Pep Garcia: «A una persona com tu i com jo trobar-se dos milions li trastoca la vida»

«Qui porti el libre o el compri allà... tindrà una recompensa». Aquesta hauria de ser la frase final de l’article però qui la diu és Pep Garcia (Vic, 1964) , que sempre comença pel final. El gestor cultural i columnista d’aquest diari s’ha estrenat en la novel·la, després de diferents incursions en el relat, amb 2.000.709,61 € (Parcir). Aquesta xifra és la milionada que es troba el protagonista de l’obra, un home com vostè o com el seu veí del cinquè primera, que va al caixer a actualitzar la llibreta (sí, la llibreta) i en el saldo li apareix aquesta (brutal) sorpresa. Ell, que espera tenir-ne 709,61 € al compte corrent, es troba amb dos milions de propina. «Una xifra que, no sap per què, l’incomoda. L’engresca i l’incomoda alhora», llegiran en el llibre.

Què faries tu?

Aquesta és la premissa amb la qual ha treballat Garcia en una narració que va començar fa anys com un relat curt per a Trobats i que fa un any el va acabar com a novel·la. Aquest dijous (19 h) la presentarà a la sala El Sielu i ja avisa que no serà per parlar del llibre perquè el llibre, en definitiva, «s’ha de llegir». De què parlarà? «Parlarem de diners i de les passions que desperta i del que has de pensar per gestionar una troballa de més de dos milions d’euros». I és que aquesta pregunta, que un dia o altre tothom se l’ha fet (si et toca una morterada a la loteria, si reps una herència, si et trobes un sobre al mig d’un pas de vianants...) posa en funcionament, apunta l’escriptor, «el cor, el cap, el cervell, les entranyes, les altes i les baixes passions. El llibre va d’això».

 Ell, diu, ni es compraria un Maserati ni canviaria gaire de vida però dos milionets assegura, farien que «deixés de pensar en factures». Potser també servirien per «ajudar», per buscar i trobar una causa. Serien un flonjo «coixí». Assegura que no farà «la lectura de pobre», aquella que diu que «els rics no són feliços, que els diners no fan la felicitat... és mentida absoluta. Ja m’agradaria ser infeliç», riu. Si algú es pregunta si la novel·la és autobiogràfica que s’ho tregui del cap: «No estaria aquí explicant-t’ho».

Enlloc però Manresa

L’acció de 2.000.709,61 €-que transcorre en una setmana- no passa «enlloc» concret però Manresa hi és molt present. El restaurant Las Vegas, Sant Domènec i sobretot, un caixer automàtic. El protagonista, l’únic sense nom a l’obra, viu amb la seva dona, la Mercè, i un fill «postadolescent». Un guarda de seguretat també forma part de l’entramat d’una novel·la amb la qual Garcia ha volgut mantenir el seu «estil». Sincopat, frases curtes... «no he volgut trair-me ni canviar la meva mirada quan escric». Tampoc el to, incisiu, a voltes sorneguer. Diu que ha buscat el ritme en les paraules per a una lectura «àgil. Es descriu poc, no hi passin moltes coses però hi ha mil canvi d’escena sense avisar» al lector. Sorpreses, com els dos milions. 

El punt de partida, els diners trobats, són l’excusa perfecta per explicar com a una persona «normal, com tu i com jo, que no és rica, la troballa li trastoca la vida». Uns diners que són «com un volcà que ho fa explotar tot». Però és una sort o una desgràcia, trobar-se dos milions? «Per al protagonista és més un problema» que Garcia ha perfilat per fer aflorar sentiments com la «por i la desconfiança» però també «la mentida i l’ambició». I, sobretot, l’«obsessió» no volguda: «Te’ls quedes? Els declares?». Garcia va parlar amb experts de la banca per elaborar una ficció el més creïble possible amb la intenció de transmetre una «mirada real a un cosa excepcional». Per riure o per plorar? «Riure podria ser, plorar no tant».

Un final que no s'esperava

Membre del col·lectiu Lola Palau i autor de Perduts (2013), Postals presents per a una mare absent (L’Albí, 2018) -que va traslladar a l'escenari- o del recull d’articles publicats a Regió7 No recordo haver escrit res de tot això (Parcir Edicions, 2020), Garcia ha enviat a amics, coneguts i saludats un petit vídeo on els explica que presenta llibre i els planteja la pregunta del milió (aquí dels dos milions): Què faries tu? I la seva sorpresa, diu, ha estat haver rebut moltes respostes, algunes de les quals «aprofitarà» en la presentació de dijous. I com acaba la història? Garcia tenia tres finals preparats... que no va utilitzar: «No en va ser cap dels previstos. La sorpresa que pugui tenir el lector també la vaig tenir jo».

Quan Pep Garcia anava a primària es va trobar al carrer, amb dos amics més, 8.000 de les antigues pessetes. Una fortuna! «Vam anar tots tres a veure la mare i ens va dir que els guardaríem per si algú del barri els reclamava». Però ningú no va trobar a faltar les 8.000 pessetes. Què van fer? «Ens les vam repartir entre dos; un dels tres no les va voler». Tu què faries?