Javier Zamora reflexiona sobre el trauma de la immigració a través de la seva història a ‘Solito’

“Molts americans no entenen la vida dels immigrants ni el privilegi de néixer en un lloc del que no han de fugir”, diu

L'autor del llibre 'Solito', Javier Zamora, al CCCB

L'autor del llibre 'Solito', Javier Zamora, al CCCB / Pere Francesch

ACN

L’escriptor salvadorenc Javier Zamora reflexiona sobre el trauma de la immigració a través de la seva pròpia història a la novel·la ‘Solito. Una història real’ (Edicions del Periscopi), traduït de l’anglès per Marta Marfany. “Molts ciutadans americans no entenen la vida dels immigrants ni el privilegi d’haver nascut a una part on no han de fugir”, ha afirmat. Amb nou anys d’edat, Zamora va fer un viatge de dos mesos que el portaria d’El Salvador a Estats Units travessant deserts, enganys i vivint situacions límit inesperades. L’autor ha defensat la llibertat d’expressió i el perdó. “És molt interessant que el primer dia que vinc a Europa en la meva vida també és el dia en què es parla de l’amnistia”, ha dit.

L’autor ha dit que quan va començar a escriure la seva història s’imaginava a un lector que era un ciutadà americà blanc. “Pensava en aquesta audiència i els volia convèncer que jo era humà”. En un inici, la novel·la arrencava presentant-se i destacant tot el que havia fet a Estats Units acadèmicament. “Volia convèncer als americans”, ha insistit. Zamora ha dit que ell mateix s’avorria de com estava explicant la història: “Ningú ho hauria llegit”. Finalment en va canviar la perspectiva.

Quan tenia nou anys, el Javier van iniciar el seu viatge. Dies després va deixar la petita vila d’El Salvador on vivia i es va dirigir, sota la tutela d’un coiot, cap a Guatemala. Després vindrien Mèxic i, finalment, la frontera dels Estats Units, on l’esperava la seva mare, que feia anys que no veia, i el seu pare, de qui no se’n recordava. El que havia de durar dues setmanes es va convertir en un periple de dos mesos que el va portar a travessar deserts, enganys i situacions límit inesperades.

Zamora creu que és difícil explicar qualsevol història per part dels que l’han patit i han sobreviscut. “La gran por que jo tenia era que m’estava arriscant a explicar una història que a ningú li importaria”. Però, ha afegit, va tenir el temps de llegir com a Estats Units hi ha una obsessió en ajudar als nens immigrants, però no necessàriament ajudar a adults immigrants.

Jena Bush

El llibre ha estat recomanat per la filla de Jena Bush, filla de l’expresident d’Estats Units, George W. Bush. Zamora creu que els conservadors a Estats Units “no llegeixen molt, haurien de llegir més”. Ha indicat que abans que sortís el llibre al setembre de 2022 ja era conscient que Jena Bush estava interessada en l’obra. L’autor es va preguntar si era un venut per acceptar-ho. Però va arribar a la conclusió i és que la gent pot canviar i que Jena Bush no és George Bush ni tampoc el seu avi. “Que ella escollís el meu llibre m’ha canviat la vida i tant de bo canviï la vida a molts ciutadans americans”, ha indicat.

Amnistia

“Molts ciutadans americans no entenen la vida dels immigrants ni el privilegi d’haver nascut a una part on no han de fugir”. Ha indicat, acte seguit, que ha llegit sobre el què està passant a Catalunya i ha fet una defensa de la llibertat d’expressió. “És molt interessant que el primer dia que vinc a Europa en la meva vida també és el dia en què es parla de l’amnistia”. Ha remarcat que com a immigrant creu “al 100% en ser perdonat pel que s’ha anomenat un crim per tenir llibertat d’expressió”.

Conversa al CCCB

Zamora conversarà aquest dimecres amb la periodista Eileen Truax sobre l’experiència de la migració arran de la publicació de ‘Solito’ al CCCB el 31 de gener a les 18.30 h.

L’autor

Quan Javier Zamora tenia nou anys va emigrar als Estats Units per retrobar-se amb els seus pares, exiliats a causa de la guerra civil que va assolar El Salvador entre el 1980 i el 1992. El seu primer llibre de poesia, ‘Unaccompanied’, explora aquesta experiència des de la vessant poètica. ‘Solito’ en són les memòries i ha estat considerat com un dels millors llibres del 2023 per mitjans com ‘The New York Times Book Review’, ‘The Washington Post’ o la revista ‘Kirkus’. Va ser finalista del Premi PEN/John Kenneth Galbraith de no-ficció i inclòs en la primera tria del Carnegie Medal for Excellence i el Premi PEN/Open.

El 2017 va rebre una beca literària Lannan, un premi de narrativa i el Premi Barnes & Noble Writer for Writers 2016 per la campanya Undocupoets, una iniciativa de diversos poetes que reivindiquen el dret de tot escriptor, tingui o no tingui papers, a participar en qualsevol premi literari.