Una història d'exili amb protagonistes manresans

Memoria.cat , el portal de memòria i història de Manresa, publica avui un nou web titulat "L’exili de Victòria Campo Torres i el seu fill Francesc Torras Campo", la història d'aquests dos manresans, mare i fill, l’any 1939 quan es van exiliar a França i els 9 mesos que hi van passar a partir dels records d’en Francesc, que aleshores tenia 6 anys. També, el seu retorn a casa. El web inclou els documents referits a aquest retorn i, finalment, en Francesc Torras Campo parla de l’experiència viscuda, a través d’una entrevista gravada.

El treball, que signa Jaume Esquius Jofré, comença, com s'explica a la portada del web, amb una breu introducció per presentar els protagonistes. A continuació, s'exposen "els motius pels quals van decidir marxar en el context del moment. Més endavant, fem el relat del seu viatge cap a França i com, des de Le Perthus, van arribar a Criel-sur-Mer". El web descriu "com era la colònia del Castell de Chantereine, la seva ubicació i les seves instal·lacions. També expliquem com va ser l’acollida i la seva vida quotidiana a la colònia i fem una descripció del grup d’exiliats que hi van estar allotjats". El treball inclou la relació de tots els habitants de la colònia, extreta dels arxives dépertamentales Seine-Maritime i "els noms dels 508 exiliats espanyols al castell de Chantereine, el 1939".

També s'explica "la relació entre els habitants del poble de Criel-sur-Mer i els exiliats emprant diaris de l’època" i es fa referència "als actes que es van organitzar l’any 2010 a Criel-sur-Mer per commemorar aquells esdeveniments i que incloïen el film titulat Maria-Rosa et ces gens là". El treball explica per què la Victòria va decidir tornar i com va ser aquest retorn a casa. Si el podeu consultar, cliqueu aquí

Com s'explica al web "en Francesc sempre ha explicat el viatge que va fer amb la seva mare cap a França, a finals de la Guerra Civil, com una aventura de la qual guarda molt bons records. En sentir a parlar del mal tracte que van rebre els refugiats espanyols per part de l’Estat francès, en sentir descripcions dels fets dramàtics viscuts a llocs com Argelers o a Sant Ciprià, sempre comenta que a ells, malgrat les penúries viscudes, els van tractar molt bé".