Mor als 103 anys Salvador Farrés Oliveras, un dels darrers "biberons" de Catalunya

El manresà encara va participar aquest juliol en la trobada anual commemorativa de la batalla de l'Ebre, a la cota 705 de la Serra de Pàndols

Tenia disset anys quan el van mobilitzar per anar al front amb l'exèrcit de la República: Va marxar de Manresa el 1938 i no va hi va tornar fins el 1945

L'Associació Memòria i Història de Manresa ha agraït públicament al manresà la seva generositat: "Ens ha deixat un home bo"

Salvador Farrés, envoltat de joves de 17 anys, la mateixa edat que tenia ell quan va anar al front, a la Cota 705 de la Serra de Pàndols, el passat juliol

Salvador Farrés, envoltat de joves de 17 anys, la mateixa edat que tenia ell quan va anar al front, a la Cota 705 de la Serra de Pàndols, el passat juliol / memoria.cat

Redacció

A l'edat de 103 anys va morir dimarts el manresà Salvador Farrés Oliveras, un dels darrers membres de la lleva del Biberó de la Catalunya Central i del país, tal i com ha informat l'Associació Memòria i Història de Manresa. El juliol del 2020, Farrés va protagonitzar la inauguració d'una placa en homenatge als nois de la lleva, que van fer anys, a la plaça Sant Domène de la capital del Bages.

Com ha explicat l'entitat, Farrés va néixer a Manresa el 4 de setembre de 1920, tenia disset anys quan el van mobilitzar per anar al front amb l'exèrcit de la República, va ser un d'aquells milers de joves catalans a qui la guerra va robar la joventut sinó la vida. Farrés va ser dels que va tenir sort i va poder tornar a casa. Marxava de Manresa el 27 d'abril de 1938 i no tornaria lliure d'armes fins el 5 d'octubre de 1945; en total set anys i mig entre la guerra, el camp de presoners i el servei militar obligatori a l'exèrcit franquista.

«Una guerra és molt dolenta, però més dolenta és una guerra civil», explicava el mateix Farrés el 2019 juntament amb altres nou biberons bagencs més en una entrevista feta per l'entitat. L'epopeia de Salvador Farrés va començar al poble de Taús, l'Alt Urgell, va passar pel cap de pont de Serós «on tots els que pujaven, s'hi quedaven»; va fer cap al front de l'Ebre i el van fer presoner a la Bisbal de Falset. Del Priorat cap al camp de presoners franquista d'Astorga d'on en va sortir l'11 de març, però se'l van quedar per fer de soldat. 

Salvador Farrés participava en la trobada anual commemorativa de la batalla de l'Ebre a la cota 705 de la Serra de Pàndols, Terra Alta, que es fa cada 25 de juliol i on s'homenatja els milers de soldats morts en la contesa. A les dues darreres edicions va ser l'únic "biberó" que hi va poder ser present. En la darrera edició de 2023, Farrés encara va assistir a l'acte on va coincidir amb un grup de joves, la majoria de disset anys, que participaven en una experiència de neteja i descoberta de restes de la guerra civil a la zona i que van quedar impressionats amb el testimoni de Farrés: un avi centenari que tenia la mateixa edat que ells quan fou cridat a files.

Salvador Farrés, com la resta de 'biberons' bagencs supervivents va ser homenatjat a l'Ajuntament de Manresa el desembre del 2018. D'altra banda, el cineasta manresà Enric Roca Carrió va produir el documental Belles fulles de tardor, sobre la relació entre Salvador Farrés i Joan Cals. 

L'Associació Memòria i Història de Manresa ha volgut expressar el seu condol a la família i, alhora, "agrair públicament a Salvador Farrés Oliveras la seva generositat, la seva empatia, la seva plena disposició a col·laborar amb nosaltres sempre que li hem demanat i, sobretot, la seva extraordinària lliçó de vida. Ens ha deixat un home bo, que es feia estimar i del qual sempre conservarem un record entranyable".

Com ha apuntat a aquest diari l'historiador Xavier Juncosa, a Moià encara viu Joan Codina i Espinasa, que el proper 20 de setembre farà 104 anys i que també va lluitar a la Batalla de l'Ebre i va ser membre de la Lleva del Biberó. Joan Codina és, explica, el jugador federat d'escacs de més edat del món i membre del Club d'Escacs Moià-Moianès.