Joan Jordi Miralles defensa que «en català es pot parlar de tot»

La defensa del català, «una llengua en la qual es pot parlar de tot», i una nova crítica al FC Barcelona van marcar ahir el parlament de Joan Jordi Miralles en rebre el Premi Serra d’Or de Novel·la per Triomfador, un relat de tall autobiogràfic sobre els abusos que es perpetraven a la Masia blaugrana. En les seves paraules, l’escriptor nascut a Osca el 1977 i molt vinculat a Manresa, ciutat on va viure de jove i a la qual encara continua lligat, va reconèixer que el guardó concedit per la revista montserratina «m’honora molt» i va tenir també paraules d’agraïment pels editors de Males herbes que van publicar la seva obra. L’acte va tenir lloc a l’Espai Endesa de Barcelona amb la presència de la presidenta del Parlament, Anna Erra, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el P. Abat Manel Gasch.

«Triomfador és una novel·la de formació dels anys d’infantesa i adolescència d’un noi que es diu Ulisses i, com el mite, fa un viatge d’anada i tornada i quan torna a casa ja res és igual», va recordar Miralles d’una novel·la que narra l’experiència d’un jove manresà que aconsegueix entrar a la Masia com a jove promesa del bàsquet. Talment com Miralles i, com ell mateix, l’Ulisses pateix abusos i maltractaments.

«El FC Barcelona no ha assumit cap responsabilitat per tot el que va passar a La Masia, la gran obscenitat sobre la qual he posat el focus», va dir un cop més l’autor d’obres com Una dona meravellosa i L’altíssim. «Hi ha institucions sacrosantes que no es poden tocar, però per això serveix la literatura, per sacsejar allò que ens il·lumina tant que no ens hi deixa veure», va afegir Miralles.

Unint els dos motius centrals del discurs d’agraïment, l’escriptor va comentar que «a La Masia el català el parlaven quatre gats i malament, i jo hi vaig desaprendre el català que havia après en una escola pública de Manresa». En la lloança de l’ús del català, Miralles va dir que és una llengua «riquíssima» que «encara no domino» i «em continua seduint».

En la categoria de Literatura, la serreta d’or de solapa creada per Capdevila Joiers, el premi que es concedeix als guanyadors i que no comporta dotació econòmica, es va lliurar també Vicenç Llorca en poesia per La llum mirada; Fèlix Fanés en assaig per La cinta vermella; Jordi Carrión (guió) i Sagar (il·lustració) en còmic per El museu; i Lola Badia en traducció per La mort del rei Artús.

Esparreguera en el record

El Premi de Literatura Infantil el van recollir ahir Ramon Besora i l’il·lustrador Albert Asensio per La lletra que tot ho canvia. Des de l’escenari, Besora va recordar que el 1978 es va concedir per primer i únic cop aquest guardó a un conte -Rondineta i lleugera- escrit per nens, concretament alumnes de l’Escola El Puig d’Esparreguera de la qual en va ser el director una dotzena d’anys. Besora, va explicar, era el professor d’aquell grup i ahir va rebre ell la distinció.

En aquesta categoria també es va reconèixer Àngel Burgas i Ignasi Blanch en Literatura Juvenil per Els contes de Lesbos; Miquel Sureda, Sheddad Kaid-Salah, Guillem Anglada-Escudé i Eduard Altarriba en Juvenil Coneixements per Una ciutat a Mart; i Pep Brocal en Juvenil Còmic per l’adaptació d’El llibre de les bèsties de Ramon Llull.

Els guardonats en Recerca van ser Joaquim Albareda en Humanitat per l’obra Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII; Jordi Ruiz i David Camps en Ciències per Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació; i Andrew Dowling en Catalanística per Catalonia: A New History. 

En Arts Escèniques, premis per Montse Colomé en Dansa per Celebration. Un ball parlat; Glòria Balañà en Teatre per Tot el que passarà a partir d’ara; Nao Albet i Marcel Borràs per la Trajectòria; i Gemma Pellissa i Adriana Nicolau en l’apartat d’Aportació Teòrica pel 1r Simposi Internacional Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica.

El cap del consell de redacció de Serra d’Or, el manresà Joaquim Noguero, va destacar que la revista, creada l’any 1955, «és un espai de pluralitat, de convivència, d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme». Els assistents van ser obsequiats amb el número d’abril, que conté un dossier sobre flamenc català.