) i a la tercera, l’Espai Mestres Cabanes, amb el material que ara es guarda a la seu de l’entitat, al carrer Sobrerroca, i els fons que exhibeix el mateix museu. A la tercera planta també hi han d’anar les oficines i els espais visitables on es faran tallers.

L’edifici actual té 8.321 m2 i el nou volum afegit 800 m2 més, per un total de 9.121 m2. L’Arxiu Comarcal s’ha de traslladar a unes noves dependències.