«La monarquia és la clau de volta de la corrupció sistèmica»

Fonsi Loaiza té més de 235.000 seguidors a X però «m’entrevisten més els mitjans de fora que els espanyols, ja que estic vetat». Crític amb les estructures de poder de l’estat espanyol, a Sospitosos habituals, que publica el segell manresà Tigre de Paper, el periodista de San Fernando destapa la connivència d’interessos que, segons ell, uneix la monarquia, l’església, l’exèrcit, la policia, els partits polítics i els mitjans de comunicació. Nascut el 1990 a la localitat gaditana de San Fernando, Loaiza ha escrit la biografia no autoritzada «Florentino Pérez, el poder del palco» i els llibres «Qatar. Sangre, dinero y fútbol» i «Machismo, mafia y corrupción en el futbol espanyol».

Florentino Pérez és la persona que té més poder a Espanya?

És la persona amb més poder en els partits, la justícia, ... en els ressorts del poder. Amancio Ortega i altres tenen més patrimoni, però Florentino Pérez ha aconseguit, gràcies al Real Madrid, més poder que el president del govern. De fet, té una relació extraordinària amb ells, amb Aznar, Zapatero, Pedro Sánchez, ...

A dreta i esquerra?

Dir d’aquests partits que es presenten a les eleccions que són esquerra és dir molt. No en pots esperar res. A l’Ajuntament de Barcelona, d’esquerres, van contractar empreses de Florentino Pérez, que lidera el càrtel de les sis grans constructores que es repartien les licitacions públiques a Espanya, fet pel qual els van condemnar però ho continuen fent. Teresa Ribera, actual ministra de Transició Energètica amb el PSOE, en el seu moment va signar l’informe del magatzem de gas Castor, que va causar cinc-cents sismes.

Ha parlat mai amb Florentino?

No, i mira que hi ha força gent que m’ha demandat, però ell no. L’últim és Juan Carlos Girauta, que ha fitxat per Vox per a les eleccions europees i va de patriota, per haver dit que feia de lobbista d’Uber.

Florentino va deixar la presidència del Madrid i va tornar.

Florentino Pérez porta malament els xiulets, la mala imatge. Necessita que el Real Madrid guanyi, com Macri amb Boca o Berlusconi abans amb el Milan.

Què vol explicar en el llibre?

És una crítica de què passa a l’estat i amb els mitjans de comunicació, que en són responsables. El poder continua a la premsa escrita, és el què llegeixen els directius de l’Íbex 35. El Florentino truca per un peu de foto que no li agrada. I hem arribat al punt que, com en el franquisme, ens hem d’informar a la premsa estrangera.

Per exemple?

Gràcies al diari The Telegraph sabem que, després dels atemptats de l’11-M, tot i que es va dir que Felipe VI i Letízia suspenien la seva lluna de mel per solidaritat amb les víctimes i les famílies, en realitat se’n van anar de viatge.

Vostè denuncia al llibre un sistema que permet que una oligarquia es perpetuï al poder. Quin paper hi juga la monarquia?

Permet que la corrupció campi a plaer a Espanya, és la clau de volta de la corrupció sistèmica del país. El rei va ser posat per Franco, fa contractes amb Aràbia. La periodista Rebeca Quintáns va explicar que Juan Carlos I té una comissió per cada barril de petroli que arriba. La monarquia és clau perquè no caigui el sistema.  

Però tot això no ho podrien fer igualment sense un rei?

Necessiten el paper de la monarquia. Quan Juan Carlos I va abdicar, el PSOE va jugar un rol molt important per beneir Felipe VI. A través de Juan Carlos I, un grup d’empreses espanyoles va obtenir el contracte per fer l’AVE de Medina a la Meca, a Aràbia. Com pot ser que Pablo Hasel estigui a la presó i Juan Carlos I a Abu Dabi amb el seu net Froilán?

Felipe VI serà l’últim borbó?

Espero que sí. S’està organitzant una gran Marxa republicana per al 16 de juny, en diferents ciutats.

Tanca el llibre dient: «Així funciona aquesta ‘democràcia’ dels diners, davant de la qual només ens queda organitzar-nos i lluitar». Com es combat el sistema que denuncia?

Amb la lluita col·lectiva durant anys, perquè el moment és idoni, veus que la imatge dels mitjans és dolenta i és el moment de denunciar, perquè canviar-los no es pot, i cal fer una legislació per evitar que els mitjans estiguin en mans dels bancs i les empreses de l’Íbex. I amb editorials com Tigre de Paper i Akal, mitjans alternatius, organització als barris. Ja ho va dir Warren Buffet, la lluita de classes continua, i de moment la van guanyant els rics.

Estem pitjor que abans o és que mai hem estat bé?

Va arribar el PSOE al poder i què va passar? Boyer va fer la llei d’arrendament de lloguers, Solchaga va dir que Espanya és el país on és més fàcil fer-se ric, vem tenir l’especulació dels Jocs Olímpics que ara es repeteix amb el Mundial 2030 de futbol i amb la F-1 a Madrid. És l’herència el 1936. La filla de Blas Infante diu que van matar el seu pare per defensar la reforma agrària i encara està en un voral, però el general Queipo de Llano fins fa dos anys estava enterrat amb honors a la basílica de la Macarena. Fa uns dies, a la boda d’Almeida hi havia Gil Marín i Cerezo, cantant amb l’alcalde que els acabava de regalar sòl públic a la ciutat esportiva de l’Atlético per fer-hi una platja de surf artificial. 

Què fa vostè?

Malvivint, però un dels problemes de Florentino és que no em pot fer fora d’enlloc. Estic preparant un llibre sobre les oligarquies, els cacics de l’estat, l’Íbex 35.