Quatre arquitectes opinen sobre el Museu del Barroc de Manresa

No és fàcil saber l’opinió d’arquitectes manresans sobre la intervenció arquitectònica del Museu del Barroc, a l’antic col·legi de Sant Ignasi, una rehabilitació que signa l’arquitecte municipal David Closas i que inaugurava la primera fase per la Festa de la Llum. Majoritàriament, el col·lectiu encara o no ha visitat el nou equipament o no en coneix amb detall tècnic el perquè i el com. O ambdues coses alhora i, per tant, es reserva el seu parer. 

De la desena d’arquitectes amb qui s’ha posat en contacte aquest diari, només quatre han volgut opinar sobre una rehabilitació -de la qual, avisen, desconeixen el projecte en profunditat- que ha estat controvertida des de pràcticament el primer moment: pel cost (la rehabilitació arquitectònica integral de l’edifici ha costat 7.5 milions d’euros i la creació del museu 1.9 milions més); per com s’ha tirat endavant (sense cap concurs públic); pel concurs del projecte museogràfic (que va acabar al jutjat) i per la durada de les primeres obres (8 anys), que encara han de continuar amb el trasllat de l’Arxiu Comarcal a unes noves dependències annexes a l’edifici de l’Ajuntament. Opinions? Expressiu, excessiu, agosarat i dubtes de si, realment, és l’espai adequat per encabir una temàtica com el barroc.

Claudina Relat, presidenta de la Demarcació central del COAC

«El llenguatge és coherent i l’important és que la ciutat recupera un espai»

A l’espera que l’arquitecte municipal David Closas, responsable de la rehabilitació del Museu del Barroc, expliqui amb detall el projecte a la seu del COAC, Claudina Relat, presidenta de la Demarcació Comarques Centrals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya des del 2022, defineix d’arquitectura «expressiva» la que ha atorgat un nou paper a l’antic col·legi de Sant Ignasi en una intervenció que era «necessària» i que, al seu parer, «té un llenguatge coherent». Per a Relat, «el projecte era complex», ara s’ha fet una primera fase i darrere del pressupost d’una rehabilitació com aquesta hi ha, sobretot, el que no es veu: «una consolidació de l’estructura on sempre hi has d’enterrar molts diners». Massa car? «Valorar si és molt o poc ho podrem fer quan sapiguem la part tècnica» però per a l’arquitecta l’important és que la ciutat «recupera un espai» i queda «ben resolt amb l’entorn: el claustre és obert i la plaça està en servei». Per a Relat, el nou museu «reanimarà les Escodines» i pot ser un primer pas «per a la rehabilitació de la zona».

Jordi Garcia, arquitecte

«No sé si el museu té atractiu suficient com per merèixer la inversió»

«Encara no he tingut ocasió de visitar-lo però, externament, la primera impressió és que és la intervenció en l’edifici és excessiva però més enllà d’això em resulta difícil valorar-la». L’arquitecte Jordi Garcia, que va ser l’autor de la remodelació del parc Vila Closes per eliminar-ne els punts que generaven més perill, creu que l’antic col·legi de Sant Ignasi s’havia de rehabilitar sí, però que, segurament, «amb una actuació més petita» ja n’hi hauria hagut prou. Per a Garcia, a manca de conèixer els detalls, la rehabilitació ha comportat un «dineral impressionant», massa per a un museu que, explica, «no sé si té atractiu suficient com per merèixer una inversió d’aquest calibre. Hi ha algun estudi de viabilitat? El diner públic s’ha de rendibilitzar», apunta. Garcia té dubtes que el nou equipament serveixi per «regenerar el barri si no hi ha res més al darrere, és una actuació puntual» i creu que hagués estat més oportú buscar un edifici situat més al centre històric (Magraner, Mel, Vilanova) per encabir el museu.

Ton Baraut, arquitecte

«L'edifici s’havia de rehabilitar però com a Museu del Barroc neix una mica coix»

Per a l’arquitecte Ton Baraut, autor del pla rector de la Cova, «és bo situar aquest museu a Manresa» tot i que pensa que, d’entrada, ha nascut «una mica coix» i que per l’estructura de l’antic col·legi de Sant Ignasi, no és «l’edifici adequat»: el barroc necessita «perspectiva» i a dia d’avui no es pot veure un retaule sencer sinó «a peces». Creu que era necessari rehabilitar l’edifici i que, en definitiva, això ha portat a tenir un museu que «s’ha de fer créixer amb criteri». Tenint en compte que és una primera fase, Baraut no descartaria «dedicar-lo sencer al barroc». Per a l’arquitecte manresà, els accessos no tenen una lectura «fàcil» i quant a la intervenció arquitectònica «si entres des de les Escodines la imatge és bona i agraïda i dignifica el col·legi» però des de la via de Sant Ignasi «és més recargolada, fa la sensació de voler dir massa coses». Quant al pressupost, «parlem d’un edifici molt atrotinat però per aquest preu potser hauríem pogut tenir un edifici adequat al barroc». I la zona? És troba en una «via ràpida d’accés a la ciutat i la plaça hauria de ser més plaça». Però, «tot es pot anar adequant».

Jaume Espinal, arquitecte

«S’ha fet una intervenció contemporània, potent, significativa i trencadora»

«Desconec el projecte en profunditat i no puc entrar a valorar-lo amb concreció però, d’entrada, no em desagrada gens. S’ha conservat patrimonialment allò protegit i s’ha fet una intervenció contemporània, potent, significativa i trencadora, agosarada. És clar que s’hagués pogut projectar amb d’altres materials, amb un volum diferent... però a mi no em fa angúnia». Ho explica el manresà Jaume Espinal, un dels arquitectes de l’hospital Sant Joan de Déu i de la intervenció a l’Ajuntament de Súria («amb un ascensor molt criticat en el seu moment però ara completament integrat»), per a qui el cost de la rehabilitació entra del tot en els paràmetres «raonables» si pensem, explica, que en edificis públics el preu del m2 en obra rehabilitada és d’uns 2.000 euros (uns 3.000 l’obra nova) i, el resultat del preu del metre quadrat de l’edifici manresà (que en té més de 9.000), és inferior. Així mateix, segons Espinal, la rehabilitació de l’edifici «s’havia de fer» (a l’espera del «trasllat de l’Arxiu») i pot ajudar a «dignificar» la zona. 

Subscriu-te per seguir llegint